Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
EVANGELI. (Joan 1,35-42).
En aquell
temps
Joan estava
amb dos dels seus deixebles i,
fixant-se
en Jesús que passava, digué:
«Mireu
l’anyell de Déu.»
Quan els
dos deixebles van sentir
que Joan
deia això, van seguir Jesús.
Ell es
girà i, en veure que el seguien,
els
preguntà: «Què voleu?»
Ells li
digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’,
«on us
allotgeu?»
Jesús els
respon:
«Veniu i
ho veureu.»
Ells hi
anaren, veieren on s’allotjava
i es
quedaren amb ell aquell dia.
Eren vora
les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit
el que
deia Joan i havia seguit Jesús,
era
Andreu, el germà de Simó Pere.
El primer
amb qui Andreu es trobà
fou el
seu germà Simó, i li digué:
«Hem
trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”.
I
l’acompanyà on era Jesús.
Jesús
se’l mirà i li digué:
«Tu ets
Simó, fill de Joan.
Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»
“Joan”.
19. Joan (Joan estava amb dos dels seus deixebles).
Hi ha persones que es fan un
embolic a l’hora d’identificar, dintre els Evangelis, el nom de Joan. Això és degut a que hi ha dues
persones principals amb aquest mateix nom. I també es degut a una suposició
desafortunada, que acaba de complicar la cosa.
El nom Joan és molt habitual
a la Bíblia. Pot traduir-se per “Déu ha donat”, o “Déu és propici”, o “Déu ha escoltat” o
“Déu s’ha compadit”,...
Als Evangelis hi surten sobretot dues persones amb el nom de Joan" (a més d'un altre "Joan" irreal, fruit d'una mala interpretació força clàssica, del Quart Evangeli).
A pesar de ser un nom molt habitual, quan els Evangelis
insisteixen en el nom, és perquè volen fer atenció a allò que significa.
1) Aquest és el cas de Joan Baptista.
Tant l’Evangeli de Lluc com el Quart Evangeli insisteixen en el seu nom. En Lluc, s’insisteix que el fill de Zacaries i Elisabet “s’ha de dir Joan” (Lluc 1:13 i 1:59). El Quart Evangeli el fa intervenir directament en el projecte de Déu sobre la Humanitat. “Déu envià un home que es deia Joan...” (Joan 1:6).
Joan Baptista és la
primera persona important de nom "Joan" de què parlen els Evangelis. Se
l’anomena Baptista perquè batejava, i sobretot perquè va batejar Jesús. També se
l’anomena el Precursor, ja que la seva missió era precedir Jesús (el
Messies) i assenyalar la seva arribada.
D’ell diu Jesús: ...d'entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran
que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell
(Mateu 11:11).
En els Evangelis Sinòptics, Joan Baptista personifica tots els profetes d’Israel que havien anunciat l’obra del futur Messies. En el Quart Evangeli, Joan Baptista encarna l’esforç de tota la Humanitat per trobar el sentit de la Vida, abans de Jesús. Dient que va ser enviat per Déu (Joan 1,6), reconeix i dóna valor a l’esforç de totes les religions, filosofies o humanismes que han buscat comprendre l’Home, i la crida-missió que rep de Déu. Tota aquesta recerca humana forma part del Projecte de Déu, perquè “Déu és propici” (“Joan”).
Com a precursor de Jesús, encarna, en el procés cap a la Plenitud, un estadi a superar. Cal passar de Joan per arribar a Jesús; cal superar l'adolescència per arribar a la maduresa; cal anar més enllà de la Religió-Llei per assolir la plenitud de la COMUNIÓ (Marc 1,7).
En els Evangelis Sinòptics, Joan Baptista personifica tots els profetes d’Israel que havien anunciat l’obra del futur Messies. En el Quart Evangeli, Joan Baptista encarna l’esforç de tota la Humanitat per trobar el sentit de la Vida, abans de Jesús. Dient que va ser enviat per Déu (Joan 1,6), reconeix i dóna valor a l’esforç de totes les religions, filosofies o humanismes que han buscat comprendre l’Home, i la crida-missió que rep de Déu. Tota aquesta recerca humana forma part del Projecte de Déu, perquè “Déu és propici” (“Joan”).
Com a precursor de Jesús, encarna, en el procés cap a la Plenitud, un estadi a superar. Cal passar de Joan per arribar a Jesús; cal superar l'adolescència per arribar a la maduresa; cal anar més enllà de la Religió-Llei per assolir la plenitud de la COMUNIÓ (Marc 1,7).
"Ell (Jesús) ha de créixer, i jo he de minvar", diu Joan (Joan 3,30).
2) "Joan Apòstol" o "Joan Evangelista".
Un altre "Joan" és un dels Dotze Apòstols cridats per Jesús. No he trobat cap comentarista que el relacioni, pel fet de tenir el mateix nom, amb Joan Baptista. És cert que el nom Joan era molt comú. Amb tot, donat que els relats evangèlics no fan biografia sinó que amb cada detall volen suggerir alguna cosa significativa, no és difícil d’imaginar que, amb la coincidència de noms, es volgués insinuar alguna "coincidència". Per exemple, una coincidència d’actituds.
