Festa de l'Assumpció de Maria

Festa de l’Assumpció de Maria. Any . (15 d’agost).

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic i cronològic.

EVANGELI. (Lluc 1,39-56).

Per aquells dies,

Maria se n’anà decididament a la Muntanya,

a la província de Judà.

Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,

el nen saltà dins les seves entranyes,

i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,

cridà amb totes les seves forces:

«Ets beneïda entre totes les dones

i és beneït el fruit de les teves entranyes.

Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

vingui a visitar-me?

Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,

el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut!

Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Maria digué:

«La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,

i l’amor que té als qui creuen en ell

s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalça els humils.

Omple de béns els pobres,

i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s’ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.»

Maria es quedà tres mesos amb ella,

i després se’n tornà a casa seva.

52. “Elisabet”. (... entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet).

Encara que la gran protagonista del relat d’avui és Maria (> Maria), aquí em fixaré en la figura d’Elisabet, ja que serveix de contrapunt per posar en relleu el significat de Maria. Així també passa en els Evangelis en general: el "Vell Testament" o "Els Dotze" serveixen de contrapunt per entendre millor Jesús.

Tot el relat d’avui es centra en dues dones; en dues dones precisament en quant són dones. La breu referència a Zacaries no té altra finalitat que assenyalar el “lloc” on s’emmarca el dinamisme de les dues dones.

Tota l’escena visualitza perfectament allò que ja s’insinua amb el nom de Elisabet, que significa: Déu, plenitud meva. La plenitud que gràficament s’expressa en la gravidesa de les dues dones i en els fruits dels seus ventres (“entranyes”, segons la traducció del Missal).

En el ventre d’Elisabet, a pesar de ser vella i estèril, hi ha un infant que resta quiet i passiu fins que sent la salutació de Maria. Aleshores, salta d’entusiasme. Tota la missió d’aquest infant és preparar l’arribada i la manifestació de l’infant del ventre de Maria, el qual, quan neixi, serà el Primogènit (Lluc 2:7). Primogènit de la Humanitat adulta.

Les dues dones representen la capacitat maternal de la Humanitat. Els seus rols són consecutius i diferents.

- Elisabet (amb el seu marit Zacaries, que significa “Déu recorda”) expressa la capacitat generadora d’Israel, necessària per preparar el naixement de l’Home. Només l’arribada de l’Home posa en evidència l’èxit de la missió d’Israel. “...ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes” (Lluc 1:36). La presència de l’embrió d’Home fa que el "Precursor" salti de goig, ja que, amb ell, arriba a terme la missió del seu Poble. Ha estat la missió d’Israel, dels profetes, de la Religió, del Temple (“a casa del sacerdot Zacaries”),...

- Maria, jove, i en la plenitud de la seva capacitat maternal.
Ella rep i acull plenament la força humanitzant que ve de Déu (Esperit Sant). Ella ve de Natzaret, la Galilea dels pagans (Mateu 4,15). Representa la Humanitat que ha arribat a l’estat adult i amb plena capacitat generadora. El “fruit del seu ventre” serà el Primogènit de la llarga nissaga ja promesa a Abraham (Gènesi 22,17).

Però cal evitar d’entendre erròniament els rols de Elisabet i de Maria. Elles representen respectivament l’Anunci i l’Acompliment; la Promesa i la seva Realització; la Humanitat "menor d’edat" i la Humanitat "adulta".
No divideixen la Història humana en dues parts separades, sinó que ens mostren el procés que s’ofereix a cada ésser humà de tots els temps. Cada nou ésser humà, encara que hagi nascut "després de Crist", ha de realitzar en si mateix aquest procés. Elisabet està present en cada humà, preparant allò que representa Maria, la "noia  de Natzaret" plena d’iniciativa i capacitat generadora.

Tots comencem en el “ventre d’Elisabet”. Tots som invitats a madurar fins a néixer del “ventre de Maria”.
Elisabet i Maria són “parentes” (Lluc 1,36). Representen dos moments d’una mateixa família que ve de lluny i que es renova contínuament: la Humanitat.