diumenge, 22 de març del 2015

Diumenge del Ram



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.



EVANGELI. Marc 11,1-10
Nota.
L’evangeli propi de la missa d’avui és la Passió segons St. Marc. És un relat llarg. La “paraula” per comentar correspon al fragment de l’evangeli de Marc que es llegeix per a la processó que avui pot precedit la missa pròpiament dita.

Quan s'acostaven a Jerusalem,
vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la muntanya de les Oliveres,
Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
«Aneu al poble d'aquí al davant,
i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat,
que ningú no ha muntat encara.
Deslligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava: ¿Per què ho feu?,
digueu-li que el Senyor l'ha de menester,
i de seguida el tornarà aquí.»
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat,
fora, al portal d'una casa, i el deslligaren.
Alguns dels qui eren allà els deien:
«¿Què feu, que deslligueu el pollí?»
Ells respongueren tal com els havia dit Jesús,
i els deixaren fer.

Porten a Jesús el pollí,
el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.
Molts estenien els mantells pel camí,
i d'altres, ramatge que collien dels camps,
i els qui el precedien o el seguien cridaven:
«Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el regne del nostre pare David,
que està a punt d'arribar.
Hosanna a dalt del cel.»



29. “Pollí”. (...trobareu un pollí fermat,...).

Els Evangelis ens presenten l’escena de l’Entrada de Jesús-Messies a Jerusalem. Si imaginem aquesta escena en la vida real, haurem de reconèixer que és ben ridícula. Sembla una “entrada” de per riure. Dóna la impressió que el protagonista central és precisament el pollí fermat, que cal desfermar.
Un pollí de burret era sobretot un animal amb què hi jugava la mainada. Que tot un home adult com Jesús hi muntés per entrar com a rei a la Capital, no passa de ser un divertimento.
Però el relat no pretén ser cap diversió, sinó que és la primera escena d’una tragèdia que acabarà amb la crucifixió de Jesús abans d’acabar la setmana. És per això que cal preguntar-se: ¿Què ens vol dir aquest relat, amb una escena tan ridícula?
El relat destaca que el pollí està fermat, i que, abans que res, cal desfermar-lo. Es dóna per suposat que això provocarà la reacció dels qui el tenen fermat. Però ha de prevaldre una raó superior: “El Senyor el necessita”. Continua el llenguatge del ridícul, perquè és ben ridícul que el Senyor “necessiti” precisament un pollí de burret que només té ganes de saltar i jugar.
L’Evangeli de Mateu dissimula una mica la ridiculesa de l’escena fent-hi intervenir la mare del pollí. Se suposa que Jesús va assegut sobre la somera i no sobre el pollí. Però també aquí es fa notar que no es tracta d’un prepotent cavall per fer una entrada triomfal, sinó d’una animal de càrrega. I la “càrrega” serà precisament Jesús, aclamat com a rei. Per tant: continua el llenguatge del ridícul!
El mateix Evangeli de Mateu ens dóna la clau per interpretar aquesta escena: Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d'un animal de càrrega (Mateu 21:4).
El conjunt de l’escena és a la vegada una paròdia i una denúncia. Una paròdia dels Poderosos que entren a les ciutats muntant “animals” que, en realitat, representen el poble humil que ha d’aguantar-los com una càrrega. És el Poble qui està fermat i controlat; és el Poble que, momentàniament és deslligat per ser utilitzat pels “senyors”, però que “de seguida el tornarà aquí”, continuant fermat.
I la denúncia no és només contra els Poderosos sinó també contra el Poble quan, d’alguna manera, accepta suportar la càrrega dels seus Poderosos.
El relat ens prepara per a la gran claudicació que es farà visible el Divendres Sant, quan Pilat preguntarà al Poble: ¿Què en faré del qui anomeneu rei dels Jueus? I la multitud respondrà: Crucifica’l! (Marc 15:12).

L’Evangeli de Joan explicita aquesta opció per la servitud posant en boca dels grans sacerdots: “No tenim altre rei que el Cèsar” (Joan 19:15). Abans, Pilat ja els havia presentat Jesús: “Aquí teniu l’Home”. Però ells, ja aleshores, respongueren: Crucifica’l. Crucifica’l!
Jesús, el Senyor, “necessita” el Poble per portar a terme la seva missió; però el necessita amb voluntat de ser deslligat i lliure. No es pot alliberar un poble que prefereix ser esclau. “Jerusalem, Jerusalem... Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut!” (Mateu 23:37).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada