Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Marc 16:15-20).
En
aquell temps,
Jesús
s’aparegué als onze i els digué:
«Aneu
per tot el món
i
prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli.
Els
qui creuran i es faran batejar, se salvaran;
els
qui no creuran, seran condemnats.
Els
qui hauran cregut faran miracles com aquests:
expulsaran
dimonis pel poder del meu nom,
parlaran
llenguatges nous;
si
agafen serps amb les mans o beuen metzines
no
els faran cap mal,
els
malalts a qui hauran imposat les mans,
es
posaran bons.»
Jesús,
el Senyor, després de parlar-los,
fou
endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.
Ells
se n’anaren a predicar per tot arreu,
i
el Senyor hi cooperava
confirmant
la predicació de la paraula
amb
els miracles que la seguien.
“Ascensió”. (Jesús... fou endut al cel i s’assegué a
la dreta de Déu).
En aquest temps de satèl·lits i
coets, el llenguatge de l’Ascensió al cel resulta molt estrany. I si la
Terra, amb la resta del sistema solar i les galàxies, dóna voltes contínuament,
¿com imaginem l’Ascensió de Jesús?
Però ja sabem que, en el
llenguatge religiós, les coses, des dels astres més grans fins als insectes més
petits, poden servir-nos de símbol per a comunicar experiències humanes profundes,
difícils d’expressar amb llenguatge directe.
¿Què ens vol dir Sant Lluc amb
l’expressió fou endut al cel?
Nota:
Encara que l’evangeli d’avui és de Marc, la gran majoria d’especialistes estan d’acord en que les paraules que hem llegit no pertanyen a l’Evangeli original de Marc sinó que hi van ser afegides més tard. L’Evangeli de Marc acaba d’una manera que molts pensaven que s’havia perdut el final. Per això van acomodar-hi un "nou" final, tret sobretot de Lluc i de Mateu.
Encara que l’evangeli d’avui és de Marc, la gran majoria d’especialistes estan d’acord en que les paraules que hem llegit no pertanyen a l’Evangeli original de Marc sinó que hi van ser afegides més tard. L’Evangeli de Marc acaba d’una manera que molts pensaven que s’havia perdut el final. Per això van acomodar-hi un "nou" final, tret sobretot de Lluc i de Mateu.
“Fou endut al cel”. Lluc
és un molt bon escriptor i aconsegueix amb aquestes simples paraules dir moltes
coses i profundes.
Intentaré resumir-ho en tres punts:
Intentaré resumir-ho en tres punts:
A. Què ens diu sobre
Jesús?
“Fou endut al cel”. Amb aquesta simple frase, l’evangelista deixa clar que Jesús, sentenciat a mort per tots els Poders, ha estat acollit per Déu, que així ha anul·lat la sentència condemnatòria i els seus efectes. El “crucificat” és innocent i vivent. Més encara: ha estat constituït Cap de la nova Humanitat.
“Fou endut al cel”. Amb aquesta simple frase, l’evangelista deixa clar que Jesús, sentenciat a mort per tots els Poders, ha estat acollit per Déu, que així ha anul·lat la sentència condemnatòria i els seus efectes. El “crucificat” és innocent i vivent. Més encara: ha estat constituït Cap de la nova Humanitat.
B. Què ens diu sobre
els apòstols i deixebles?
Ells es queden sense la presència física de Jesús. Jesús ja els havia dit: Us convé que jo me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. (Joan 16:7). Això vol dir que Jesús els ha estimat amb la seva presència física, però ara necessiten ser estimats amb la seva absència física.
Ells han de madurar, i no ho farien si Jesús continuava físicament present.
L’amor de Jesús per als deixebles és humanitzador. Perquè ells puguin esdevenir plenament humans, Jesús es "retira" com provocant davant d’ells un “buit” perquè ells puguin “omplir-lo”, i així fer-se plenament humans.
Quan naixem no som plenament humans. Ens "humanitzem" fent humanitat. Amb la seva absència Jesús “estira” la capacitat humanitzadora dels seus deixebles, com, en una extracció de sang, la xeringa “estira” la sang fent-hi el “buit”.
Ells es queden sense la presència física de Jesús. Jesús ja els havia dit: Us convé que jo me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. (Joan 16:7). Això vol dir que Jesús els ha estimat amb la seva presència física, però ara necessiten ser estimats amb la seva absència física.
Ells han de madurar, i no ho farien si Jesús continuava físicament present.
L’amor de Jesús per als deixebles és humanitzador. Perquè ells puguin esdevenir plenament humans, Jesús es "retira" com provocant davant d’ells un “buit” perquè ells puguin “omplir-lo”, i així fer-se plenament humans.
Quan naixem no som plenament humans. Ens "humanitzem" fent humanitat. Amb la seva absència Jesús “estira” la capacitat humanitzadora dels seus deixebles, com, en una extracció de sang, la xeringa “estira” la sang fent-hi el “buit”.
C. Què ens diu sobre
els humans?
Donat que Jesús és l’Home, allò que es diu de Jesús cal entendre-ho dels Humans. Quan Lluc diu que Jesús “va ser endut al cel” ens vol indicar que la última paraula no la tenim els Humans sinó Déu.
Sovint els Humans ens empenyem en jutjar, condemnar i matar. Doncs bé: l’acció, la condemna i el judici humans no són l’última paraula. L’última paraula només la té Déu; i aquesta és una paraula de Vida, que corregeix totes les paraules inhumanes que puguem dir els Humans (quan obrem inhumanament).
Donat que Jesús és l’Home, allò que es diu de Jesús cal entendre-ho dels Humans. Quan Lluc diu que Jesús “va ser endut al cel” ens vol indicar que la última paraula no la tenim els Humans sinó Déu.
Sovint els Humans ens empenyem en jutjar, condemnar i matar. Doncs bé: l’acció, la condemna i el judici humans no són l’última paraula. L’última paraula només la té Déu; i aquesta és una paraula de Vida, que corregeix totes les paraules inhumanes que puguem dir els Humans (quan obrem inhumanament).
Que Jesús (l’Home) hagi estat endut al cel és el fonament de la nostra esperança. “A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més” (Lluc 12:4).
Aquesta pregunta cal que ens la fem tots quan sentim la temptació de dir la última paraula sobre algú altre. L’equivocació (i crim), anul·lada per Déu, pot ajudar-nos a no caure en el mateix mal. I fer com aquell centurió que va presidir l’execució de Jesús: Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: «Realment, aquest home era innocent.» (Lluc 23:47).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada