diumenge, 26 de juliol del 2015

Diumenge 18. B. "Pa".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.



EVANGELI. (Joan 6:24-35).
En aquell temps,
quan la gent s'adonà que Jesús no era allà,
ni tampoc els seus deixebles,
s'embarcaren i anaren a Cafar-Nahüm a buscar Jesús.
Quan el trobaren a l'altra banda del llac, li preguntaren:
«Rabí, ¿quan heu vingut?»
Jesús els respongué:
«Us ho dic amb tota veritat:
Vosaltres no em busqueu
pel que signifiquen els prodigis que heu vist,
sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets.
No us afanyeu tant per aquest aliment que es consumeix,
sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna,
per l'aliment que el Fill de l'home us proporciona.
Penseu que és Déu, el Pare, qui l'acredita.
Ells li pregunten:
«¿Què hem de fer per complir el que Déu vol?»
Jesús els respon:
«El que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.»
Li contestaren:
«¿Quin senyal prodigiós ens doneu
perquè nosaltres us creguem? ¿Què podeu fer?
Els nostres pares, estant en el desert,
menjaren el mannà, tal com diu l'Escriptura:
"Els donà l'aliment del seu blat celestial".»
Jesús els respongué:
«Us ho dic amb tota veritat:
El pa que us va donar Moisès
no era de debò el pa del cel,
però el meu Pare sí que us dóna l'autèntic pa del cel.
El pa de Déu és el que baixa del cel
per donar la vida al món.»
Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre pa d'aquest.»
Els diu Jesús: «Jo sóc el pa que dóna la vida:
els qui vénen a mi no passaran fam,
els qui creuen en mi no tindran mai set.»




50. “Pa”. (Jo sóc el pa que dóna la vida).

Sembla clar que, en tota la Mediterrània, el pa és important. Pel fet de ser un aliment bàsic, concentra gran quantitat de simbolismes. Això es pot constatar també en la literatura bíblica.
Aquests simbolismes en relació al pa tenen també el seu ressò en el Nou Testament. No obstant, en el Nou Testament aquests simbolismes apunten quasi sempre a l’Eucaristia. Donat que l’Eucaristia, com reconeix el concili Vaticà II, és la font i el cimal de la vida cristiana, serà sobretot en aquest camp on es desenvoluparà el simbolisme del pa; però també s’hi desenvoluparan les seves deformacions.
Cal reconèixer que, després que el missatge dels Evangelis prengués forma de Doctrina, el simbolisme del pa (acompanyat del simbolisme del vi) va empobrir-se de tal manera que sovint ja no expressa allò que els Evangelis volen expressar. Diríem que la doctrina “s’ha menjat” el missatge.
Segurament, aquest fet lamentable va ser conseqüència de dues desviacions prèvies:
- Una desviació venia del camp del Judaisme, i va consistir en entendre la mort de Jesús en un sentit “sacrificial”. La idea de “sacrifici” comportava la introducció de la figura d'un “sacerdot”. Una figura aliena al missatge dels Evangelis.
És cert que els Evangelis apliquen a Jesús la figura de l’Anyell pasqual, però no en un sentit sacrificial (expiatori) sinó en un sentit molt més profund: Jesús no és la víctima que un "sacerdot" ofereix per aplacar la suposada "indignació" d'un Déu ofès pels nostres pecats, sinó que és el do de Déu en el qual s'ofereix als Humans el model perfecte d’humanitat.
En els Evangelis, Jesús és
l’home-mostra per a tothom qui vulgui seguir el seu mateix camí (humanitzar-se humanitzant).
- L’altra desviació venia del camp de la Filosofia en què es va inculturar el missatge evangèlic: el Neoplatonisme.
Aquesta Filosofia permet que el missatge pugui presentar-se com una doctrina, (més o menys) coherent i racional. Això constituïa un avantatge per ajudar a fer acceptable el missatge, però amb els inconvenients propis d’aquesta Filosofia.
El principal inconvenient del Neoplatonisme és que conté un important substrat de dualisme.
Segons el Neoplatonisme, existeixen el i el Mal.
En l’home, el diria relació amb la seva part més “espiritual”: coneixement (gnos), intel·ligència, ànima,...
El Mal tindria relació amb la seva part més “material”: cos, sexualitat, sentits,...
Esperit i matèria; cos i ànima, enfrontats.
Però "dividir" l’Home en dues parts, cos i ànima, no ajuda a entendre la realitat humana tal com ens ve oferta en la Bíblia.
Aquestes dues desviacions influiran també en la manera d’entendre l’Eucaristia. Faran que, d’alguna manera, s’inverteixi l’esquema mental de l'acció de Jesús: per comptes d’entendre-la com fer-se pa, es pensarà que és el pa allò que es transforma en el cos de Jesús per obra d'un poder sagrat concedit als "sacerdots".
Amb aquesta mentalitat, es va anar construint una doctrina sobre l’Eucaristia que convertia en “misteri” allò que, segons els Evangelis, és el símbol més normal i casolà d’una vida autènticament humana: fer-se aliment els uns dels altres.

Notem que “viure fent-se aliment els uns dels altres” és l’experiència més quotidiana de qualsevol vertadera família.
Així, doncs, el pa, en els Evangelis, és sobretot el símbol real d’una vida que es dóna i és rebuda. És la base de la comunió, que porta a fer comunitats vives i concretes, en el marc de l’única Comunitat Universal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada