2on. de Quaresma. Any B

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

 Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Marc 9, 2-10).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Jaume i Joan,

els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta

i es transfigurà davant d’ells:

els seus vestits es tornaren fulgurants,

i eren tan blancs que cap tintorer del món

no hauria pogut blanquejar-los així.

Se’ls aparegué Elies amb Moisès,

i conversaven amb Jesús.

Llavors Pere diu a Jesús:

«Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!

Hi farem tres cabanes,

una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies».

No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven.

Llavors es formà un núvol que els cobria,

i del núvol estant va sortir una veu:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat;

escolteu-lo».

Immediatament, mirant al seu voltant,

ja no veieren ningú més,

sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya,

Jesús els manà que no referissin a ningú

allò que havien vist,

fins després que el Fill de l’home

hagués ressuscitat d’entre els morts.

Ells retingueren aquestes paraules

i discutien entre ells què volia dir

això de «ressuscitar d’entre els morts».

25. “Dir”. (Pere... no sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven).

El verb “dir” és extraordinàriament present en la Bíblia.

“Dir”, en boca de Déu, manifesta el seu designi creador i humanitzador. És una acció eficaç. Déu diu, i queda fet allò que diu. “Déu digué: «Que existeixi la llum.» I la llum va existir” (Gènesi 1:3). O bé: Déu digué: «Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres». I va ser així. (Gènesi 1:6).

El quart Evangeli ens presenta Deu com a Paraula. I afirma: “Per ella tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ella” (Joan 1:1).
Déu no solament és Paraula sinó que també ha fet l’Home com a fruit i continuador de la Paraula. “Déu digué: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres” (Gènesi 1:26). El quart Evangeli explicita aquest punt: “La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu” (Joan 1:1). Per tant: hi ha la Paraula que diu, i la Paraula dita. Expressat d’una altra manera: hi ha la Paraula engendradora (Déu-Pare) i la Paraula engendrada (Home-Fill). Però la Paraula engendrada no queda feta pel sol fet de ser dita; cal que accepti lliurement d'haver estat  engendrada i esdevenir, ella també, engendradora.

“Dir”, en boca de Jesús, posa de manifest la seva vinculació amb l’obra de Déu. Per això la paraula de Jesús també és eficaç: allò que diu, es fa. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: «Si vols, em pots purificar.» Jesús digué: «Ho vull, queda pur.» I a l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur” (Marc 1:40). També ho expressa el centurió romà que demanava la curació del seu criat: “Digues-ho només de paraula i el meu criat es posarà bo” (Mateu 8:8).

Com a Paraula engendrada, Jesús escolta el Pare, i ha de ser escoltat per tots aquells que assumeixin el designi humanitzador de Déu. “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo” (Marc 9:7).

La Temptació.
L’Home, com a "paraula" fill de la Paraula, experimentarà la temptació de voler parlar pel seu compte, amb independència de la Paraula Inicial. “Si ets fill de Déu... digues que aquestes pedres es tornin pans” (Mateu 4:3). És a dir: Si ets paraula eficaç, fes servir aquesta força per fer la teva pròpia obra. Si tens la capacitat de dir, digues que ets déu i seràs “déu”, decidint sobre el bé i el mal (Gènesi 3:5).

Els Evangelis, d’alguna manera, són el relat d’aquesta temptació i de la seva superació. Exposen els entrebancs que Jesús, Paraula fidel a la Paraula (“està escrit”), troba en una Societat posseïda per l’Antihome (el Poder).

“Dir”, en boca de Pere (que, en els Evangelis, és el portaveu dels Dotze) expressa la paraula humana equivocada, que Jesús haurà d’anar corregint pacientment. “No sabia pas què dir (no sabia el que es deia), d’esglaiats que estaven”, hem llegit en el relat de la Transfiguració (Marc 9,6).

En els Evangelis, els Dotze fan de "pantalla de contrast" perquè sigui més visible la resposta fidel de Jesús (de l’Home). Pere diu, i Jesús ha de corregir. És una manera molt directa d’advertir-nos del perill de tergiversar la persona de Jesús i el seu missatge. És un toc d’atenció a fi de no caure en la temptació (com hi caigueren els Dotze).

 
En els Evangelis, Pere és el deixeble més "sòlid" de Jesús (“Ni que tots fallin, jo no”. Marc 14:29); i no obstant, serà precisament qui negarà Jesús de manera total: tres vegades seguides! “Jo no conec aquest home”. És a dir: jo no conec l’Home (Marc 14:66ss).

El gran perill dels deixebles de Jesús és negar l’Home, tot pretenent seguir Jesús com a “mestre”, “líder, “rei”, “fundador d’una religió”, “fill de Déu”, “messies”, “salvador”...
Jesús és l’Home, present en cada un dels humans. Només se’l pot seguir fent humanitat, sobretot amb els més deshumanitzats pel nostre món.    

“Dir”, en boca de l’Antihome (del Poder), expressa mentida, i és una paraula deshumanitzadora (homicida. Joan 8:44).
Amb tot, els Evangelis exposen una cosa molt interessant sobre la paraula dels Poderosos: per deshumanitzadora que sigui, queda “absorbida” en el Projecte més ampli de Déu. Déu escriu recte també amb les ratlles tortes dels Poderosos.
Els Evangelis ho fan notar amb expressions com Així es va complir el que estava escrit, o anunciat pels profetes,...
Alguns exemples entre moltíssims d’altres possibles:

-  Davant el decret d’Herodes de matar Jesús, Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte... Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill (Mateu 2:15).

- Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots...  Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes (Mateu 26:57).

- Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors Lluc 22:37).

- S'havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M'odien sense motiu (Joan 15:25).

- Un cas especialment significatiu és el diàleg amb Pilat sobre el rètol de la Creu: ...Els grans sacerdots digueren a Pilat: «No hi escriguis: "El rei dels jueus". Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus". Pilat contestà: «El que he escrit, ja està escrit.» (Joan 19:22). En aquest cas, la paraula de l’autoritat imperial coincideix amb allò que “ja està escrit”. A partir d’aquest moment el Crucificat esdevé Escriptura per a tothom ("escrita en hebreu, llatí, i grec").

- En el cas de Caifàs, és diu que va “profetitzar” quan va dir: ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Joan 15:50).

La eficàcia deshumanitzadora de la paraula dita pels Poderosos queda corregida en el Projecte global de Déu que, més enllà de la mort física, porta a la Vida Plena (Resurrecció). “A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més” (Lluc 12:4).