Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Joan 3, 14-21).
NOTA.
La litúrgia ens proposa per avui la
Lectura de la 2ª part del diàleg de Nicodem amb Jesús. Per poder entendre
aquesta 2ª part és molt convenient llegir tot el diàleg. Per això escric
aquí, en vermell, la 1ª part d’aquest episodi, que no està recollida en la
Lectura del Missal.
Hi havia un dels fariseus que es deia
Nicodem.
Era dirigent dels jueus.
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús
i li digué:
-Rabí, sabem que ets un mestre enviat per
Déu,
perquè ningú no podria fer
aquests senyals prodigiosos que tu fas
si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué:
-T'ho ben asseguro:
ningú no pot veure el Regne de Déu
si no neix de dalt.
Li diu Nicodem:
-Com pot néixer un home que ja és vell?
És que pot entrar altra vegada a les
entranyes de la mare
i tornar a néixer?
Jesús respongué:
-T'ho ben asseguro:
ningú no pot entrar al Regne de Déu
si no neix de l'aigua i de l'Esperit.
De la carn en neix carn,
de l'Esperit en neix Esperit.
No t'estranyis que t'hagi dit:
"Cal que nasqueu de dalt."
El vent bufa allà on vol;
en sents la remor, però no saps d'on ve
ni on va.
Així mateix passa amb el qui neix de
l'Esperit.
Nicodem li replicà:
-Com pot ser tot això?
Jesús li respongué:
-I tu, que ets mestre d'Israel, no ho
comprens?
Et ben asseguro que parlem d'allò que
sabem
i donem testimoni d'allò que hem vist,
però vosaltres no admeteu el nostre
testimoni.
Si no em creieu
quan us parlo de les coses terrenals,
com podreu creure’m
quan us parli de les celestials?
Ningú no ha pujat mai al cel,
fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de
l'home.
(En
aquell temps Jesús digué a Nicodem:)
«Com
Moisès, en el desert, enlairà la serp,
també el
Fill de l’home ha de ser enlairat,
perquè
tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.
Déu estima tant el món,
Déu estima tant el món,
que ha
donat el seu Fill únic,
perquè no
es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó que
tinguin vida eterna.
Déu envià
el seu Fill al món
no perquè
el condemnés,
sinó per
salvar el món gràcies a ell.
Els qui
creuen en ell,
no seran
condemnats.
Els qui
no creuen, ja han estat condemnats,
per no
haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Déu els
ha condemnat perquè,
quan la
llum ha vingut al món,
s’han
estimat més la foscor que la llum.
És que no
es comportaven com cal.
Tothom
qui obra malament
té odi a
la llum i es vol quedar en la foscor,
perquè la
llum descobriria com són les seves obres.
Però els
qui viuen d’acord amb la veritat,
sí que
busquen la plena llum,
i que
tothom vegi què fan,
ja que ho
fan segons Déu».
27. “Nicodem” (En
aquell temps Jesús digué a Nicodem...)
“Nicodem”
significa literalment “vencedor del poble” en el sentit d’algú que es posa per
davant o per damunt del poble. Té un significat semblant al de tirà o dictador.
El mateix relat (en un fragment no llegit) destaca aquest significat presentant-lo
com a “dirigent dels Jueus” (Joan 3:1).
Jesús es troba en una societat dividida: hi ha el poble, format per la gran majoria de la gent, i els dirigents, que formaven una classe social a part i actuaven com a vertaders amos de la resta de persones. En societats religioses, els dirigents es basaven en la religió per exercir i mantenir el seu domini sobre els altres.
Jesús es troba en una societat dividida: hi ha el poble, format per la gran majoria de la gent, i els dirigents, que formaven una classe social a part i actuaven com a vertaders amos de la resta de persones. En societats religioses, els dirigents es basaven en la religió per exercir i mantenir el seu domini sobre els altres.
Els quatre
Evangelis ens presenten Jesús, ja des dels inicis de la seva vida pública, directament
enfrontat als Poderosos. En els tres Evangelis Sinòptics, aquests poderosos
venen personificats en Satanàs. “Et donaré tota l'autoritat i la glòria
d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i
tot serà teu”, diu Satanàs a Jesús (Lluc 4:6).
