Diumenge 30. B. "Bar-Timeu".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Marc 10,46-52).

En aquell temps,

Jesús sortí de Jericó

amb els seus deixebles i amb molta gent.

Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat,

un cec que es deia Bar-Timeu.

Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret,

començà a cridar:

«Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.»

Tothom el renyava per fer-lo callar,

però ell cridava encara més fort:

«Fill de David, compadiu-vos de mi.»

Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.»

Ells criden el cec i li diuen:

«Anima’t i vine, que et crida.»

El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada

i anà cap a Jesús.

Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?

Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.»

Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.»

A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

63. Bar-Timeu. (...un cec que es deia Bar-Timeu).

De Bar-Timeu només en parla l’evangeli de Marc, i en aquest relat. L’evangelista repeteix el nom dues vegades per indicar-nos que li dóna un sentit especial i important. La versió que ofereix el Missal no permet adonar-nos d’aquest detall significatiu. El text original grec diu: “...el fill de Timeu, Bar-Timeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí.”.
Què significa, en l’Evangeli de Marc, Bar-Timeu? Literalment, significa fill de Timeu. I, què significa Timeu? Timeu no és un nom de persona sinó un adjectiu que, en hebreu, significa impur. Per tant, Bar-Timeu vindria a significar “fill impur o fill d’impuresa”, que expressa la manera com eren vistos els pagans, per contrast amb “fills de Déu” que corresponia als membres del Poble elegit.

Nota. Hi ha comentaristes que fan derivar "Timeu" del grec.  En aquest cas, el seu significat seria "de gran valor" o "noble". És evident que, en aquest supòsit, la interpretació del relat canvia del tot.
 
El relat de Marc vol evocar, més en concret, l’episodi de la Conquesta de Jericó per Josué (Josué 6). Ara, el nou “Josué” (Jesús = Josué en hebreu), corregeix la situació creada en la terrible i cruel conquesta de Jericó, en la qual es va exterminar tota forma de vida dintre la ciutat de Jericó, a excepció de la prostituta que havia acollit els espies dels conqueridors (Josué 2,8ss). Els conqueridors van respectar la vida de la prostituta i dels seus fills, però deixant-los al marge del camí ("Fora del campament". Josué 6,22).

Ara Jesús (el nou Josué) “crida” Bar-Timeu. Més encara: fa que sigui la mateixa multitud qui el cridi. Aquesta “crida” es repeteix tres vegades seguides: Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» (Marc 10,49)

Què vols que et faci?, li pregunta Jesús. I la resposta de Bar-Timeu és: Rabuni, feu que hi vegi. Literalment: Senyor meu, feu que recobri la vista.

La pregunta que Jesús fa a Bar-Timeu és la mateixa que fa als deixebles Jaume i Joan, just en l’escena anterior: Què voleu que faci per vosaltres? (Marc 10,36). Però als dos deixebles Jesús va respondre: No sabeu què demaneu. En canvi a Bar-Timeu li respon: Vés, la teva fe t’ha salvat. I és aquest “fill de prostitució” l’únic de qui el relat diu: A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà (Marc 10,52).

La multitud i els deixebles acompanyen Jesús fins a Jerusalem per a proclamar-lo rei, però sense acceptar ni entendre la manera com Jesús serà “rei”. Per això després, davant Pilat, ells preferiran Barrabàs a Jesús (Marc 15:6ss).

Amb aquest relat, tan curt com expressiu, l’evangelista Marc insisteix en un punt molt central en els Evangelis: Els pecadors i les dones de mala vida són els primers a entendre Jesús i a seguir-lo (Mateu 21:31). En canvi, als qui es tenen per justos i privilegiats els costa creure en Jesús. Aquí Jesús posa en relleu la fe d’aquest fill de prostitució, com abans havia posat en relleu la fe d’una dona pagana (Marc 7:29  Veure també: Mateu 15:28).

Els Evangelis volen evitar que els seguidors de Jesús caiguin en el mateix defecte en què havien caigut molts membres del Poble elegit. Aquests pensaven: si nosaltres som el poble elegit, la resta dels humans no són elegits; per tant, són impurs.
Però això és exactament el contrari del que diu la Bíblia: El poble elegit és “elegit” perquè a través d’ell es mostri l’amor de Déu a tota la Humanitat.

Jesús no ha vingut a jutjar ningú (Joan 3:17). El missatge de Jesús no es pot fer servir per jutjar qui és pur o impur. Jesús, com a fill de l’home, ens mostra el camí per ajudar-nos mútuament a ser més humans. En canvi, constituir-nos en jutges els uns dels altres ens deshumanitza.