1er Diumenge
d’Advent. Any C.
EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).
En aquell
temps, deia Jesús als deixebles:
«Hi haurà
prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.
A la
terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,
esverades
pels bramuls de la mar embravida.
La gent
perdrà l’alè de por, pensant en els desastres
que
sobrevindran arreu del món,
perquè
fins l’estelada del cel trontollarà.
Llavors
veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,
amb poder
i amb una gran majestat.
Quan tot
això comenci a succeir,
alceu el
cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres:
Que
l’excés de menjar i beure
o la
preocupació dels negocis
no
afeixugués el vostre cor
i us
trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,
perquè
vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,
sigui on
sigui de la terra.
Estigueu
alerta pregant en tota ocasió
i
demanant que pugueu sortir-vos-en
de tot
això que ha de succeir,
i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»
68. Drets (dempeus). (...us pugueu
mantenir drets davant el Fill de
l’Home).
Estar dret no
indica només una posició del cos sinó, sovint, una manera d’estar present.
“Estar dret” davant una altra persona pot tenir diferents significats, segons
les circumstàncies. En la Bíblia, estar dret pot significar una
presència activa, participativa. Per exemple, l’evangeli de Joan ens parla de
Maria, la mare de Jesús, que estava dreta al peu de la Creu (Joan 19:25) També Marc, davant la filla de Jaire, de 12 anys, que tenien per morta, Jesús diu diu: "Talitá cum" (Noia, aixeca't. Marc 5,41). Igualment parlant del cec Bar-Timeu, diu que es va posar dret
d’una revolada (Marc 10:50). Sant Esteve, mentre el jutjaven, diu que veu el Fill de l’Home dret
a la dreta de Déu (Actes 7:56. (La traducció de la BCI sovint expressa només implícitament aquest
detall de “estar dret”).
En l’evangeli que hem llegit
avui hi trobem l’expressió: “... us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home”. Posant aquestes paraules en boca
de Jesús, l’evangelista vol expressar d’una manera ben gràfica que la vida de
cadascun de nosaltres passa per un procés d’humanització, que pot ser
reeixit o no.
L’evangelista, amb un llenguatge apocalíptic, posa davant nostre totes les proves i dificultats que els humans hem de superar per aconseguir la plena humanització. Ser del tot humans (mantenir-se dret davant l’Home) no és fàcil. No pas perquè sigui un repte difícil en si mateix, sinó per la gran quantitat de submissions, dependències o servituds que anem incorporant durant el camí de la vida.
Per a mantenir-se dret davant el Fill de l’home, cal passar per l’esfondrament de totes les estrelles, sols i llunes del firmament que ens havíem construït. Només aleshores “veurem aparèixer l’Home sobre un núvol” com un senyal inequívoc.
L’Home vindrà “sobre un núvol”. En la Bíblia, el núvol representa la presencia activa, pròxima i amorosa de Déu, en contrast amb el sol i les estrelles (els Poders d’aquest món).
L’evangelista, amb un llenguatge apocalíptic, posa davant nostre totes les proves i dificultats que els humans hem de superar per aconseguir la plena humanització. Ser del tot humans (mantenir-se dret davant l’Home) no és fàcil. No pas perquè sigui un repte difícil en si mateix, sinó per la gran quantitat de submissions, dependències o servituds que anem incorporant durant el camí de la vida.
Per a mantenir-se dret davant el Fill de l’home, cal passar per l’esfondrament de totes les estrelles, sols i llunes del firmament que ens havíem construït. Només aleshores “veurem aparèixer l’Home sobre un núvol” com un senyal inequívoc.
L’Home vindrà “sobre un núvol”. En la Bíblia, el núvol representa la presencia activa, pròxima i amorosa de Déu, en contrast amb el sol i les estrelles (els Poders d’aquest món).
Les difícils circumstàncies actuals haurien d’ajudar-nos a
entendre aquest evangeli d’avui. Sobretot les persones de més edat, som testimonis
de tants moments en què tot s’enfonsa; i contemplem amb certa “indiferència”
la lluita cruel, frenètica i colossal entre els qui es volen mantenir com a estrelles,
sols i llunes; i també entre els qui els volen substituir.
Cal aprendre de la figuera: tot ho perd a la tardor; tot
ho renova a la primavera (Lluc 21:29). Entremig, l’hivern: temps de mort d’unes
coses i de naixement d’unes altres.
Per als humans, d’hivern en hivern i de primavera en
primavera, anem perfilant l’home en cada un de nosaltres, fins a mantenir-nos
drets davant l’Home-mostra que apareix sobre els núvols.
Es diu del genial escultor Michelangelo que, acabat el seu monumental Moisès, i veient-lo ben aconseguit, va donar-li un últim cop al front dient-li: “Parla”. I, efectivament, com "parla" la gegantina escultura de Moisès a cada un dels seus espectadors en un diàleg profund, personal i divers!
Cada ésser humà està cridat a ser una obra d’art. Ser una paraula significativa en l’immens poema de la Humanitat que es va construint. Com en una escultura, s’ha d’anar traient tot allò que “tapa” l’home amagat que hi ha en cada un de nosaltres.
Es diu del genial escultor Michelangelo que, acabat el seu monumental Moisès, i veient-lo ben aconseguit, va donar-li un últim cop al front dient-li: “Parla”. I, efectivament, com "parla" la gegantina escultura de Moisès a cada un dels seus espectadors en un diàleg profund, personal i divers!
Cada ésser humà està cridat a ser una obra d’art. Ser una paraula significativa en l’immens poema de la Humanitat que es va construint. Com en una escultura, s’ha d’anar traient tot allò que “tapa” l’home amagat que hi ha en cada un de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada