17è. Diumenge. B "Apoderar-se".

17è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Joan 6,1-15).

En aquell temps,

Jesús se n’anà a l’altra riba

del llac de Galilea, el llac de Tiberíades.

El seguia molta gent,

perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts.

Jesús pujà a la muntanya

i s’hi assegué amb els deixebles.

S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus.

Jesús alçà els ulls,

veié la gentada que anava arribant

i preguntà a Felip:

«On comprarem pa perquè puguin menjar tots?»

Ho preguntava per veure què hi deia Felip.

Jesús ja sabia què volia fer.

Felip li respongué:

«Necessitaríem molts diners

per poder donar només un tros de pa a cadascú.»

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere,

diu a Jesús:

«Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos,

però, què és això per a tanta gent?»

Jesús digué que fessin seure tothom.

En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren.

Eren uns cinc mil homes.

Jesús prengué els pans,

digué l’acció de gràcies

i els repartí entre tota la gent asseguda.

El mateix va fer amb els peixos.

I en repartia tant com en volien.

Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles:

«Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.»

Ho recolliren,

i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi

ompliren dotze coves.

Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet,

començà a dir:

«Segur que aquest home

és el profeta que havia de venir al món.»

Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei,

es retirà tot sol a la muntanya.

49. “Apoderar-se”. (Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei...).

La frase en què es troba la paraula “apoderar-se” és realment sorprenent. Es podria parlar d’apoderar-se d’algú per fer-ne un esclau, un servent, un treballador, un captiu, un ostatge per intercanviar... Però apoderar-se d’algú per fer-lo rei sembla intrínsecament contradictori. ¿Com convertir en rei algú de qui prèviament ens hem apoderat?! I, no obstant, aquesta és l’afirmació que fa l’evangeli de Joan en relació a Jesús.

“En relació a Jesús”. Aquesta referència és important. Sobretot per dos motius:
-A) Ja sabem que, en l’evangeli de Joan, Jesús encarna l’Home. “Aquí teniu l’Home”, declara Pilat davant el Poble (Joan 19:5).

-B) En Jesús descobrim que allò més propi i característic de l’Home és que la seva vida pren forma de vida-que-es-dóna. Com a vida-que-es-dóna corre el risc de que algú se n’apoderi no pas per compartir-la sinó per a finalitats impròpies. Judes la va prendre per a vendre-la (Joan 13:2.26ss).
¿Què passa si algú se n’apodera per fer-lo rei?

Els Evangelis són precisament això: relats del procés pel qual els Summes Sacerdots (amb el Poble) exhibeixen Jesús, a la Creu, com a rei. “Aquest és Jesús, el rei dels Jueus” (Mateu 27:37). És cert que, segons l’Evangeli de Joan, els Summes Sacerdots van demanar de canviar aquest cartell de la Creu (Joan 19:21). Però la resposta del representant de l’autoritat imperial va ser categòrica: “El que he escrit, està escrit”. I per als Jueus “allò que està escrit” significa quelcom irrevocable i indiscutible perquè expressa la voluntat de Déu.

Tenim, doncs, que, apoderant-se de Jesús per fer-lo rei, els Jueus acomplien allò que està escrit; és a dir: acomplien el projecte de Déu sobre Jesús. Més encara: acomplien el projecte de Déu sobre l’Home.
¿Com és, doncs, que Jesús refusi ser proclamat rei per la multitud?
Si els Evangelis, de moltes i variades maneres, ens diuen que Jesús és rei, com s’entén que ell s’escapi anant-se’n tot sol a la muntanya? (Joan 6,15).

Evidentment la clau per a entendre tot això està en la paraula apoderar-se. El mateix Jesús ja havia advertit, quan Pilat li va preguntar si era rei, que el seu regne “no és com els d’aquest món” (Joan 18:36).
Els regnes d’aquest món neixen proclamats des del Poder i funcionen amb Poder. En el relat llegit avui, la multitud i els deixebles interpreten amb categories de Poder l’acció de Jesús de compartir els cinc pans i els dos peixos: tot el que tenien (5+2 = 7. Número que significa totalitat). L’evangelista ho deixarà clar en la continuació del llarg relat (que llegirem, fragmentàriament, els quatre diumenges vinents). La multitud, amb els deixebles, veu en Jesús algú que pot solucionar les seves necessitats. Per això intenten apoderar-se d’ell. En canvi el que Jesús vol és que descobreixin que allò que alimenta realment l’Home no és aprofitar-se de la vida-donada dels altres sinó compartir tot el que es té.
Jesús s’exhibirà com a rei i atraurà tothom cap a ell (Joan 3:14 i 12:32 ) només al Calvari, en forma de vida-donada.

Aquest relat ens posa en guàrdia contra una temptació que tenim tots els humans, ens diguem o no deixebles de Jesús. La temptació d’apoderar-nos de l’home. “Apoderar-se” significa posar algú sota el propi domini; i això es pot intentar amb formes clares i directes o en formes subtils i dissimulades. Podem apoderar-nos d’algú amb l’excusa de fer-lo rei, o servir-lo, promocionar-lo, ajudar-lo, evangelitzar-lo, educar-lo...
L’evangeli de Marc expressa també aquesta idea, encara que en un context diferent: “Se’l van endur en la mateixa barca on es trobava” (Marc 4, 36).
Els “deixebles” de Jesús tenen el perill de tenir el mateix comportament del Temptador: “...el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món...” (Lluc 4,5. Mateu 4,5).  
Encara que es pretengui “enaltir” algú, les relacions de Poder sempre tenen només un resultat: la deshumanització, buscada o no.