20è. diumenge de
durant l’any B.
Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Joan 6,51-58).
En aquell
temps,
Jesús
digué als jueus:
«Jo sóc
el pa viu, baixat del cel.
Qui menja
aquest pa, viurà per sempre.
Més
encara:
El pa que
jo donaré és la meva carn,
perquè
doni vida al món.»
Els jueus
es posaren a discutir. Deien:
«Com s’ho
pot fer aquest,
per
donar-nos la seva carn per menjar?»
Jesús els
respongué:
«Us ho
dic amb tota veritat:
Si no mengeu
la carn del Fill de l’home
i no
beveu la seva sang,
no podeu
tenir vida en vosaltres.
Qui menja
la meva carn
i beu la
meva sang
té vida
eterna,
i jo el
ressuscitaré el darrer dia.
Ben cert:
la meva
carn és un veritable menjar,
i la meva
sang és una veritable beguda.
Qui menja
la meva carn
i beu la
meva sang està en mi i jo en ell.
A mi m’ha
enviat el Pare que viu,
i jo visc
gràcies al Pare;
igualment,
els qui
em mengen a mi viuran gràcies a mi.
Aquest és
el pa baixat del cel.
No és com
el que van menjar els vostres pares.
Ells van
morir,
però els
qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
53. “Carn”. (Si
no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en
vosaltres).
Diversos són els significats de
“carn” en la Bíblia. En el Nou Testament se’n parla sobretot en dos
camps:
- en tota la casuística relacionada amb la carn sacrificada als ídols,
- i en aquest capítol sisè de l’Evangeli de Joan sobre l’Eucaristia.
Aquí em referiré només a aquest segon punt ja que la problemàtica sobre l’Eucaristia continua essent actual.
- en tota la casuística relacionada amb la carn sacrificada als ídols,
- i en aquest capítol sisè de l’Evangeli de Joan sobre l’Eucaristia.
Aquí em referiré només a aquest segon punt ja que la problemàtica sobre l’Eucaristia continua essent actual.
«Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn
per menjar?» L’evangelista Joan posa en boca de Jesús unes paraules que ell
sap perfectament que són “dures d’escoltar” i que acabaran provocant
l’abandonament de molts dels seus seguidors.
¿Per què, aquest llenguatge tan dur? ¿No eren suficients les paraules anteriors (i que ja havien causat sorpresa) «Jo sóc el pa viu, baixat del cel...»? (Joan 6,35).
¿Per què, aquest llenguatge tan dur? ¿No eren suficients les paraules anteriors (i que ja havien causat sorpresa) «Jo sóc el pa viu, baixat del cel...»? (Joan 6,35).
Sens dubte es tracta d’un recurs
literari: l’evangelista utilitza un llenguatge dur per comunicar un missatge
dur.
La duresa del missatge no ve d’un llenguatge que sona a canibalesc o vampiresc (Menjar la carn. Beure la sang) sinó perquè s’hi parla d’un Déu que “entra en la nostra vida” amb cada home de carn i ossos que ens trobem en el nostre caminar. I això sí que pot resultar dur a moltes oïdes! Aquí “carn i sang” signifiquen l’amor d’un Déu que ens estima i vol ser estimat en cada persona física i real que entra en la nostra vida.
La duresa del missatge no ve d’un llenguatge que sona a canibalesc o vampiresc (Menjar la carn. Beure la sang) sinó perquè s’hi parla d’un Déu que “entra en la nostra vida” amb cada home de carn i ossos que ens trobem en el nostre caminar. I això sí que pot resultar dur a moltes oïdes! Aquí “carn i sang” signifiquen l’amor d’un Déu que ens estima i vol ser estimat en cada persona física i real que entra en la nostra vida.
Un "Déu" de miracles, de ritus, de
sacerdots, de la religió,... queda prou lluny com perquè no ens inquieti gaire.
Però un Déu que es fa “pa baixat del cel” en un fill d’home que és un dels
nostres; en un fill d’home "paisà" nostre del qual coneixem el pare i la
mare, això és trasbalsador per a tothom que vulgui “protegir-se” d’un Amor tan
proper.
Ho explicaré amb una anècdota.
En un grup de monitors hi havia un noi i una noia que s’avenien molt i
treballaven molt bé junts. Un dia el noi va dir a la noia: M’he enamorat de
tu. T’estimo. Des d’aquell dia la noia no va tornar. I és que una
declaració d’amor així, es converteix en un llenguatge dur: una
autèntica "agressió".
L’evangelista Joan vol que ningú
s’enganyi. Posant un llenguatge dur en boca de Jesús ens adverteix de la
“duresa” de
l’Eucaristia per a tot aquell que encara
no ha decidit deixar-se estimar per un Déu que ens estima a través de les
persones de carn i ossos que tenim al costat. El llenguatge que l’evangelista
posa en boca de Jesús pretén impedir que convertim l’Eucaristia en un simple ritu.
Una Eucaristia convertida en “cosa de capellans”...
I encara ens diu una altra cosa també
“dura”: si no ens obrim a aquesta vida que se’ns ofereix, no hi ha cap altra alternativa.
Podem acceptar o no acceptar l’oferta; però
si no l’acceptem, no hi ha res més.
La vida humana és la invitació a participar en l’aventura de l’Amor. “Menjar la carn i beure la sang” significa sentir-se humanitat amb amor receptiu i actiu. Voler-nos “fills de la Humanitat” i “constructors d’Humanitat”.
La vida humana és la invitació a participar en l’aventura de l’Amor. “Menjar la carn i beure la sang” significa sentir-se humanitat amb amor receptiu i actiu. Voler-nos “fills de la Humanitat” i “constructors d’Humanitat”.
Podem dir sí o no. Però el “no” és un no a nosaltres mateixos. “Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres”. Per als Humans, la “vida” o és amor o no és.
Res és tan dur com un amor no acceptat. Res és tan dolç com un amor compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada