Diumenge 19 B. "Baixat del cel".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

 Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan  6,41-51).

En aquell temps,

els jueus murmuraven de Jesús

perquè havia dit que era el pa baixat del cel,

i es preguntaven:

«Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep?

Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare,

¿i ara diu que ha baixat del cel?»

Jesús els digué:

«No murmureu entre vosaltres.

Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat.

I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia.

Diu el llibre dels Profetes

que tots seran instruïts per Déu.

Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare

i l’han après,

vénen a mi.

No vull dir que algú hagi vist mai el Pare:

només l’ha vist el qui ve de Déu;

aquest sí que ha vist el Pare.

Us ho dic amb tota veritat:

els qui creuen tenen vida eterna.

Jo sóc el pa que dóna la vida.

Els vostres pares,

tot i haver menjat el mannà en el desert,

moriren,

però el pa de que jo parlo

és aquell que baixa del cel

perquè no mori ningú dels qui en mengen.

Jo sóc el pa viu, baixat del cel.

Qui menja aquest pa, viurà per sempre.

Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn:

perquè doni vida al món.»

51. “Baixat del cel”. Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?»

En referència a Jesús, els Evangelis contenen dues afirmacions que semblen contradictòries. Per un cantó s’afirma que Jesús té uns pares ben coneguts pels seus conciutadans; per un altre cantó, sobretot en l’Evangeli de Joan, Jesús mateix afirma que “ha baixat del cel”. «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?» (Joan 6:42. També: Mateu 13:55).

Els mateixos Evangelis volen que ens fixem en aquesta contradicció, i per això l’expliciten per boca dels conciutadans de Jesús.

Sovint imaginem que hi ha com dos àmbits ben diferenciats: l’àmbit de Déu (o dels déus) allà dalt, i l’àmbit dels humans, aquí baix. Entre els dos àmbits hi hauria unes persones que farien d’intermediàries perquè, d’alguna manera, haurien estat escollides per Déu com a representants seus. En aquests casos seria necessari que qui es presenti com a representant de Déu ho pugui demostrar d’alguna manera.

Als conciutadans de Jesús els costa de veure i acceptar que Jesús hagi “baixat del cel” (o que sigui representant de Déu, o profeta o messies). Les “proves” que els dóna Jesús no els convencen.
Però, a més, Jesús, per comptes de mostrar “proves convincents”, fa tot el contrari. ¿Com pot venir de Déu, si ell mateix diu que les autoritats el jutjaran, el condemnaran i el mataran (Mateu 16:21. Lluc 18:31)? ¿Com pot ser el Messies, si s’ha escapolit quan volien proclamar-lo rei? ¿Com pot pretendre ser el Nou Moisès, si s’ha fet enrere quan ja havia conduït la multitud fins a l’altra riba? (Joan 6:1). ¿Com pot haver baixat del cel, si ell mateix insisteix en que és el fill de l’home?

Amb aquestes contradiccions els Evangelis volen portar-nos a fer un pas endavant.
És cert: Jesús és cent per cent humà. Com cada un dels humans és fill d’un pare i d’una mare, germà dels seus germans i conciutadà dels seus paisans. Cent per cent fill de l’home o fill de la Humanitat, com cada un dels humans.
I precisament per això ha baixat del cel; perquè l’Home (que ell encarna perfectament) “ha baixat del cel”. És a dir: és obra de Déu.

I no solament és obra de Déu com la resta de la creació, sinó que, a més, és invitat a esdevenir fill de Déu. L’Home no és fill de Déu per generació sinó per adopció lliurement oferta i lliurement acceptada.
Per generació, l’Home és fill de la Terra (com molt bé han deduït fa temps els científics). Però, per lliure decisió de Déu, és invitat a esdevenir també fill de Déu en la mesura que accepti de viure a la manera de Déu: donant vida.

Jesús ho ha fet, i ho ha fet en plenitud (Joan 1:12.14). I per això ha esdevingut el Primogènit de la Humanitat adulta (Lluc 2:7. Colossencs 1:18. Apocalipsi 1:5).

L’expressió “pa baixat del cel” amb què els Israelites designaven el mannà que cada matí baixava del cel amb  la rosada (Èxode 16:14ss), Jesús la reinterpreta: és Déu qui dóna l’autèntic pa del cel. Ho fa en l’home-Jesús. Ell ha rebut la plenitud de Vida. D’aquesta plenitud tots n’anem rebent vida i més vida fins a la Plenitud total. (Joan 1,1ss. Mireu l’adaptació del Pròleg de St. Joan. També podeu veure-la il·lustrada amb Youtube).

L’Home “ha baixat del cel”; és a dir: és obra de Déu. I això ho descobrim en l’home-Jesús, perquè ell ha viscut en plenitud la seva humanitat. “Baixat del cel”, ens és un testimoni de la Vida de Déu, la qual viu donant-se com aliment. Jo sóc el pa viu, baixat del cel.
L’Home “baixa del cel” no solament com a Creatura de Déu sinó també, i sobretot, perquè, acceptant ser fill, rep del Pare vida eterna.