diumenge, 8 de març del 2015

Diumenge 4rt. de Quarema. B




Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.



EVANGELI. (Joan 3, 14-21).

NOTA.
La litúrgia ens proposa per avui la Lectura de la 2ª part del diàleg de Nicodem amb Jesús. Per poder entendre aquesta 2ª part és molt convenient llegir tot el diàleg. Per això escric aquí, en vermell, la 1ª part d’aquest episodi, que no està recollida en la Lectura del Missal.

Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem.
Era dirigent dels jueus.
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

-Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu,
perquè ningú no podria fer
aquests senyals prodigiosos que tu fas
si Déu no estigués amb ell.

Jesús li respongué:
-T'ho ben asseguro:
ningú no pot veure el Regne de Déu
si no neix de dalt.

Li diu Nicodem:
-Com pot néixer un home que ja és vell?
És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare
i tornar a néixer?

Jesús respongué:
-T'ho ben asseguro:
ningú no pot entrar al Regne de Déu
si no neix de l'aigua i de l'Esperit.
De la carn en neix carn,
de l'Esperit en neix Esperit.
No t'estranyis que t'hagi dit:
"Cal que nasqueu de dalt."
El vent bufa allà on vol;
en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.
Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

Nicodem li replicà:
-Com pot ser tot això?

Jesús li respongué:
-I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?
Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem
i donem testimoni d'allò que hem vist,
però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. 
Si no em creieu
quan us parlo de les coses terrenals,
com podreu creure’m
quan us parli de les celestials?
Ningú no ha pujat mai al cel,
fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home.
(En aquell temps Jesús digué a Nicodem:)
«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp,
també el Fill de l’home ha de ser enlairat,
perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.
Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic,
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó que tinguin vida eterna.
Déu envià el seu Fill al món
no perquè el condemnés,
sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell,
no seran condemnats.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats,
per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Déu els ha condemnat perquè,
quan la llum ha vingut al món,
s’han estimat més la foscor que la llum.
És que no es comportaven com cal.
Tothom qui obra malament
té odi a la llum i es vol quedar en la foscor,
perquè la llum descobriria com són les seves obres.
Però els qui viuen d’acord amb la veritat,
sí que busquen la plena llum,
i que tothom vegi què fan,
ja que ho fan segons Déu».

 27. “Nicodem” (En aquell temps Jesús digué a Nicodem...)
“Nicodem” significa literalment “vencedor del poble” en el sentit d’algú que es posa per davant o per damunt del poble. Té un significat semblant al de tirà o dictador. El mateix relat (en un fragment no llegit) destaca aquest significat presentant-lo com a “dirigent dels Jueus” (Joan 3:1).

Jesús es troba en una societat dividida: hi ha el
poble, format per la gran majoria de la gent, i els dirigents, que formaven una classe social a part i actuaven com a vertaders amos de la resta de persones. En societats religioses, els dirigents es basaven en la religió per exercir i mantenir el seu domini sobre els altres.

Els quatre Evangelis ens presenten Jesús, ja des dels inicis de la seva vida pública, directament enfrontat als Poderosos. En els tres Evangelis Sinòptics, aquests poderosos venen personificats en Satanàs. “Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu”, diu Satanàs a Jesús (Lluc 4:6). 
L’evangeli de Joan concreta més: l’excusa i l’àmbit del Poder és el Temple de Jerusalem. Per això, per comptes de l’escena de les Temptacions, el quart Evangeli crea l’escena de la Purificació del Temple en què Jesús fa sortir (allibera) els animals destinats als sacrificis. Aquests animals (bous, ovelles, coloms) representen el Poble i la seva victimització en mans dels Grans Sacerdots.
L'enfrontament de Jesús amb els Poderosos serà total. “Destruïu aquest Temple i en tres dies l’edificaré... Ell es referia al temple del seu cos” (Joan 2:19)
Però, no tots els que, de fet, formen part dels Poderosos són necessàriament “durs de cor”. N’hi ha que s’hi troben per herència social, per carambola d’estructures o com a producte d’aquells (i són molts) que “necessiten” tenir líders a qui sotmetre’s. Per això pot haver-hi entre els Poderosos qui conservi la seva capacitat de veure la realitat humana i adonar-se dels signes que Jesús fa. 

En l'Evangeli de Joan, Nicodem representa aquestes persones.
Ell ha vist els signes que ha fet Jesús (Purificació del Temple, que era un signe messiànic) i se sent mogut a anar a dialogar amb el nou mestre enviat per Déu.

El missatge de Jesús és totalment nou per a Nicodem, i incomprensible. “I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?”!
La funció originària del Temple era bona i humanitzadora. La missió del Temple consistia en ser el signe de la presència
alliberadora de Déu. Però el Temple s’havia pervertir per culpa dels que se n’havien apoderat, posant-lo al servei de les seves ànsies de domini.
Amb Jesús, la presència alliberadora de Déu es farà visible en l’Home aixecat enlaire. Això marcarà el final de la missió del Temple (Mateu 27,51).
El relat no diu si Nicodem es va convertir. Però al final de l’Evangeli de Joan tornem a trobar-lo acompanyant un altre “home important”, també deixeble de Jesús, d’amagat per por dels jueus: Josep d’Arimatea.
D’ells es diu que van recollir el "cadàver" de Jesús, el natzarè (el rebrot), i van enterrar-lo en un
hort (Joan 19:38ss).
Tothom sap que allò que s’enterra en un hort és perquè neixi amb vida nova.
Nicodem representa la capacitat de conversió que els Poderosos poden mantenir i desenrotllar.
Però, en això cal ser molt clarividents i honrats!
És evident: el món es divideix en Poderosos i Oprimits. ¿Però quants dels oprimits no desitgen ser com els poderosos o, almenys, identificar-se amb ells d’alguna manera?!

Nicodem és una figura representativa. I ens representa a tots en les nostres inicials ganes de domini. I, a la vegada, ens ofereix un exemple de conversió a l’Home, ni que sigui recollint les despulles dels Deshumanitzats i “sembrant-les” en un hort perquè rebrotin.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada