Crist Rei. B. "Rei".

Crist Rei. Últim diumenge de l’any B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 18,33b-37).

En aquell temps, Pilat digué a Jesús:

«Ets tu el rei dels jueus?»

Jesús contestà:

«Surt de vós això que em pregunteu,

o són d’altres els qui us ho han dit de mi?»

Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu.

És el teu poble i els mateixos grans sacerdots

els qui t’han entregat a les meves mans.

He de saber què has fet.»

Jesús respongué:

«La meva reialesa no és cosa d’aquest món.

Si fos d’aquest món,

els meus homes haurien lluitat

perquè jo no fos entregat als jueus.

I és que la meva reialesa no és d’aquí.»

Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.»

Jesús contestà:

«Teniu raó: jo sóc rei.

La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat;

per això he nascut i per això he vingut al món:

tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

67. Rei.  (Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?»).

Un dels atributs més curiosos i sorprenents que els Evangelis apliquen a Jesús és el títol de “rei”. És sorprenent perquè, si algú hagués dit als companys del fuster de Natzaret que aquell Jesús que jugava i treballava amb ells era “rei”, tots s’haurien posat a riure i s’ho haurien pres com una broma.
No obstant, els Evangelis afirmen i repeteixen de diferents maneres la reialesa de Jesús. Ja els Mags vinguts d’Orient es presenten a Jerusalem preguntant pel “rei dels Jueus que acaba de néixer” (Mateu 2:2).

Diríem que els Evangelis anomenen Jesús “rei” per exigències del guió. Ells s’oposen a presentar Jesús com un personatge singular que apareix de cop i volta a Palestina. No. Ells volen deixar ben clar que Jesús és com cada un dels humans: fill de l’Home, fill de la Humanitat, fill de tota la Història humana impulsada per l’Esperit, i subjecta a les múltiples desviacions que hi ha introduït el mal ús de la llibertat.

Com cada un dels humans, Jesús és també fill d’un Poble. D’un Poble que, com tantíssims Pobles, ha transcorregut la major part de la seva història sotmès a altres Pobles; i que, com tots els Pobles sotmesos, ha sospirat sempre per conquerir la seva llibertat i independència.

I també, com tots els Pobles sotmesos, ha posat les seves esperances en un rei futur, poderós i just, que els alliberés de l’esclavatge. L’esperança de tenir un rei propi era i és compartida per tots els Pobles que es troben sotmesos.
En el llenguatge actual parlaríem de l’esperança de ser un Estat, independent i reconegut. Però, en aquell temps, parlaven de reis.

Però els Evangelis van més enllà.
La Història és cruel amb els febles. En el nostre món (en els regnes d’aquest món), els febles són esclavitzats encara que tinguin un rei propi. És la trista experiència que havia fet també el Poble de Jesús. Després de sortir del País on havien estat esclaus, la majoria continuaven "dominats", ara pels seus propis jerarques.

Presentant-nos Jesús com a “rei”, els Evangelis ens volen dir que l’esperança de “els febles” no quedarà decebuda. Jesús és rei, perquè l’Home és rei. Però “no pas com els d’aquest món” (Joan 18,36).
Els reis d’aquest món s’imposen, i es mantenen a través d’estructures de domini que ells mateixos han creat. Els “pobres” hi són dominats tant si "el rei" és propi com aliè.

La llibertat que desitja el cor humà només és possible en una altra classe de “regne”.
Els Evangelis parlen de Regne de Déu o Regne del Cel. Aquest Regne “inaugurat” per Jesús no s’imposa ni crea estructures de domini. És un Regne de servei mutu, fet des d’una llibertat generosa i creativa.

El tron d’aquest nou rei és la Creu, convertida en el nou Arbre de la Vida (Gènesi 3,23).
Els quatre Evangelis ens presenten la crucifixió com un gran >Espectacle. Un espectacle ambivalent:
-a la Creu mor el “rei poderós” que els esclavitzats han refusat perquè el veien sense Poder,
-i hi és enlairat (entronitzat) l’Home que dóna la seva vida.

És significatiu que els Evangelis insisteixin en el verb entregar. Jesús, que per naixement "pertany" al Poble Jueu, és “entregat” a tots els homes (> Trair).

El nou Regne és universal, obert a tothom qui accepti ser humà i posar la seva vida al servei de la humanització.

Avui, el llenguatge de “Jesús rei” està del tot desfasat. Però el seu missatge continua essent font d’esperança per a tots els oprimits.