Un altre "Joan" és un dels Dotze Apòstols cridats per Jesús. No he trobat cap comentarista que el relacioni, pel fet de tenir el mateix nom, amb Joan Baptista. És cert que el nom Joan era molt comú. Amb tot, donat que els relats evangèlics no fan biografia sinó que amb cada detall volen suggerir alguna cosa significativa, no és difícil d’imaginar que, amb la coincidència de noms, es volgués insinuar alguna "coincidència". Per exemple, una coincidència d’actituds.
De fet, els Evangelis narren de manera ben clara la dificultat dels Dotze per entendre i acceptar el missatge de Jesús. I això podria ser degut al fet de restar ancorats en la mentalitat representada per Joan Baptista.
En el Quart Evangeli (on no apareix mai el nom de "Joan" referint-se a l'Apòstol), aquest ancoratge s’insinua sobretot en la figura de l'apòstol Simó, anomenat Pere (pedra), i anomenat també "fill de Joan" (Joan 1,42).
El Quart Evangeli, que no fa servir mai el nom de "Joan" per referir-se a aquest apòstol, es refereix a ell juntament amb el seu germà (Jaume, que tampoc no hi és mai anomenat), anomenant-los: els "fills del Zebedeu" (Joan 21,2).
Dintre els Dotze, aquests dos germans sembla que representin una actitud de "duresa", en la línia de la predicació de Joan Baptista (Marc 3,17: "fills del tro", o 10,35: volen ser "els primers", o Lluc 9,54: fer baixar "foc del cel").
I és referent a aquest "Joan apòstol"
que, suposicions sense cap fonament bíblic, han complicat molt la seva identitat.
Per entendre-ho, cal diferenciar els tres Evangelis Sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) del Quart Evangeli. És aquí on s'ha creat la confusió.
El Quart Evangeli, anomenat habitualment Evangeli de Joan, en cap moment no dóna la llista completa dels Dotze Apòstols. Parla de "els Dotze", però només cita el nom de set: Andreu, Simó (Pere) Felip, Natanael, Tomàs i els dos Judes: el no-traïdor i el traïdor. No parla mai de Joan fent servir aquest nom. Com ja s'ha dit, en parla fent servir l’expressió “els fills de Zebedeo” (que, segons els Evangelis Sinòptics, eren "Jaume i el seu germà Joan". Mateu 4,21).
Com que resulta sorprenent que un Evangeli no parli directament d'un "apòstol" com Joan, es va suposar que era perquè ell mateix n'era l’autor, i que, per modèstia, no hi posava el seu nom. Així, ja des de molt antic, el Quart Evangeli sol ser anomenat "Evangeli de Joan".
Aquesta suposició avui és considerada equivocada, ja que el Quart Evangeli és un text molt elaborat que demana un procés de formació més llarg que la vida dels Apòstols. Amb tot, com ja he dit, des dels inicis de la Església, el Quart Evangeli és conegut com a Evangeli de Joan. Per això, Joan Apòstol és conegut també com a Joan Evangelista.
Per tant, "Joan Apòstol" i "Joan Evangelista" són la mateixa persona.
Per entendre-ho, cal diferenciar els tres Evangelis Sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) del Quart Evangeli. És aquí on s'ha creat la confusió.
El Quart Evangeli, anomenat habitualment Evangeli de Joan, en cap moment no dóna la llista completa dels Dotze Apòstols. Parla de "els Dotze", però només cita el nom de set: Andreu, Simó (Pere) Felip, Natanael, Tomàs i els dos Judes: el no-traïdor i el traïdor. No parla mai de Joan fent servir aquest nom. Com ja s'ha dit, en parla fent servir l’expressió “els fills de Zebedeo” (que, segons els Evangelis Sinòptics, eren "Jaume i el seu germà Joan". Mateu 4,21).
Com que resulta sorprenent que un Evangeli no parli directament d'un "apòstol" com Joan, es va suposar que era perquè ell mateix n'era l’autor, i que, per modèstia, no hi posava el seu nom. Així, ja des de molt antic, el Quart Evangeli sol ser anomenat "Evangeli de Joan".
Aquesta suposició avui és considerada equivocada, ja que el Quart Evangeli és un text molt elaborat que demana un procés de formació més llarg que la vida dels Apòstols. Amb tot, com ja he dit, des dels inicis de la Església, el Quart Evangeli és conegut com a Evangeli de Joan. Per això, Joan Apòstol és conegut també com a Joan Evangelista.
Per tant, "Joan Apòstol" i "Joan Evangelista" són la mateixa persona.
3) Però hi ha més "complicació"...