L’evangeli de Joan concreta més: l’excusa i l’àmbit del Poder és el Temple
de Jerusalem. Per això, per comptes de l’escena de les Temptacions, el
quart Evangeli crea l’escena de la Purificació del Temple en què Jesús
fa sortir (allibera) els animals destinats als sacrificis. Aquests
animals (bous, ovelles, coloms) representen el Poble i la seva victimització
en mans dels Grans Sacerdots.
L'enfrontament de Jesús amb els Poderosos serà total. “Destruïu aquest Temple i en tres dies l’edificaré... Ell es referia al temple del seu cos” (Joan 2:19)
L'enfrontament de Jesús amb els Poderosos serà total. “Destruïu aquest Temple i en tres dies l’edificaré... Ell es referia al temple del seu cos” (Joan 2:19)
Però, no tots
els que, de fet, formen part dels Poderosos són necessàriament “durs de
cor”. N’hi ha que s’hi troben per herència social, per carambola d’estructures
o com a producte d’aquells (i són molts) que “necessiten” tenir líders a qui
sotmetre’s. Per això pot haver-hi entre els Poderosos qui conservi la seva
capacitat de veure la realitat humana i adonar-se dels signes que Jesús fa.
En l'Evangeli de Joan, Nicodem representa aquestes persones.
Ell ha vist els signes que ha fet Jesús (Purificació del Temple, que era un signe messiànic) i se sent mogut a anar a dialogar amb el nou mestre enviat per Déu.
El missatge de Jesús és totalment nou per a Nicodem, i incomprensible. “I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?”!
La funció originària del Temple era bona i humanitzadora. La missió del Temple consistia en ser el signe de la presència alliberadora de Déu. Però el Temple s’havia pervertir per culpa dels que se n’havien apoderat, posant-lo al servei de les seves ànsies de domini.
En l'Evangeli de Joan, Nicodem representa aquestes persones.
Ell ha vist els signes que ha fet Jesús (Purificació del Temple, que era un signe messiànic) i se sent mogut a anar a dialogar amb el nou mestre enviat per Déu.
El missatge de Jesús és totalment nou per a Nicodem, i incomprensible. “I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?”!
La funció originària del Temple era bona i humanitzadora. La missió del Temple consistia en ser el signe de la presència alliberadora de Déu. Però el Temple s’havia pervertir per culpa dels que se n’havien apoderat, posant-lo al servei de les seves ànsies de domini.
Amb Jesús, la
presència alliberadora de Déu es farà visible en l’Home
aixecat enlaire. Això marcarà el final de la missió
del Temple (Mateu 27,51).
El relat no diu
si Nicodem es va convertir. Però al final de l’Evangeli de Joan tornem a trobar-lo
acompanyant un altre “home important”, també deixeble de Jesús, d’amagat per por
dels jueus: Josep d’Arimatea.
D’ells es diu que van recollir el "cadàver" de Jesús, el natzarè (el rebrot), i van enterrar-lo en un hort (Joan 19:38ss).
Tothom sap que allò que s’enterra en un hort és perquè neixi amb vida nova.
D’ells es diu que van recollir el "cadàver" de Jesús, el natzarè (el rebrot), i van enterrar-lo en un hort (Joan 19:38ss).
Tothom sap que allò que s’enterra en un hort és perquè neixi amb vida nova.
Nicodem
representa la capacitat de conversió que els Poderosos poden
mantenir i desenrotllar.
Però, en això cal
ser molt clarividents i honrats!
És evident: el món es divideix en Poderosos i Oprimits. ¿Però quants dels oprimits no desitgen ser com els poderosos o, almenys, identificar-se amb ells d’alguna manera?!
Nicodem és una figura
representativa. I ens representa a tots en les nostres inicials ganes de
domini. I, a la vegada, ens ofereix un exemple de conversió a l’Home,
ni que sigui recollint les despulles dels Deshumanitzats i “sembrant-les”
en un hort perquè rebrotin. És evident: el món es divideix en Poderosos i Oprimits. ¿Però quants dels oprimits no desitgen ser com els poderosos o, almenys, identificar-se amb ells d’alguna manera?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada