Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Joan 20, 1-9).
Nota:
La visita al sepulcre, de Pere i de
l’altre deixeble, forma part d’un relat més llarg centrat en la figura de Maria
Magdalena, i és molt difícil entendre el seu significat si se separa d’aquest
relat més ampli. Per això aquí hi afegeixo en vermell el tros del relat que no es troba en el missal.
El
diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí,
quan
encara era fosc,
i veié
que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
Ella se’n
va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble,
aquell
que Jesús estimava tant, i els diu:
«S’han
endut el Senyor fora del sepulcre
i no
sabem on l’han posat.»
Llavors,
Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.
Corrien
tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà
i arribà
primer al sepulcre,
s’ajupí
per mirar dintre
i veié
aplanat el llençol d’amortallar,
però no
hi entrà.
Darrera
d’ell arribà Simó Pere,
entrà al
sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar,
però el
mocador que li havien posat al cap
no estava
aplanat com el llençol,
sinó
lligat encara al mateix lloc.
Llavors
entrà també l’altre deixeble
que havia
arribat primer al sepulcre,
ho veié i
cregué.
Fins
aquell moment encara no havien entès que,
segons
les Escriptures,
Jesús
havia de ressuscitar d’entre els morts.
I els dos deixebles se'n tornaren a casa.
Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre.
Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre
i veié dos àngels vestits de blanc,
asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús,
l'un al cap i l'altre als peus.
Ells li diuen:
-Dona, per què plores?
Ella els respon:
-S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules,
es girà enrere i veié Jesús allà dret,
però no s'adonava que fos ell.
Jesús li diu:
-Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:
-Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat,
i jo mateixa me l'enduré.
Li diu Jesús:
-Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
-Rabuni -que vol dir «mestre».
Jesús li diu:
-Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare.
Vés a trobar els meus germans i digues-los:
"Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare,
al meu Déu, que és el vostre Déu."
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles
i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va contar el que ell li havia dit.
33. “Maria”.
(Li diu Jesús: Maria!).
El nom “Maria”
era freqüent en temps de Jesús. Però, quan els Evangelis fan servir aquest nom,
li donen un significat molt profund. En realitat, en els Evangelis, el nom
“Maria” substitueix “Eva”, d’una manera semblant a com “Jesús” substitueix
“Adam”. “Jesús i Maria” serien els nous “Adam i Eva”, ara sense el pecat. Nous, no pas perquè
invalidin o prescindeixin dels nostres (en el llenguatge mític) Primers Pares, sinó perquè porten
la vida humana a la seva Plenitud superant el pecat dels inicis. Això no
s’oposa al fet que, sovint, tant els noms de “Adam” i “Jesús”, com els de “Eva”
i “Maria” signifiquin també tota la Humanitat, feta d’homes i dones (Gènesi 1:27).
Maria, amb el seu significat de nova Eva, és un personatge desdoblat.
Els Evangelis ens presenten dues Maria: Maria, la mare de Jesús,
i Maria Magdalena. No són dues Maria independents entre si, sinó que
assenyalen una seqüència: Maria mare de Jesús encarna tota la força generadora
de Humanitat fins a Jesús. Maria Magdalena representa la nova Humanitat,
fidel a Jesús, fidel al projecte de Déu fins a la Plenitud total (Carta als Efesis 1:9ss. 4:10ss. També Carta als Colossencs 1:15ss).
Aquest
simbolisme profund s’explicita sobretot en l’Evangeli de Joan. Aquest Evangeli
fa començar la missió de Jesús amb el famós relat de les Noces de Canà de
Galilea, que són l’escenificació de l’Aliança de Déu amb Israel, expressada
amb llenguatge matrimonial i simbòlic: Déu és l’Espòs; Israel és l’Esposa
elegida i estimada. En l’escenificació que fa l’Evangeli de Joan, Maria,
la mare de Jesús, personifica també l’Esposa. Per això Jesús l’anomena “dona”,
i no “mare”. Com a esposa atenta, comunica al seu Fill que, en
aquelles Noces, “no tenen vi”. En realitat, no és que “no tinguin vi” sinó que Maria
ja coneix el “vi” que ofereix el seu fill, en comparació amb el qual cap altre vi
mereix aquest nom. La resposta de Jesús és que aquella aliança no és la
seva, i que, per a la seva, “encara no ha arribat l’hora” (Joan 2:1ss)
L’hora de Jesús és el
Calvari. Aquest és el gran moment; l’hora en què el Fill de l’Home, enlairat, atraurà tothom cap a Ell
(Joan 19:18ss). L’evangelista dóna una gran solemnitat a aquest moment. En
l’Evangeli de Joan torna a ser-hi present Maria, mare de Jesús. Però no
està sola: hi ha l'altra Maria, de la qual, sorprenentment, s’afirma que és “germana
de la seva mare”.
(Aquí segueixo la interpretació, fonamentada en el context, que fan alguns estudiosos d’aquesta escena. En concret m’he basat en el comentari de Juan Mateos a El Evangelio de Juan).
(Aquí segueixo la interpretació, fonamentada en el context, que fan alguns estudiosos d’aquesta escena. En concret m’he basat en el comentari de Juan Mateos a El Evangelio de Juan).
Al peu de la
Creu es troben dues Maria: la mare de Jesús (anomenada de Cleofàs) i
Maria (anomenada Magdalena).
Si a Maria-mare ja l’hem trobada al començament de la missió de Jesús (Noces de Canà), a Maria Magdalena la retrobarem al començament de la Nova Humanitat (Resurrecció), al “Nou Jardí” on, com esposa fidel, busca i troba el Ressuscitat, constituït "Nou Adam" o Cap de la Nova Humanitat.
Al primer Jardí, Adam va donar a l’esposa el nom de “Eva” (Gènesi 3,20) . Al Jardí retrobat, Jesús diu el nom a la Magdalena: “Maria”. Ella representa la Humanitat fidel i “agermanada”, nascuda del costat obert del Crucificat (Joan 19:34) com Eva (en el mite dels Orígens) va ser treta del costat obert d’Adam (Gènesi 2:21).
Si a Maria-mare ja l’hem trobada al començament de la missió de Jesús (Noces de Canà), a Maria Magdalena la retrobarem al començament de la Nova Humanitat (Resurrecció), al “Nou Jardí” on, com esposa fidel, busca i troba el Ressuscitat, constituït "Nou Adam" o Cap de la Nova Humanitat.
Al primer Jardí, Adam va donar a l’esposa el nom de “Eva” (Gènesi 3,20) . Al Jardí retrobat, Jesús diu el nom a la Magdalena: “Maria”. Ella representa la Humanitat fidel i “agermanada”, nascuda del costat obert del Crucificat (Joan 19:34) com Eva (en el mite dels Orígens) va ser treta del costat obert d’Adam (Gènesi 2:21).
Al peu de la
Creu les dues Maria són anomenades “germanes”, una expressió que en l’Evangeli
de Joan, identifica els qui acullen Jesús com a “Fill de l’Home”.
En parlar de les persones que estan al peu de la Creu només són nomenades les dues Maria, germanes (Joan 19:25). Amb tot, després es diu que Jesús, “veient al costat de la seva mare al deixeble que ell estimava, va dir a la mare: dona, aquí tens el teu fill.
El llenguatge està construït de tal manera que suggereix la identificació de “el deixeble que Jesús estimava” amb Maria Magdalena, encara que en versió masculina pel rol que se li assigna. En el seu conjunt, amb les ambivalències buscades, l’escena del Calvari expressa tota la riquesa de missatge i de bona noticia continguda en el Quart Evangeli. La Creu de Jesús hi apareix com el centre de la Història humana, retrobant el Paradís perdut pel pecat, amb el mític Arbre de la Vida, que ara pren forma de Creu (Gènesi 2,9).
"Maria-mare" i "Maria-esposa"
representen una única i mateixa Humanitat, abans de Jesús i amb
Jesús: el Primogènit. En ell, la Humanitat estrena plenitud. A partir d’ell,
tots els humans som invitats a participar-hi fins a la Plenitud
total (Joan 1,16). En parlar de les persones que estan al peu de la Creu només són nomenades les dues Maria, germanes (Joan 19:25). Amb tot, després es diu que Jesús, “veient al costat de la seva mare al deixeble que ell estimava, va dir a la mare: dona, aquí tens el teu fill.
El llenguatge està construït de tal manera que suggereix la identificació de “el deixeble que Jesús estimava” amb Maria Magdalena, encara que en versió masculina pel rol que se li assigna. En el seu conjunt, amb les ambivalències buscades, l’escena del Calvari expressa tota la riquesa de missatge i de bona noticia continguda en el Quart Evangeli. La Creu de Jesús hi apareix com el centre de la Història humana, retrobant el Paradís perdut pel pecat, amb el mític Arbre de la Vida, que ara pren forma de Creu (Gènesi 2,9).
Des del punt de vista dels Evangelis, la Història humana no es divideix en abans de Crist i després de Crist sinó en Preparació de l’Home i Plenitud de l’Home, inaugurada en Jesús, el Primogènit (Lluc 2:7), que va continuant.
Cada ésser humà comença en la infantesa humana, però està cridat a la seva plenitud col·laborant i participant de la Plenitud de la Humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada