diumenge, 15 de març del 2015

Diumenge 5è. de Quaresma. B.



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Joan 12, 20-33).
En aquell temps,
alguns d’entre els Grecs
que havien pujat a Jerusalem
per adorar Déu en ocasió de la festa,
anaren a trobar Felip,
que era de Bet-Saida de Galilea i li pregaven:
«Senyor, voldríem veure Jesús».
Felip anà a dir-ho a Andreu
i tots dos ho digueren a Jesús.
Jesús els respongué:
«Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.
Us ho dic amb tota veritat:
si el gra de blat, quan cau a terra, no mor,
queda sol,
però si mor,
dóna molt de fruit.
Els qui estimen la seva pròpia vida la perden;
els qui no l’estimen en aquest món,
la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu,
que em segueixi,
i s’estarà on jo m’estic.
El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

En aquests moments em sento torbat.
¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d’aquesta hora?
No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut.
Pare, glorifiqueu el vostre nom».
Una veu va dir del cel estant:
«Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré».
La gent que ho sentí deia que havia estat un tro;
d’altres deien que un àngel li havia parlat.
Jesús els digué:
«No és per mi que s’ha sentit aquesta veu,
és per vosaltres.
Ara és el moment que aquest món serà condemnat.
Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat,
i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi».
Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

28. “Veure”. (Senyor, voldríem veure Jesús).
Per als Jueus del temps de Jesús el món es dividia en dues parts: els Jueus (com a Poble elegit i privilegiat) i els Pagans (tota la resta). Els pagans també eren anomenats “grecs” pel fet que la llengua més parlada al voltant d’Israel era el grec, que s’havia imposat com a llengua oficial i d’intercanvi a partir de les conquestes d’Alexandre Magne. Se’n deia “koiné”, que significa llengua comú.
Sorprèn la dificultat d’aquests grecs per “veure” Jesús. Tots els Evangelis donen a entendre que Jesús es movia en públic, voltat de multituds. ¿Com és que aquests grecs tenien dificultats per veure’l i havien de recórrer a intermediaris influents?!
En l’Evangeli de Joan, “veure” té un significat profund. Veure Jesús no significa simplement contemplar la seva figura física, o poder entrevistar-se amb ell de tu a tu.

¿Què significa aquí “veure Jesús”?
La resposta la dóna Jesús mateix amb la paràbola del gra de blat. Els ulls poden veure el gra de blat, però no poden veure la vida que porta dintre com a llavor. Per veure la vida-llavor, és necessari que el gra de blat sigui enterrat i mori. A partir d’aquí, treu brotada. I és aleshores que la seva vida amagada es fa visible en forma de bri d’herba, que va creixent fins a fer-se espiga i exhibir tota la vida que portava dintre.

De manera semblant, “veure Jesús”, o “veure l’Home en plenitud”, no consisteix en veure la seva figura sinó veure’l com a llavor, com a “vida que es dóna”.
Aquesta “visió”, els deixebles ja la havien tinguda en l’Últim Sopar: “El meu cos és pa; la meva sang és beguda...”. Però, de fet, encara no havien vist ni entès res de res.
Per a tothom qui vulgui “veure Jesús”, la seva vida serà exhibida públicament a la Creu com a vida que es dóna. Abans de la Creu, ningú no veu realment Jesús: ni els deixebles, ni els grecs, ni els soldats que el van crucificar.
Sense entendre el que feia, Pilat havia mostrat Jesús a la multitud, vestit de rei i coronat: “Aquí teniu l’Home” (Joan 19,5). Però encara ningú no era capaç de veure-hi ni l’home ni el "rei". Tots estaven encara cecs. Pensaven que només era un escarni. I ho era; però, sota aquell escarni, fruit de la ceguesa de tots, s’hi mostrava l’home rei inaugurant el nou regne de comunió o de vida que es dóna.
Serà a la Creu on, segons els Evangelis sinòptics, el Centurió que havia presidit la crucifixió, veient com havia mort Jesús, hi descobreix l’Home, i Fill de Déu (Marc 15:39).

En canvi en l’Evangeli de Joan, no va ser el centurió sinó “el deixeble que Jesús estimava” (símbol de cada un dels creients futurs) qui
veu i creu, i dóna testimoni de l’autèntica realitat d’aquell home enlairat a la Creu (Joan 19:35).
Quan es tracta de persones, no hi veiem amb els ulls sinó amb el cor.


Aquesta situació d'invidència, en els Evangelis ve representada pels cecs. Sobretot pel "cec de naixement" de l'Evangeli de Joan 9,1-41. Tots comencem essent  "cecs de naixement" quan es tracta de veure l'home real.
Una ceguesa no culpable al principi; però que esdevé culpable quan, veient la llum, es prefereix la foscor a la la llum.

En els Evangelis, els cecs serveixen per fer veure el contrast entre els qui no hi veuen però hi volen veure (Marc 10,51) i els qui tenen ulls però no hi volen veure (Joan 9,27ss).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada