diumenge 12. "Dormir".

                    12è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

 

EVANGELI. (Marc 4,35-41).

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles:

«Passem a l’altra riba.»

Deixaren, doncs, la gent,

i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava.

Vora d’ells seguien també altres barques.

Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort

que les onades queien sobre la barca

i s’anava omplint.

Jesús era a popa,

dormint amb el cap reclinat en un coixí.

Ells el criden i li diuen:

«Mestre, no veieu que ens enfonsem?»

Jesús es desvetllà,

renyà el vent i digué a l’aigua:

«Calla i estigues quieta.»

El vent amainà i seguí una gran bonança.

Després els digué:

«Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?»

Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre:

«Qui deu ser aquest,

que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»

44. “Dormir”. (Jesús... dormint amb el cap reclinat en el coixí).

En el llenguatge que els evangelistes posen en boca de Jesús, el verb “dormir” sovint substitueix el verb “morir”. És una manera d’expressar que, per a Jesús, la mort és una situació temporal. Només quan algú no accepta la vida que Déu ofereix a tothom, la mort seria definitiva. “Deixa que els morts enterrin els seus morts”, respon Jesús a un possible deixeble (Mateu 8:22). Segons Jesús, l’horitzó, per als Humans, no és la Mort sinó la Vida. “Déu vol que tothom visqui” (Joan 5:24ss. També Saviesa 1,13s).
Així doncs, per als qui accepten el do la vida, la mort no existeix. O millor: morir és adormir-se. Dormint, la vida descansa; i es desperta renovada després del descans. (Joan: 11:11ss).

El sorprenent relat que hem llegit avui ens presenta Jesús dormint amb el cap reclinat en un coixí (Marc 4:35ss). La menció del coixí és per donar més força a l’acció de posar-se a dormir. No és que Jesús s’adormi perquè el venç la son o perquè està cansat, sinó que es posa a dormir com una acció volguda i conscient que servirà d’advertiment als deixebles. Aquests, que tenien Jesús a la seva barca, se l’han endut (és a dir: l’han segrestat) perquè no estan disposats a complir l‘encàrrec de passar a l’altra riba. La dormició (mort) de Jesús provocarà en els deixebles segrestadors el trauma de sentir-se “del tot perduts”. Experimentaran la necessitat de despertar-lo reconeixent-lo com a “mestre”. Un cop despert, torna la calma, però també el temor: ¿Qui és aquest que fins el vent i l’aigua l’obeeixen (i que ells no han obeït sinó que pretenien apoderar-se’n)?

El relat d’avui s’inspira en el Relat de Jonàs. El Relat de Jonàs ens presenta un profeta imaginari que fuig per no complir l’encàrrec d’anar a predicar a Nínive, la capital pagana de l’Imperi Assiri, clàssic enemic d’Israel. Com Jonàs, algunes de les primeres comunitats juevo-cristianes es resistien a evangelitzar els pagans. Molts consideraven que, si els pagans volien convertir-se, primer havien de renunciar a la seva vida pagana, fer-se jueus i complir la Llei de Moisès.
“Passar a l’altra riba” té exactament el sentit contrari. Evangelitzar vol dir encarnar-se en la vida, en la cultura, en la realitat de l’altre, perquè l’altre és un germà estimat per Déu igual que nosaltres, i capaç de ser bo com nosaltres; i que estima la seva identitat com nosaltres la nostra. De fet, en el Relat de Jonàs, els ciutadans de Nínive es converteixen sense deixar de ser “pagans”.
Evangelitzar és el contrari de colonitzar. Evangelitzar és posar OBERTURA on hi ha tancament, començant pel propi evangelitzador. 

Aquí s’imposa una aplicació a la situació actual.
Passar a l’altra riba fa referència a l’Èxode d’Israel: el pas des del País on eren esclaus cap a la Terra Promesa travessant el Mar.
L’Èxode que proposa Jesús és el pas des de l’àmbit d’una Religió concreta i particular cap a l’altra riba: la Humanitat. La Humanitat com a única Terra Promesa definitiva. És l’únic lloc on és possible construir la vertadera Llibertat (El Regne de Déu, en el nostre llenguatge religiós).
Avui, en el marc d’una globalització creixent, l’altra riba és tenir la Humanitat com horitzó, superant les limitacions de cada Religió particular. No obeir la proposta de Jesús de passar a l’altra riba, comporta (també per als deixebles actuals) trobar-se amb tempestats mortals i amb Jesús (l’Home) dormint.
Arribat el temps de la Globalització, o ens salvem construint Humanitat, o ens perdem engolits per les grans onades dels fonamentalismes religiosos, dels nacionalismes estatals, dels imperialismes econòmics, dels colonialismes culturals... Qualsevol religió o espiritualitat no oberta a la Humanitat real es converteix en un nou espai d’esclavitud. 
L’opció per la Humanitat pot fer-se des de la pròpia religió, cultura o espiritualitat, però introduint-hi necessàriament l’obertura a la Humanitat real, anterior als Dogmes, Constitucions, Lleis,... o Pre-judicis de cadascú.