Corpus B. "Muntanya".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Marc 14,12-16.22-26).

El primer dia dels Àzims,

quan la gent immolava l’anyell pasqual,

els deixebles digueren a Jesús:

«On voleu que anem a preparar-vos el lloc

perquè puguem menjar l’anyell pasqual?»

Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:

«Aneu a la ciutat

i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua.

Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa:

El mestre pregunta on l’allotjareu

per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles.

Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran,

arreglada amb estores i coixins.

Prepareu-nos allà el sopar.»

Els deixebles se n’anaren.

Arribant a la ciutat,

ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit

i prepararen el sopar pasqual.

I mentre menjaven, Jesús prengué el pa,

digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:

«Preneu-lo: això és el meu cos.»

Després prengué el calze,

digué l’acció de gràcies,

els el donà i en begueren tots.

I els digué:

«Això és la meva sang, la sang de l’aliança,

vessada per tots els homes.

Us ho dic amb tota veritat:

Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya

fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.»

Després de cantar l’himne,

sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

42. “Muntanya”. (...sortiren cap a la muntanya de les Oliveres).

Com en la majoria de Cultures antigues, també a la Bíblia les muntanyes prenen un significat profund com a lloc on es troben Cel i Terra, l’àmbit dels déus i l’àmbit dels humans. A vegades aquest significat profund es concreta en una muntanya determinada. En el cas de la Bíblia es podria parlar de el Sinaí, el mont Oreb, el Garitzim, el Carmel, el Tabor, la Muntanya de les Benaurances, ...

Els Evangelis introdueixen una novetat important: la muntanya, com a lloc on Jesús es troba amb el Pare, deixa de ser un lloc reservat als “homes de Déu” i esdevé “obert” als deixebles i a tothom (Mateu 5,1; 28:16. Joan 6:3).

Els Evangelis parlen sobretot de la muntanya de les Oliveres. El significat especial d’aquesta muntanya segurament ve de la seva situació geogràfica i del seu nom.

Situació.
Per la situació, la muntanya de les Oliveres es contraposa a la muntanya de Sió. Pel fet d’estar una enfront de l’altra, separades pel torrent Cedró, hi tenen significats contraposats.

A la muntanya de Sió hi havia el Temple de Jerusalem. Els seus summes sacerdots i mestres de la Llei se n’havien apoderat convertint-lo en una cova de lladres (Mateu 21:13). Van ser els promotors de la condemna  de Jesús i de la seva mort.
Els Evangelis prendran aquest fet com a “explicació” de la seva ruïna: “No hi quedarà pedra sobre pedra” (Mateu 24,2. Lluc 13:34. També Lluc 20:14). La muntanya de Sió representa la Religió pervertida per estructures de Poder. Caldrà “sortir-ne” (Èxode) per a retrobar la Llibertat.

Enfront hi ha la muntanya de les Oliveres. Al capdamunt hi ha Betània la “ciutat” dels germans: Marta, Maria i Llàtzer. “Germans” era el nom amb què s’anomenaven els deixebles de Jesús. Ell s’hi troba "com a casa".

Els Evangelis estableixen un paral·lelisme entre el primer Èxode dels Israelites i el nou Èxode dels Deixebles. Així com Moisès, després d'alimentar-se menjant l’anyell pasqual, va guiar els Israelites fent-los sortir del país on eren esclaus cap a la Terra Promesa, també Jesús, després de menjar l’anyell pasqual (que prefigura a Ell mateix), fa sortir els seus deixebles del lloc d’esclavitud (Muntanya de Sió) cap a la nova Terra Promesa (Muntanya de les Oliveres). (Marc 14:22-26).

Nom.
En el significat de la Muntanya de les Oliveres segurament també hi va influir el seu mateix nom. “Oliveres” fa pensar en oli, i oli fa pensar en ungit, que en arameu es diu “messies” i en grec es diu “crist”. També, al peu de la muntanya de les Oliveres hi havia “Getsemaní”, que significa trull d’oli. És a Betània on Jesús serà “ungit” per Maria, que representa la Nova Humanitat. (Marc 14:3 ó Joan 12:3). Vegeu també “Maria”.

Els Evangelis, contraposant les dues muntanyes, inviten a passar (=Pasqua) d’una Religió dogmàtica i jerarquitzada a la Convivència fraternal (Comunitat d’iguals). Dit amb paraules de St. Pau, som invitats a passar d’una fe infantil basada en la Llei (qualsevol classe de llei) a una fe adulta basada en la Llibertat, i en la Fraternitat que la llibertat fa possible (Carta als Gàlates 4,1ss).

Segons l'Evangeli de Mateu, el Ressuscitat convoca els Onze a la muntanya (Mateu 28,16). No és cap muntanya de Judea (presidida per la muntanya rebel del Temple) sinó de Galilea ("Galilea dels pagans). La muntanya és el lloc de la manifestació de Déu. Jesús s'hi fa present revestit de l'autoritat de Déu mateix. Els deixebles hi han anat com Moisès havia anat al Sinaí per rebre les Taules de la Llei (Èxode 19,1ss). En aquesta ocasió es fa notar que els deixebles pugen també a la muntanya i Jesús se'ls acosta. La "missió" que reben és per a tota la Humanitat. Tothom està cridat a "batejar-se" (submergir-se) en la comunió del Pare, Fill i Esperit Sant.
La muntanya de Galilea simbolitza el trobament definitiu de Déu i la Humanitat en Jesús (l'Home).