29è. Diumenge B. "Rescat".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Marc 10,35-45).

(Nota. En blau allò que s’hi afegeix en la versió llarga)

En aquell temps

Jaume i Joan, els dos fills del Zebedeu,

anaren a trobar Jesús i li digueren:

«Mestre, voldríem que ens concedíssiu

un favor que us demanarem.»

Jesús els preguntà:

«Què voleu que faci?»

Ells li digueren:

«Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat,

puguem seure,

l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.»

Jesús els respongué:

«No sabeu què demaneu.

¿Podeu veure el calze que jo veuré

i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?»

Ells li digueren: «Sí que podem.»

Jesús els respongué:

«És cert, vosaltres beureu el calze que jo veuré

i sereu batejats amb el baptisme

amb què jo seré batejat,

però seure a la meva dreta i a la meva esquerra

no sóc jo qui ho ha de concedir;

és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.»

Quan els altres deu ho sentiren,

s’indignaren contra Jaume i Joan.

Jesús cridà els deixebles i els digué:

«Ja sabeu que, en totes les nacions,

els qui figuren com a governants

disposen dels seus súbdits com si en fossin amos,

i els grans personatges

mantenen els altres sota el seu poder.

Entre vosaltres no ha de ser pas així:

qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor,

i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots,

com el Fill de l’home,

que no ha vingut a fer-se servir,

sinó a servir els altres,

i a donar la seva vida

com a preu de rescat per tots els homes.»

62. Rescat. (... donar la vida com a preu de rescat per tots els homes).

¿La vida humana, ha de ser rescatada?
Hi ha tota una colla de paraules religioses que suggereixen que la vida humana començaria en una situació negativa. Paraules com rescat, pecat original, redempció, salvació, conversió...

Existeix una crítica a la Religió que s’expressa així: “Els predicadors, primer intenteu convèncer tothom de que estem perduts; després us presenteu com els únics que podeu oferir la salvació. Sou com els mercaders.”

És possible que hi hagi predicadors que actuïn com a “mercaders de salvació”, però el missatge de la Bíblia és ben diferent.
Ja en la 1ª pàgina de la Bíblia, la Creació de l’Home (home i dona) és narrada amb aquestes paraules: Déu digué: Fem l’home a imatge nostra i semblança nostra. I afegeix després: Déu veié que tot el que havia fet era molt bo (Gènesi 1:31).

Com és, doncs, que Jesús parla de rescat?
Per entendre aquesta i semblants paraules cal tenir en compte que la Humanitat i cada ésser humà tenim forma d’història. Un nen petit és una autèntica meravella, però li cal créixer. Un infant de dos anys, per exemple, pot ser una criatura encantadora, però tots ens preocuparíem si als dotze anys continués com quan en tenia dos. Ha de créixer. El creixement, l’evolució, la història... formen part de la naturalesa de la vida.

I el creixement dels humans no és només com el dels animals, que es fa seguint un programa genètic. L’Home és cridat a ser “a imatge i semblança de Déu”. Això comporta fer-se apte per a una vida de comunió creixent, en Llibertat creadora i en Generositat.

La Llibertat creadora i la Generositat constitueixen un salt qualitatiu en el creixement humà. Comporten un trencament en les estructures de domini-esclavitud creades pels mateixos Humans abans d’arribar a la Llibertat generosa.

Els Evangelis són tremendament realistes. Tenen en compte que, tot i estar cridats a la Llibertat, els humans sempre comencem “sota la llei”. Tot i ser capaços de gaudir de la Generositat, tots passem per l’estadi de l’egoisme. Tot i ser cridats a viure la Germanor, tots experimentem, d’una manera o altra, el “gust agradable” del domini sobre els altres.

És aquí on apareix la necessitat de rescat.
És la descoberta de la Llibertat allò que ens fa sentir l’esclavitud com un mal a superar. És la crida a ser fills allò que ens fa descobrir que restar en la servitud ens faria infidels.

Com ens rescata, Jesús?
No és un rescat per substitució sinó per superació.
Tots coneixem o hem sentit a parlar de persones lliures que han ofert la seva llibertat, o la seva vida, com a rescat de la llibertat o de la vida d’una altra persona (sempre que “l’amo de la situació” s’hi avingui). Seria un rescat per substitució.

 
No és el cas de Jesús.
Davant la Llei i els Poderosos, Jesús forma part dels empresonats i condemnats a mort. A la Creu, Jesús no substitueix els companys de condemna (Mateu 27:15). (En el cas de Barrabàs, els quatre evangelis deixen ben clar que no és substituït per Jesús sinó que se li aplica un costum de la Pasqua. Joan 18,39).

El rescat de Jesús consisteix en anul·lar les sentències dels Poderosos i desactivar les seves amenaces. “No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima” (Mateu 10:28).
 
La mort de Jesús posa en evidència (per a qui ho vulgui veure) que ni les sentències ni les morts dictades pels Poderosos no són la última paraula. En l’home-Jesús tots els humans podem “veure” que la vida donada no és una vida perduda sinó una vida ressuscitada.
Jesús no mor com un heroi sinó com un condemnat a mort. I és precisament per això que la seva mort resurrecciosa desvirtua totes les sentències contra l’Home i els humans.
És un rescat per superació. “Ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora” (Joan 12:31).
“Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei” (1Corintis 15:55). 
La vida de Jesús rescata els humans mostrant l’autèntica naturalesa de la vida humana a tothom qui ho vulgui veure. La veritat us farà lliures (Joan 8:32).