Diumenge 22. B. "Banyar-se"

22è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Marc 7,1-8a.14-15.21-23).

En aquell temps,

els fariseus i alguns mestres de la Llei

que venien de Jerusalem

es reuniren entorn de Jesús

i s’adonaren que alguns dels seus deixebles

menjaven amb les mans impures,

és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.

Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus,

seguint la tradició que han rebut dels ancians,

no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment,

i quan tornen del mercat

no mengen sense haver-se banyat;

i observen per tradició moltes pràctiques semblants,

com és fer passar per l’aigua,

vasos i gerros i atuells d’aram.

Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei

preguntaren a Jesús:

«Per què els vostres deixebles

no segueixen la tradició dels ancians

i mengen amb les mans impures?»

Jesús els respongué:

«Isaïes tenia tota la raó

quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites,

tal com diu l’Escriptura:

“Aquest poble m’honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

El culte que em dóna és en va,

les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels homes.»

Després cridà la gent i els deia:

«Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic:

Res del que entra dintre de l’home des de fora

no el pot contaminar;

només allò que surt de l’home, el pot contaminar,

perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor,

en surten els pensaments dolents

que el porten a cometre fornicacions,

robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys,

indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria:

tot això dolent surt de dintre

i és el que contamina l’home.»

55. Banyar-se. (...no mengen sense haver-se banyat...).

Ens els Evangelis hi ha dues classes de bany.
Hi ha persones que es banyen per purificar-se de les contaminacions rebudes en la relació amb persones impures, pecadores, incrèduls, malaltes, infectades,... Amb un bany ritual s’alliberen de les energies negatives rebudes, i retroben la puresa original o reconquerida de les seves vides.

Però hi ha una altra classe de bany que significa exactament el contrari. Hi ha persones per a les quals banyar-se significa immergir-se en la realitat humana, sentint-se solidaris de les seves virtuts i dels seus pecats, de les seves perfeccions i de les seves impureses. És el bany de Jesús en el Jordà; és el bany del fill de l’home que es barreja amb els humans, encara que siguin tinguts per pecadors o impurs.
Sorprenentment, aquest bany de Jesús en el Jordà, aquesta immersió en la realitat humana, esquinça el cel i estableix un vincle permanent entre el món de Déu i la realitat humana (Marc 1:10).

Sovint tenim tendència a separar dos móns: el món de Déu, perfecte; i el món dels humans, imperfecte. Davant aquests dos móns, sentim la temptació d’allunyar-nos del món dels humans (a pesar de ser el que formem nosaltres) i apropar-nos al món de Déu (que imaginem).

Els Evangelis ens fan veure que aquesta pretensió és equivocada. No és possible acostar-se a Déu trencant la solidaritat amb els humans. Separant-nos dels humans (de la gent, de la multitud,...), deixem de ser humans.

Per contra: la solidaritat amb els humans (i amb la resta dels vivents) “esquinça el cel”. És a dir: ens permet descobrir que no hi ha dos móns sinó un sol i únic món, creat i estimat per Déu; i cridat a transformar-se des de dintre per l’aprenentatge i la pràctica de la solidaritat. Perquè Déu és amor, i no tenim cap altra manera d’aprendre a estimar si no és per la solidaritat amb els humans i amb els vivents que ens trobem en el nostre camí de la vida.

En el llenguatge actual, d’aquesta manera de banyar-se en solem dir també “mullar-se”. És un llenguatge ben gràfic. En tot cas sembla evident i raonable que el nostre món no l’arreglaran els qui s’hi situen per sobre o per sota, sinó aquells que assumeixen la missió de fer, des de dintre, un món cada dia millor, amb llibertat i generositat.