Diumenge 21è. B. "Trair".

21è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Joan 6,60-69).

En aquell temps,

molts que fins aleshores havien seguit Jesús

digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil!

Qui és capaç d’entendre’l?»

Jesús coneixia interiorment

que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué:

«Us escandalitza això que us he dit?

Què direu si veieu que el Fill de l’home

puja on era abans?

L’Esperit és el qui dóna la vida.

La carn no serveix de res.

Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.

Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.»

Des del principi Jesús sabia

qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair.

Després afegí:

«Per això us he dit abans

que ningú no pot venir a mi

si el Pare no li concedeix aquest do.»

Després d’aquell moment,

molts dels qui l’havien seguit fins aleshores

l’abandonaren i ja no anaven més amb ell.

Jesús preguntà als dotze:

«Vosaltres també em voleu deixar?»

Simó Pere li respongué:

«Senyor, a qui aniríem?

Només vós teniu paraules de vida eterna,

i nosaltres hem cregut

i sabem que sou el Sant de Déu.»

(Final del capítol, no recollit en el Missal:)

Jesús els digué:

-¿No us vaig escollir tots dotze? I un de vosaltres és un diable!

Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot.

Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair.

54. “Trair”. (Des del principi Jesús sabia ... qui l’havia de trair.).

Trair (traïció, traïdor...) ve del llatí “tradere”, que significa lliurar o entregar. La paraula original en grec “paradidomi”  té el mateix significat d’entregar o lliurar.

Quan els Evangelis parlen de trair o de traïdor, de seguida pensem en Judes, el deixeble de Jesús que va trair-lo o entregar-lo.
Però en els Evangelis la paraula original té dos significats que cal mantenir units però diferenciats:
- un significat reflexiu (entregar-se)
- i un significat transitiu (entregar algú o trair-lo).

Quan es tradueix la paraula original per “trair”, només es té en compte el segon d’aquests dos significats. Aquesta limitació dificulta d’entendre correctament el que ens volen dir els Evangelis.

Judes entrega Jesús. Però Jesús, segons els Evangelis, és l’home per als altres. És Jesús qui, primer, s’entrega als altres (a Judes inclòs). El pecat de Judes és apoderar-se d’aquest Jesús que se li entrega, i anar-se’n a vendre’l per trenta monedes de plata (Mateu 26,15). Jesús s’entrega a tots per a la salvació del món (Joan 3:16; 6:51); però Judes s’apodera d’ell per als seus propis projectes (Joan 13,30).

Jesús, per generació i llinatge, pertany al poble d’Israel. És cent per cent jueu; fill d’Abraham, fill de David. Però Israel ha estat escollit per a una missió universal: preparar l’arribada de l’Home adult. Aquesta missió s’acompleix en l'home jueu Jesús. Per això Jesús és també el fill de l’Home; el primogènit de la Humanitat adulta. Israel acompleix la seva missió universal entregant Jesús a tota la Humanitat. Els Evangelis insisteixen una i altra vegada en que els Jueus van entregar Jesús als Romans, als Pecadors o als Pagans. És a dir: al Món. De fet, fent això, acomplien la missió d’Israel i la identitat més profunda de Jesús. L’entrega, en si mateixa, no és una traïció sinó l’acompliment d’una missió. El pecat està en la manera de fer-ho.

Insistint amb el nom, els evangelistes ens presenten “Judes” sobretot com un personatge representatiu: representa els Poderosos de “Judà” (i de tots els pobles) que entreguen Jesús (l’Home lliure). L’entreguen als “Romans” perquè sigui mort, però en realitat, i sense ells saber-ho, acompleixen allò que constitueix la identitat més profunda de tot ésser humà: entregar-se. Els Evangelis volen deixar clar que el pecat de Judes serveix, de fet, per acomplir els plans de Déu. Per això van repetint que Judes va fer “allò que estava escrit” (Mateu 26:23; 26:54; Marc 14:49; Lluc 22:37; Joan 15:25).

Aquí cal notar un detall molt significatiu propi dels Evangelis de Lluc i de Joan. Quan parlen de “Els Dotze” (número que evoca el Poble de les 12 Tribus, o sigui Israel) hi posen dos Judes (Lluc 6:16. Joan 14:22): Judes de Jaume (per representar l’Israel fidel) i Judes Iscariot (per representar els Poderosos que s’havien apoderat d’Israel fent-se els seus guies (Lluc 22,47) i els amos del seu Temple. Mateu 21:13).

Aquest significat afegit de l’acció de Judes Iscariot entregant Jesús, pot semblar molt tècnic i allunyat de la problemàtica actual. Però no és així. “Apoderar-se de l’home” continua essent la temptació de cada ésser humà en les seves relacions amb els altres. Una temptació en què caiem cada vegada que practiquem qualsevol forma de Poder o de Domini sobre els altres. Els Evangelis Sinòptics hi fan una referència directa (Lluc 21,16).
Hi ha mil maneres directes o dissimulades d’apoderar-se dels qui "s'entreguen" sincerament als altres o dels qui es troben en situació de debilitat! Quantes persones “venudes” per trenta monedes de plata o per moltíssim menys! Es pot vendre una persona fins i tot amb un petó! (Lluc 22:48).

Resulta realment descoratjadora l’exhibició creixent d’inhumanitat que els mitjans de comunicació ens mostren cada dia! Tanta arrogància dels Poderosos, sovint vestits amb pell d’ovella! Avui podem contemplar, amb horror, com poden ser-ne d’inhumanes les Democràcies que ens hem construït! Democràcies per legitimar el Poder d'uns sobre d'altres: una aberració!!!

Pel que fa a l’Església, també ella haurà de superar la temptació de considerar-se “propietària” de Jesús de Natzaret. El fill de l’Home és "patrimoni de la Humanitat". L’Església, com a institució particular, està al servei de la Humanitat que entre tots anem construint.
Gràcies a Jesús de Natzaret, entregat pels Poderosos i ressuscitat, els creients en l’Home ens sentim especialment il·luminats i esperançats. Llum i Esperança per compartir. Per compartir amb tothom qui vulgui.
 
La Nova Humanitat no ha de ser filla de l’Església sinó filla dels Humans que vulguin fer Humanitat. El missatge dels Evangelis ens invita a ser ferment d’Humanitat, viscuda i gaudida en comunió a través de les diferents, petites i multiformes comunitats que vagin sorgint (i desapareixent).