EVANGELI. (Marc 6,30 - 34).
En aquell
temps,
els
apòstols es reuniren amb Jesús
i li
parlaren de tot el que havien fet i ensenyat.
Ell els
diu:
«Veniu
ara tots sols a un lloc despoblat
i reposeu
una mica.»
Perquè
molta gent anava i venia
i no els
deixava temps ni per menjar.
Se
n’anaren, doncs, tots sols amb la barca
cap a un
lloc despoblat.
Però algú
els veié quan marxaven;
molts ho
van saber,
van
córrer a peu de tots els pobles
i
arribaren primer que ells.
Quan
Jesús desembarcà veié una gran gentada
i se’n
compadí,
perquè
eren com ovelles sense pastor.
I es posà
a instruir-los llargament.
48. “Despoblat” (lloc). (Veniu ara tots sols a
un lloc despoblat...).
Dues vegades surt aquesta paraula en el
relat que hem llegit avui: una, en la intenció de Jesús, i l’altra com
indicació de l’evangelista. A més, si continuéssim llegint aquest relat de
Marc, veuríem que també els apòstols parlen de “despoblat”. (En el
Missal no apareix aquesta tercera referència a “despoblat” perquè en aquest
punt s’abandona la lectura de l’Evangeli de Marc substituint-lo per l’Evangeli
de Joan durant cinc diumenges).
Si Jesús vol portar els deixebles a un
lloc despoblat, no és només perquè reposin. La lectura del Missal diu “despoblat” traduint una paraula que en la Bíblia està molt més carregada
de significat: desert. La traducció que fa el missal és correcta en
relació al significat immediat de l’acció de Jesús, però ens priva del
significat profund que suggereix la paraula "desert" en la Història
d’Israel i de la Humanitat.
Jesús porta els apòstols a un lloc
despoblat. És a dir: els fa iniciar un veritable èxode. Èxode
vol dir sortir. Sortir d’una situació d’esclavitud per, a través del desert,
arribar a la Llibertat.
Jesús prepara un èxode per als Dotze, però quan desembarquen en el lloc despoblat (desert), es troben amb una gran multitud que eren com ovelles sense pastor. ¿Per què, aquesta multitud? D’on ha sortit?
Jesús prepara un èxode per als Dotze, però quan desembarquen en el lloc despoblat (desert), es troben amb una gran multitud que eren com ovelles sense pastor. ¿Per què, aquesta multitud? D’on ha sortit?
És la conseqüència de la “predicació”
dels Dotze, que han actuat més d’agitadors socials que de alliberadors.
Què fer, ara, amb aquesta multitud?
Els Dotze suggereixen a Jesús que els enviï a casa seva a buscar-se
aliment, perquè allà és un lloc despoblat. La resposta de Jesús és ben
diferent (La veurem diumenge que ve, però en la versió de l’Evangeli
de Joan, diferent, i més explícita, que la que ofereix Marc. Marc 6,37ss).
En tot cas convé prendre nota del doble
significat que aquí pren la paraula “despoblat” (desert, en el text
original grec).
A). Per a Jesús és un lloc de repòs, apte per alimentar-se, amb sobrietat però amb eficàcia, després de sortir o d’alliberar-se d’una situació alienant i alienadora. Jesús hi acull la multitud, i l’alimenta amb la paraula i amb els cinc pans i dos peixos compartits.
B). En canvi, per als Dotze és un lloc
inhòspit on no es pot viure, i del qual convé fer marxar (èxode
a la inversa) la multitud perquè se’n vagin a les masies i als pobles del
voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar (Marc 6:36).
La recomanació que Jesús fa als seus apòstols
sembla també ben oportuna avui dia, sobretot per aquells que desenvolupem les
nostres activitats en els anomenats antics països cristians. També entre
nosaltres apareix contínuament una multitud, com ovelles sense pastor, a
pesar de tantes activitats, sagraments, caritats, predicacions, classes de
religió, programes radiofònics, webs, youtubes,... Fins i tot algú pot
pensar que és precisament tanta abundància de “pastors” i d’activitats allò que
provoca tanta desorientació.
Jesús crida els seus apòstols a un lloc despoblat;
al desert; a un nou èxode; sortir de tanta
moguda, i reposar una mica.
No es tracta de “reposar” perquè estiguem molt cansats, sinó per entrar en aquella situació de repòs que permet veure camins i encertar respostes. El repòs ens posa en sintonia amb la manera d’obrar de Déu que va reposar al setè dia (Gènesi 2,2).
No es tracta de “reposar” perquè estiguem molt cansats, sinó per entrar en aquella situació de repòs que permet veure camins i encertar respostes. El repòs ens posa en sintonia amb la manera d’obrar de Déu que va reposar al setè dia (Gènesi 2,2).
“Quan es va a 100 per hora, no es veuen
les flors del camí”. I es tracta d’això: de poder veure les flors de camí!
Ajudar a viure des de la vivència de la vida, i no des de programes per ensenyar a viure.
Ajudar a viure des de la vivència de la vida, i no des de programes per ensenyar a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada