6è. diumenge de Pasqua. B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Joan 15:9-17).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Jo us estimo tal com el Pare m’estima.

Manteniu-vos en l’amor que us tinc.

Si observeu els meus manaments,

us mantindreu en l’amor que us tinc,

com jo també observo els manaments del meu Pare

i em mantinc en l’amor que em té.

Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc,

una alegria ben plena.

El meu manament és que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat.

Ningú no té un amor més gran

que el qui dóna la vida pels seus amics.

Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.

Ja no us dic servents,

perquè el servent no sap què fa el seu amo.

A vosaltres us he dit amics,

perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.

No sou vosaltres, els qui m’heu escollit.

Sóc jo qui us he escollit

per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu

i donar fruit, un fruit que durarà per sempre.

I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu.

Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»

38. “Amics”.  (A vosaltres us he dit amics,

perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.)

En l’Evangeli de Joan, la relació de Jesús amb els seus deixebles s’expressa amb paraules que manifesten diferents graus d’intimitat. Avui s’hi contraposen dues paraules: “servents” i “amics”. Ja no us dic servents... A vosaltres us he dit amics...

D’entrada, els deixebles anomenen Jesús mestre, cabdill, líder, senyor... Totes aquestes paraules expressen alguna classe de dependència. Però la missió de Jesús no és fer súbdits. En el projecte de Déu, els humans, tot i ser creatures, estem invitats a participar en la vida divina, no pas com a "súbdits" sinó com a "amics i col·laboradors". Ja no us dic servents... A vosaltres us he dit amics.

Entre les moltes diferències que hi pot haver entre servents i amics s’hi destaca el coneixement de les “intencions” de Déu, el Pare. Aquest fet és important perquè comporta també la col·laboració. Significa que el projecte Home no és només un projecte de Déu sinó també dels mateixos homes-deixeble. Som invitats a participar en el disseny i en la realització de la nostra pròpia realitat. No som un simple “producte” sinó que estem cridats a ser “persones”.

No obstant, la paraula “amics” encara no marca el cimal de la relació entre Jesús i els deixebles. Encara és possible un grau més. Quan Jesús ressuscitat es troba amb Maria Magdalena, la paraula amb què designa els deixebles és “germans”. Jesús li diu: Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."» (Joan 20,17).

En la primera trobada de Jesús ressuscitat amb els deixebles s’hi destaca la figura de Tomàs, i es fa notar que aquest nom significa “bessó”. L’expressió està construïda de tal manera que “Tomàs” es pot entendre tant com a bessó de Jesús o com a bessó de cada un dels futurs deixebles que creuran en Jesús sense haver-lo vist (Joan 20:24). Aquesta ambivalència segurament és intencionada; i serveix per expressar la germanor (bessons) del Ressuscitat amb el deixebles i dels deixebles entre si.
Per als deixebles, Jesús, abans de ressuscitar, ha estat el “mestre i senyor” (Joan 13:13). Un cop ressuscitat, és el Primogènit de la Nova Humanitat (Lluc 2:7).

Tot això posa en evidència que allò que identifica els deixebles de Jesús és la germanor lliurement acceptada i practicada: germans del Primogènit, germans entre nosaltres. Tota altra relació que no inclogui la germanor, no realitzaria en plenitud el projecte de Déu en relació a l’Home.

La "servitud" pot ser un punt de partida. L’amistat és un vincle important. Però és la fraternitat allò que caracteritza els deixebles de Jesús; i evoca, a la vegada, la font i el fonament d’aquesta relació: Déu com a Pare de tots.