Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Marc 1,14-20).
Després
d’haver estat empresonat Joan,
Jesús es
presentà a Galilea
predicant
la bona nova de Déu;
deia: «Ha
arribat l’hora
i el
regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos
i creieu en la bona nova.»
Tot passant vora el llac de Galilea,
veié Simó
i el seu germà Andreu.
Estaven
tirant el filat a l’aigua,
perquè
eren pescadors.
Jesús els
digué:
«Veniu
amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament
abandonaren les xarxes
i se n’anaren
amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu,
i el seu
germà Joan.
Eren a la
barca repassant les xarxes.
Els cridà
immediatament,
i ells
deixaren el seu pare Zebedeu
amb els
jornalers a la barca,
i se n’anaren amb Jesús.
i se n’anaren amb Jesús.
“Mar”
20. Mar. (Tot passant vora el
llac (mar) de Galilea...)
Quan els evangelistes Mateu,
Marc i Joan parlen del llac de Galilea (o de Tiberíades o de Genesaret),
fan servir la paraula “mar”, tot i que es tracta d’un estany força petit. Des
de qualsevol de les seves ribes es pot veure l’altre costat.
El Missal, i també la BCI −Bíblia
Catalana Interconfessional− fan bé de traduir l’original grec “thalassa” (mar)
per “llac” perquè, en aquest cas, es tracta realment d’un llac. Però diria que
tradueixen massa bé. Si els evangelistes escriuen “thalassa” (mar) per
comptes de “limne” (llac) no és perquè s’equivoquin o no usin correctament les
paraules, sinó perquè volen dir alguna cosa amb això. Recordem que els
Evangelis, que no fan geografia, utilitzen (també) la geografia
com a llenguatge per parlar de la vida humana.
“Mar” és una paraula que forma
part de la mitologia dels orígens del Poble d’Israel. Aquí entenc per mitologia
dels orígens aquell conjunt d’imatges i relats amb els quals un Poble
expressa, comunica i celebra els seus Inicis com a Poble, amb
personalitat pròpia i diferenciada d’altres Pobles.
Quan els Evangelis presenten
Jesús passant per la riba del mar de Galilea volen connectar amb
l’experiència fundant d’Israel: l’Èxode. Israel,
com a Poble, es va organitzar a partir de l’experiència de l’Èxode, amb Moisès reunint
la multitud a les ribes del "Mar" Roig (Èxode 14,2ss) Tampoc el lloc per on els
Israelites van passar (“pasqua”) el Mar Roig era realment “mar”.
En aquell temps el Mar Roig no connectava amb la Mediterrània com actualment gràcies
al canal de Suez construït a finals del s. XIX. En temps de Moisès hi havia
aiguamolls. Molts fugitius se’n servien per escapar-se. Calia conèixer les passeres
o disposar d’algun guia experimentat.
El “Pas del Mar Roig” va quedar en l’imaginari del Poble com un relat èpic protagonitzat per Moisès. En aquest sentit, el “mar” ofereix camins per a la Llibertat.
El “Pas del Mar Roig” va quedar en l’imaginari del Poble com un relat èpic protagonitzat per Moisès. En aquest sentit, el “mar” ofereix camins per a la Llibertat.
Sobretot els Evangelis de Mateu
i Marc, presenten Jesús com el nou i definitiu Moisès. I és que, a
pesar d’haver sortit del País on eren esclaus, els Israelites no van trobar la
Llibertat plena. Per això cal un nou èxode. Ara ja no es tracta de sortir
d’un país; la Llibertat ha de néixer en el propi cor. Els Israelites
van sortir del País on eren esclaus, però van continuar esclaus de si mateixos
a través del seu Temple, la seva Llei, els seus Grans
Sacerdots, els seus Governants, els seus Poderosos... Com passa a
tots els Pobles de la Terra.
L’activitat de Jesús a Galilea,
en els Evangelis Sinòptics, està centrada en el mar de Galilea. Aquí
reunirà els deixebles i les multituds per invitar-les a un nou èxode:
sortir del propi tancament. Per això, en els Evangelis, el “mar” té un simbolisme important.
Els primers deixebles que reuneix Jesús són “pescadors”. Jesús els crida per fer-ne “pescadors d’homes” perquè el mar representa també les dificultats de la vida. És el gran monstre que pot engolir-nos; és perill, amenaça, tempesta, naufragi, mort,... Quantes esclavituds en el “mar de la vida”!
Els primers deixebles que reuneix Jesús són “pescadors”. Jesús els crida per fer-ne “pescadors d’homes” perquè el mar representa també les dificultats de la vida. És el gran monstre que pot engolir-nos; és perill, amenaça, tempesta, naufragi, mort,... Quantes esclavituds en el “mar de la vida”!
Tots hem experimentat que la
vida humana, deixada a les seves soles possibilitats, pot naufragar. És
difícil superar tots els esculls. Els Evangelis ens presenten Jesús com el timoner
expert que ens acompanya per passar a l’altra riba. Més encara: ens
ofereix el coneixement i la valentia per convertir-nos en navegants experts. El
secret és ben simple: acceptar de ser “pescadors d’homes”. Dit amb
llenguatge d’avui: viure dedicant-se a fer Humanitat.
El coneixement, l’impuls, l’encert per arribar a l’altra riba és la solidaritat total amb la Humanitat. Ens fem humans fent Humanitat. Així de senzill.
Això comporta fer un èxode de nosaltres mateixos. Sortir del nostre món tancat ( el nostre “País d’esclavitud”) seguint els infinits camins que el mar obert ens suggereix.
L’evangelista
Lluc, a diferència dels altres evangelistes, no anomena “mar” al llac de
Galilea. Reserva aquesta paraula per a la segona part del seu Llibre: Els
Fets dels Apòstols. Aquí sí que parlarà de “mar” presentant-nos l’apòstol
Pau i els seus viatges per tota la Mediterrània.El coneixement, l’impuls, l’encert per arribar a l’altra riba és la solidaritat total amb la Humanitat. Ens fem humans fent Humanitat. Així de senzill.
Això comporta fer un èxode de nosaltres mateixos. Sortir del nostre món tancat ( el nostre “País d’esclavitud”) seguint els infinits camins que el mar obert ens suggereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada