Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI.
(Marc 4,26-34).
En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el regne de Déu passa
com quan un home sembra el gra a la terra.
De nit i de dia,
mentre ell dorm o està llevat,
la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.
La terra, tota sola, produeix primer els brins,
després les espigues
i finalment el blat granat dintre les espigues.
Llavors, quan el gra ja és a punt,
se’n va a segar-lo,
perquè ja ha arribat el temps de la sega.»
Deia també:
«A què podem comparar el regne de Déu?
Quina paràbola li escauria?
És com un gra de mostassa,
la més petita de les llavors, però un cop sembrada,
es posa a créixer
i acaba més gran que totes les hortalisses,
amb unes branques tan grosses
que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»
Jesús anunciava el regne de Déu
Jesús anunciava el regne de Déu
amb moltes paràboles semblants,
perquè la gent l’entengués
segons les seves disposicions;
no els deia res sense paràboles,
però en privat ho explicava tot als deixebles.
43. “Regne de
Déu”. (A què podem comparar el Regne de Déu?).
En els Evangelis Sinòptics el
nucli de la predicació de Jesús és el Regne de Déu (o Regne del cel, més freqüent en l'Evangeli de Mateu). Amb nombroses
paràboles van explicant en què consisteix, i van corregint la idea equivocada que
en tenien els Dotze, els quals representen la mentalitat de la majoria
del "Poble de les Dotze tribus", que se sent "Poble Elegit".
L’equivocació dels Dotze neix de la facilitat amb què una persona o un poble o un col·lectiu que se sap "elegit" es creu superior, millor o privilegiat en relació als altres.
Però quan Israel (o qualsevol altre poble) és “elegit per Déu”, no és un privilegi sinó una missió.
El Projecte amorós de Déu mira tota la Humanitat. Dintre d'aquest Projecte, cada ésser humà i cada poble hi té la seva missió. Missió que va descobrint i decidint a partir de vivències, esperances, frustracions, èxits, derrotes,...
L’equivocació dels Dotze neix de la facilitat amb què una persona o un poble o un col·lectiu que se sap "elegit" es creu superior, millor o privilegiat en relació als altres.
Però quan Israel (o qualsevol altre poble) és “elegit per Déu”, no és un privilegi sinó una missió.
El Projecte amorós de Déu mira tota la Humanitat. Dintre d'aquest Projecte, cada ésser humà i cada poble hi té la seva missió. Missió que va descobrint i decidint a partir de vivències, esperances, frustracions, èxits, derrotes,...
“Els Israelites” havien estat sempre un Poble petit, sovint dominat i esclavitzat, sovint en perill imminent de ser
engolit per Pobles més poderosos. Aquesta experiència l'ha portat a descobrir sobretot dues coses sobre si mateix:
a) Si s’ha pogut mantenir, no ha estat només per la seva pròpia vitalitat sinó sobretot per “l’acció mantenidora” de Déu.
b) Això li ha permès anar descobrint la seva “missió” (compartida amb tots els Pobles oprimits): mantenir en la Humanitat l’anhel de llibertat sembrat en el cor de cada home i de cada Poble.
És des de la pròpia experiència que Israel pot proclamar: Ha derrocat del soli els Poderosos i exaltat els Humils (Lluc 1:52).
És des de la seva pròpia experiència que pot anunciar: Feliços els Pobres: perquè és vostre és el Regne de Déu (Lluc 6:20).
a) Si s’ha pogut mantenir, no ha estat només per la seva pròpia vitalitat sinó sobretot per “l’acció mantenidora” de Déu.
b) Això li ha permès anar descobrint la seva “missió” (compartida amb tots els Pobles oprimits): mantenir en la Humanitat l’anhel de llibertat sembrat en el cor de cada home i de cada Poble.
És des de la pròpia experiència que Israel pot proclamar: Ha derrocat del soli els Poderosos i exaltat els Humils (Lluc 1:52).
És des de la seva pròpia experiència que pot anunciar: Feliços els Pobres: perquè és vostre és el Regne de Déu (Lluc 6:20).
El missatge de Jesús és
extremadament realista: predica el Regne de Déu sabent que en el món ja
hi ha un altre “regne”: el Regne del Poder, que és l'antihome.
Tots comencem subjectes al regne del Poder i rebem d'ell la tendència cap al Poder. El mateix Jesús experimenta la temptació del Poder significada en les paraules de Satanàs: “Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu” (Lluc 4:7).
Tots comencem subjectes al regne del Poder i rebem d'ell la tendència cap al Poder. El mateix Jesús experimenta la temptació del Poder significada en les paraules de Satanàs: “Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu” (Lluc 4:7).
El Poder és mentider per naturalesa i, als inicis, aconsegueix enganyar gairebé tothom.
Jesús supera la temptació. Però el Regne de Déu que ell predica i fa visible trobarà l’oposició violenta i permanent dels "prínceps d’aquest món" (Joan 14:30).
Jesús supera la temptació. Però el Regne de Déu que ell predica i fa visible trobarà l’oposició violenta i permanent dels "prínceps d’aquest món" (Joan 14:30).
La missió de Jesús (del Poble Elegit)
no és derrotar els prínceps d’aquest món. Com a éssers humans que
són, els poderosos també entren en el Projecte amorós de Déu sobre la Humanitat. El Regne
de Jesús no és una superestructura que s’imposa, sinó una llavor
minúscula que acaba fent-se un arbre acollidor per a tothom (Marc 4,30). És llevat que,
desapareixent en la massa, la va transformant i humanitzant (Mateu 13,33).
El Regne de Déu és diferent dels regnes d’aquest món. Aquests intenten imposar-se dominant. El Regne de Déu es fa servint des de la llibertat i amor (Mateu 20:25ss).
El Regne de Déu està en
el cor mateix de cada persona i de cada poble com una crida a ser i a fer
Humanitat des de la generositat. El Regne de Déu és diferent dels regnes d’aquest món. Aquests intenten imposar-se dominant. El Regne de Déu es fa servint des de la llibertat i amor (Mateu 20:25ss).
Ens fem humans fent Humanitat. En canvi: deshumanitzem i ens deshumanitzem sempre que cedim a la temptació del Domini en qualsevol de les seves formes. “Si ets fill de Déu...” (Mateu 4,4-6).
La conseqüència de ser fills de Déu no és el domini sobre algú altre sinó la germanor de tots amb tots.
Així és el Regne de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada