diumenge, 4 d’octubre del 2015

Diumenge 28 B. "Mirar amb afecte"



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.



EVANGELI. (Marc 10,17-30).

(Nota. En blau allò que s’hi afegeix en la versió llarga)
Un dia que Jesús sortia de camí
un home corregué, s’agenollà als seus peus
i li preguntava:
«Bon mestre,
què haig de fer per posseir la vida eterna?»
Jesús li digué: Per què em tractes de bo?
De bo només ho és Déu.
Ja saps què diuen els manaments:
«No matis,
no cometis adulteri,
no robis,
no declaris en fals contra un altre,
no facis cap frau,
honra el pare i la mare.»

Ell li respongué:
«Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.»
Jesús se’l mirà amb afecte i li digué:
«Encara et falta una cosa:
vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres,
i tindràs un tresor guardat en el cel.
Després torna i vine amb mi.»

Aquesta resposta de Jesús el contrarià
i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.

Llavors Jesús mirà al seu voltant
i digué als deixebles:
«Per als qui són rics,
que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!»
Els deixebles, en sentir aquestes paraules,
quedaren sorpresos.
Però Jesús els tornà a dir:
«Fills meus,
que n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu!
És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla
que no pas que un ric entri al regne de Déu.»
Ells quedaren encara més sorpresos
i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?»
Jesús se’ls mirà i els digué:
«Als homes els és impossible,
però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»

Llavors Pere es posà a dir-li:
«Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.»
Jesús respongué:
«Us ho dic amb tota veritat:
Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli
han deixat la casa, germans i germanes,
pare, mare, fills o camps,
no deixarà de rebre, ja en el temps present,
el cent per u de cases, germans i germanes,
mare, fills i camps,
i també persecucions,
i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»


61. Mirar amb afecte. (...Jesús se’l mirà amb afecte i li digué...)
Jesús se’l mirà amb afecte”. Com és la mirada de Jesús?
Aquesta pregunta resulta inútil si pretenem trobar la resposta en els ulls del Jesús de fa dos mil anys. Aquell Jesús va donar la seva vida als Humans, i ara ens mira amb els ulls de cada ésser humà. I ens mira amb afecte.
És cert: entre tantes mirades, poden haver-n’hi d’indiferents o, fins i tot, d’odi. Aquestes no són mirades de Jesús, perquè Jesús només mira amb mirades humanes i humanitzadores. Quan rebem mirades indiferents o d’odi, vol dir que ens toca a nosaltres d’humanitzar-les −en la mesura que nosaltres mateixos ja siguem humans (Mateu 5:44).
En el sorprenent relat que hem llegit, Jesús mira un home que ha complert des de jove tot allò que mana la Llei. En aquell temps sovint es pensava que la riquesa erasigne de la benedicció de Déu per als qui complien fidelment els seus Manaments. La riquesa era com la “paga” de Déu en aquesta vida. Però, què passa en l’altra vida?
El nostre home ho vol assegurar tot. Per això fa la pregunta a qui considera el millor mestre: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna
La resposta de Jesús li resulta decebedora. El nostre home pretenia tenir-ho tot: riqueses en aquesta vida i vida eterna en l’altra.
Jesús el mira amb afecte i li proposa fer un pas endavant en la manera d’entendre la vida: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.»
No hi ha dues vides: la d’ara i la de després. Només hi ha una única vida, que comença posada a les nostres mans, i que es va transformant a mesura que en fem comunió. Per això les riqueses d’ara poden esdevenir un tresor al cel si són donades. La donació de les riqueses té un doble efecte: fa comunió amb els pobres i ens deixa lliures per seguir el camí de Jesús.
La mirada amb afecte és una invitació a un nou nivell d’humanitat, més enllà del compliment de la Llei. Una invitació a la comunió.
El nivell de la Llei correspon als servents; el nivell de la Comunió correspon als amics (fills) (Joan 15:15).
En el mateix relat que hem llegit també es diu que Jesús va mirar els seus deixebles; els mirà amb afecte, ja que els anomena fills meus. Ells, que no han entès res de res del que Jesús havia dit sobre les riqueses, de cop i volta s’adonen que, diferentment de l’home ric, ells ho han deixat tot per anar amb Jesús. Segurament els deixebles eren molt menys complidors que l’home ric; i al Calvari tots van abandonar Jesús. Però, ho havien deixat tot per ell; i això els feia lliures per poder tornar. L’evangeli de Lluc expressa amb tendresa la conversió de Pere: “Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades” (Lluc 22:61).
La mirada amorosa de Jesús invita a passar del compliment de la Llei a la comunió. Comunió amb Jesús; comunió amb l’home. “Vine amb mi”. Deixar-se mirar pels ulls humans, sobretot pels ulls d’aquells que la societat “no veu”, ens fa humans i humanitzadors.
L’home ric, perfecte complidor de la Llei, va preferir les riqueses a l’oferta amorosa que ens arriba en tota mirada humana.
Aquest relat és un avís als seguidors de Jesús perquè no caiguem en el perill d’entendre l’Evangeli com una Llei que només demana de ser “complida”. Un seguiment que no ens porti a l’Home, a l’home concret que ens trobem pels camins de la vida, no seria autèntic. El camí de Jesús és fer-se home fent humanitat. El “tresor del cel” es guanya mirant els homes aquí a la terra, i acollint la seva mirada.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada