Diumenge 24 B. "Pere".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Marc 8,27-35).

En aquell temps,

Jesús, amb els seus deixebles,

se n’anà als poblets de Cesarea de Felip,

i pel camí preguntava als seus deixebles:

«Qui diuen la gent, que sóc jo?»

Ells li respongueren:

«Uns diuen que sou Joan Baptista,

d’altres, que sou Elies,

d’altres, que sou algun dels profetes.»

Llavors els preguntà:

«I vosaltres, qui dieu que sóc?»

Pere li respon: «Vós sou el Messies.»

Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

I començà a instruir-los dient:

«El Fill de l’home ha de patir molt:

els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei

l’han de rebutjar,

ha de ser mort,

i al cap de tres dies ressuscitarà.»

I els ho deia amb tota claredat.

Pere, pensant fer-li un favor,

es posà a contradir-lo.

Però Jesús es girà,

renyà Pere davant els deixebles i li digué:

«Fuig d’aquí, Satanàs!

No penses com Déu, sinó com els homes.»

Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué:

«Si algú vol venir amb mi,

que es negui ell mateix,

que prengui la seva creu i m’acompanyi.

Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,

però el qui la perdi per mi i per l’evangeli,

la salvarà.»

57. Pere. ( Jesús... renyà Pere davant els deixebles...).

La Història de l’Església, sobretot a partir de l’any 380 en què l’emperador Teodosi I va imposar el Cristianisme com a única religió d’Estat, la figura de Pere s'ha envoltat de polèmica .
El fet que una part important de l’Església consideri els bisbes de Roma com a successors de Pere amb "autoritat" sobre tots els cristians, i que una altra gran part de l’Església no ho cregui així, ha estat causa de grans polèmiques i, fins i tot, guerres.

Per als qui defensen la primacia dels successors de Pere, la "divisió" de l’Església és el seu major escàndol. En canvi, per als qui no accepten que "l’autoritat suprema" estigui en el bisbe de Roma, el major escàndol és precisament aquesta pretensió que s’arroguen els Papes de Roma.

Després del concili Vaticà II, les ganes d’entesa i un millor coneixement dels Evangelis sembla que estan ajudant a desfer errors i malentesos.

Els Evangelis ens presenten Pere sobretot com a portaveu dels Dotze. Però el Grup dels Dotze serveix de contrapunt a la figura de Jesús.
Allò que volen els Evangelis és presentar-nos Jesús. Jesús com a “fill de l’Home”, o, si es vol, com a Model d’Humanitat o com a “Home mostra”.

Els Evangelis volen dibuixar-nos ben nítida la figura de Jesús. Però això no és fàcil a causa de les nostres idees preconcebudes i dels nostres sentiments desajustats. Per això es serveixen de la presència de els Dotze com a contrapunt. Ells fan de marc per enquadrar millor la imatge de Jesús. Són com el color fosc de la pissarra que ajuda a fer més visible la ratlla blanca del guix.
Les intervencions, paraules, reaccions  o actituds de Pere i els Dotze serveixen per mostrar la necessitat de ser corregides per Jesús.

Els tres Evangelis Sinòptics ens donen la llista completa dels Dotze. El més significatiu és el número. Són dotze, perquè actualitzen les Dotze Tribus del Poble elegit. Un cop establert el número, hi haurà noms que prendran un significat especial segons l’ocasió.

“Pere” és el sobrenom que es dóna a Simó.
“Pere” significa “pedra”. Unes vegades (la majoria) evocarà la duresa de cor (“cor de pedra”) del Poble escollit, que els profetes tan sovint van haver de blasmar. Altres vegades servirà per indicar la "roca" que fa de "fonament" de la nova Humanitat inaugurada amb Jesús. Nova Humanitat, no pas perquè es postergui l’antiga. No; la nova Humanitat es construeix sobre el fonament de l’antiga, com l’edat adulta es construeix sobre l’adolescència i la infantesa anteriors. El Poble de les Dotze Tribus no és pas postergat. Al contrari: serveix de roca sobre la qual s’assenta la Humanitat adulta. Déu és fidel a les seves promeses.

Però una part del "Poble Elegit" posa resistència seguint uns “pastors” que confonen elecció amb privilegi; confonen missió amb superioritat.

En els Evangelis, Pere amb els Dotze són l’expressió vivent d’aquest error, i la seva presència en els Evangelis servirà per posar de relleu, per contrast, el missatge i l’obra de Jesús.
En les llistes de Els Dotze, Pere sempre és el primer, i Judes és l’últim. Així formen una sèrie que inclou tot el Grup.

Pere, dur com la pedra, negarà tres vegades Jesús (l’Home). “Jo no conec (aquest) home” (Mateu 26,72).
Judes (el nom evoca els Poderosos de la Judea) l’entregarà “als homes”. (>“Trair”).

Però, en els Dotze, no tot serveix com a “contrapunt”: Ells també són “deixebles”. Pere té un germà que es diu Andreu. “Andreu” significa home adult o madur, i com a tal, capaç d’intuir la novetat de Jesús (Joan 6:9). També en els Evangelis de Lluc i de Joan, hi ha un altre “Judes”, que evoca els Jueus fidels a Jesús (fidels a l’Home). El mateix Pere, que negarà tres vegades l’Home, també plorarà amargament la seva infidelitat (Mateu 26:75). En realitat, la infidelitat de Pere té per funció ajudar-nos a descobrir les infidelitats de tots els deixebles quan, d’una manera o altra, neguem l’Home.
La mirada de Jesús (la mirada de l’Home. Lluc 22:61) ens “recorda” contínuament el bon propòsit de ser-li fidels (Mateu 26:33).

Nota.
Cal tenir en compte que els Evangelis ens parlen també de dos altres significats de la paraula “pedra”: la pedra-roca sobre la qual s’alça la nova construcció, i la pedra-clau de volta, aquella que han anat refusant contínuament els constructors, i que acaba essent la pedra que corona l’edifici (Mateu 21:42).

Tornant a la Història de l’Església, cal reconèixer que és impossible, a partir del que trobem en els Evangelis, entendre i acceptar tot el muntatge social i teològic que s’ha fet amb l’excusa de Simó, l'anomenat Pere.