3er. de Pasqua. B

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Lluc 24,35-48).

En aquell temps,

els deixebles contaven el que els havia passat pel camí,

i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Mentre parlaven d'això,

Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué:

«La pau sigui amb vosaltres.»

Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit.

Jesús els digué: «¿Per què us alarmeu?

¿Per què us vénen al cor aquests dubtes?

Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix.

Palpeu-me i mireu bé;

els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.»

I mentre deia això, els ensenyava les mans i els peus.

Veient-los sorpresos,

i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho,

els digué: «¿No teniu aquí res per a menjar?»

Ells li donaren un tall de peix a la brasa,

i se'l menjà davant d'ells.

Després els digué:

«Quan encara era amb vosaltres,

us havia dit que s'havia de complir

tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès,

i en els dels Profetes i dels Salms.»

Llavors els obrí els ulls

perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures,

i els digué: «Així ho diuen les Escriptures:

El Messies havia de patir

i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia,

i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles,

començant per Jerusalem,

la conversió i el perdó dels pecats.

Vosaltres en sou testimonis.»

35. “Escriptures”.  (...perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures).

Els Evangelis, de moltíssimes i variades maneres, fan referència a les Escriptures: “Està escrit”, “Tal com està escrit”, “Això va succeir perquè es complís allò que està escrit”,...
En el relat de Lluc de les Aparicions del Ressuscitat als deixebles, Jesús es dedica sobretot a obrir-los els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures (Lluc 24,45). Aquest és el seu primer gran regal. El segon i definitiu serà l’Esperit Sant, que els ho farà entendre tot (Joan 14:26).

¿D’on surten, les Escriptures? ¿Per què tot ha de succeir segons diuen les Escriptures? ¿Per què Jesús, segons sembla, està sotmès a les Escriptures, com ell mateix afirma: “...s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms” (les Escriptures)? (Lluc 24,46)

La fe d’Israel es basa en una convicció profunda: tot existeix perquè Déu ha decidit que existeixi. A l’inici de tot hi ha una Paraula de Déu, un Projecte diví. Així comença la Bíblia (Gènesi 1:1ss). Així comença també l’Evangeli de Joan (1,1).

Aquest Projecte diví porta a l’Home. Però no a un Home “producte”, fruit només de l’acció creadora de Déu, sinó a un Home a imatge i semblança de Déu (Gènesi 1,26). Per això el Projecte no pot ser un simple dit i fet, sinó que pren forma d’Història.
Déu no ha creat un robot. Per a ser imatge i semblança de Déu, és indispensable la llibertat i la generositat humanes. L’Home s’ha de poder també auto-realitzar des de la pròpia llibertat. Això inclou que cada ésser humà tingui la possibilitat real de refusar l’oferta de Déu.

De fet, es donaran moltes situacions de refús. Per què? En la Humanitat passa com en cada un dels éssers humans. Per auto-construir-se des de la pròpia llibertat cal que, per començar, es rebi només el mínim indispensable, a fi de que el màxim depengui de nosaltres. És allò que coneixem com a infantesa. L’infant, tot i ser fill, no sap encara ser fill. Ho anirà aprenent progressivament, si vol. La infantesa se supera a través de molts errors. És l’única manera de fer-se adult i bo des de la pròpia llibertat.  

És per això que sovint el Projecte de Déu ens queda amagat. Però no per sempre ni per a tothom. El Projecte possibilita el creixement real i efectiu. I amb el creixement arriba, si hom vol, la descoberta del Projecte.

En mig d’una Humanitat que podríem anomenar infantil, hi ha hagut sempre “profetes” que, de moltes i variades maneres, han captat i entès que estem dintre d’un Projecte d’amor.
Així han nascut les Escriptures. Les Escriptures són el relat del Projecte humanitzador de Déu que, en cada moment i parcialment, han anat fent els profetes, parlant o escrivint. El Projecte complet se’ns ha manifestat en Jesús de Natzaret.

Potser algú, una mica escandalitzat, preguntarà: ¿Com és possible que la Passió i Mort de Jesús formessin part del Projecte de Déu?!
Cal dir de seguida i ben clarament: No! No són part de cap Projecte de Déu! Al contrari: el Projecte de Déu és un projecte de Vida, i d’una Vida que participi de la seva mateixa Plenitud i Felicitat. El Projecte de Déu és la Plenitud Humana.
Però aquesta plenitud ha de ser fruit també de la llibertat i generositat dels humans; i no hi hauria llibertat sense la possibilitat d’optar per a l’esclavitud i la mesquinesa.

La Passió i Mort de Jesús, i la de qualsevol altre ésser humà, no ve del Projecte de Déu sinó de l’esclavitud i mesquinesa humanes. Però el Projecte de Déu tira endavant precisament amb la resposta lliure i generosa, també dels qui pateixen els efectes de la dolenteria. No és fàcil ser generós en un clima de gasiveria. No és fàcil ser lliure enmig dels qui “accepten” l’esclavitud. Però aquest és el “servei d’amor” que es demana als qui “veuen” i acullen el Projecte humanitzador de Déu. Perquè el Projecte de Déu sobre l'Home no es pot fer sense els humans.

Això és el que ens volen dir els Evangelis quan posen en boca de Jesús que ell havia de patir i morir tal com estava escrit. En Jesús es compleixen les Escriptures. En ell es fa visible per a tothom el Projecte-Home de Déu. En Jesús, l’amor de Déu deixa de ser un simple Projecte, i se’ns manifesta com a realitat visible i experimentable. Totes les Escriptures ens orienten cap a Ell.
Per als qui el veuen a Ell, les Escriptures queden enteses i acomplides. Com en un puzle ben acabat, la figura resultant és la prova de que tot lliga, i es comprèn la manera com cada peça encaixa amb les altres. “Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (Joan 14:9ss). 

Però, atenció!!! Quan se’ns ha fet visible la figura del Crucificat-Ressuscitat, quedar-se tancat en les Escriptures indicaria una actitud fonamentalista, com la dels Fariseus i els Summes Sacerdots del temps de Jesús. El fonamentalisme inverteix el flux de la Història: no és humanitzador sinó deshumanitzador. Davant Jesús, els fonamentalistes van esdevenir homicides. “Nosaltres tenim una Llei (unes Escriptures) i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir” (Joan 19:7 També 12:10). És l’anti-projecte! És el “pecat contra l’Esperit Sant” (Mateu 12:32. Lluc 12:10.).