En el Quart Evangeli (o Evangeli de Joan) apareix un deixeble molt especial, sense nom propi, identificat com “el deixeble que Jesús estimava”, el qual sí que afirma que ell és qui ha escrit allò que el lector està llegint (el Quart Evangeli). Fins i tot diu per a què l'ha escrit. (Joan 19,35): El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
En el Quart Evangeli (o Evangeli de Joan) apareix un deixeble molt especial, sense nom propi, identificat com “el deixeble que Jesús estimava”, el qual sí que afirma que ell és qui ha escrit allò que el lector està llegint (el Quart Evangeli). Fins i tot diu per a què l'ha escrit. (Joan 19,35): El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
I insisteix (Joan 20,30s): Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Aquest "deixeble que Jesús estimava" apareix per primera vegada quan Judes se separa dels Dotze (Joan 13,23). Coincideixen un moment en l’Últim Sopar quan Jesús li confia la identitat del traïdor. Serà l’únic deixeble que acompanyarà Jesús al Calvari, i el primer a “creure” en Ell (Joan 20,8).
Com que aquest deixeble confessa que és "ell" qui ha escrit allò que trobem en el Quart Evangeli, i que ho ha fet per donar testimoni del que ha vist (Joan 19:35), s’ha identificat, equivocadament, aquest "deixeble que Jesús estimava" amb Joan Apòstol.
En realitat, aquest "deixeble que Jesús estimava", sense nom, prefigura la futura "Comunitat cristiana", i és el que s'hauria d'identificar com a "evangelista", per comptes del Joan "Apòstol". Però el pes de la tradició és massa fort per poder-ho canviar després de 2000 anys...
==============
Algú dirà: ¿Hi ha cap problema
amb aquesta equivocada
identificació?
identificació?
Normalment es creu que no.
Però amb aquesta identificació incorrecta és possible que ens puguem perdre el missatge que l’autor real del Quart Evangeli vol donar quan introdueix la figura sorprenent de “el deixeble que Jesús estimava” (Joan 20,2). Perquè, si aquest deixeble fos l’apòstol Joan, ja no cal buscar-hi més significats; però és molt possible que, introduint aquest "nou deixeble” anomenat explícitament "l'altre deixeble" en relació a Pere, es vulgui dir alguna cosa important sobre el mateix lector (com passa amb la resta de personatges que apareixen en els Evangelis).
Però amb aquesta identificació incorrecta és possible que ens puguem perdre el missatge que l’autor real del Quart Evangeli vol donar quan introdueix la figura sorprenent de “el deixeble que Jesús estimava” (Joan 20,2). Perquè, si aquest deixeble fos l’apòstol Joan, ja no cal buscar-hi més significats; però és molt possible que, introduint aquest "nou deixeble” anomenat explícitament "l'altre deixeble" en relació a Pere, es vulgui dir alguna cosa important sobre el mateix lector (com passa amb la resta de personatges que apareixen en els Evangelis).
¿Què es vol dir al lector,
al
final de la vida visible de Jesús, amb la presència sobtada de “el deixeble que Jesús estimava”?
Possiblement se li vulguin dir moltes coses. Ara i aquí voldria suggerir-ne dues:
- 1ª. La presència de el deixeble que Jesús estimava humanitza extraordinàriament la tragèdia de la traïció de Judes ("un dels Dotze") i de la Passió i Mort de Jesús (de l’Home). Al Calvari, encara que no hi havia cap dels seus deixebles (Marc 14,50) hi era, de fet, tota la Humanitat anterior, representada per Maria, la seva mare, i tota la Humanitat actual, representada per "el deixeble que Jesús estimava", amb Maria Magdalena.
Per això la segona cosa que suggereixo:
- 2ª. Suggeriment per a tu mateix que ara llegeixes aquest comentari.
Llegeix el final de la "vida" de Jesús en el Quart Evangeli (pots començar en l’Últim Sopar, al capítol 13) imaginant que tu ets “el deixeble que Jesús estimava”.
Possiblement se li vulguin dir moltes coses. Ara i aquí voldria suggerir-ne dues:
- 1ª. La presència de el deixeble que Jesús estimava humanitza extraordinàriament la tragèdia de la traïció de Judes ("un dels Dotze") i de la Passió i Mort de Jesús (de l’Home). Al Calvari, encara que no hi havia cap dels seus deixebles (Marc 14,50) hi era, de fet, tota la Humanitat anterior, representada per Maria, la seva mare, i tota la Humanitat actual, representada per "el deixeble que Jesús estimava", amb Maria Magdalena.
Per això la segona cosa que suggereixo:
- 2ª. Suggeriment per a tu mateix que ara llegeixes aquest comentari.
Llegeix el final de la "vida" de Jesús en el Quart Evangeli (pots començar en l’Últim Sopar, al capítol 13) imaginant que tu ets “el deixeble que Jesús estimava”.
Prova-ho, i observa quins
sentiments afloren en tu.
I és que les escenes de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús (de l’Home), sempre "actuals", només es poden “entendre” des de dintre, situant-nos com a personatges que formen part del relat.
Llegeix-lo sentint-te “el deixeble que Jesús estimava”.
I és que les escenes de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús (de l’Home), sempre "actuals", només es poden “entendre” des de dintre, situant-nos com a personatges que formen part del relat.
Llegeix-lo sentint-te “el deixeble que Jesús estimava”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada