Baptisme del Senyor. B

EVANGELI. (Marc 1,7-11).

En aquell temps, Joan predicava així:

«Després de mi ve

el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne

ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.

Jo us he batejat només amb aigua;

ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea,

i Joan el batejà en el Jordà.

A l’instant, quan sortia de l’aigua,

veié que el cel s’esquinçava

i que l’Esperit, com un colom,

baixava cap a ell,

i es va sentir una veu des del cel:

«Ets el meu Fill, el meu estimat,

en tu m’he complagut.»

“Batejar” (Baptisme).

18.  Batejar.  (Jo us he batejat només amb aigua).

“Batejar” és la traducció d’una paraula grega que significa submergir. Normalment submergir en l’aigua. D’aquí que també signifiqui banyar o banyar-se.
Quan ens banyem al mar, al riu o a la piscina, quedem colgats per l’aigua. Per això el simbolisme del baptisme inclou la idea de “ser absorbits o sepultats” per l’aigua, i sortir-ne nous, “ressuscitats”. Submergint-nos en l’aigua “morim” a una manera de ser, i sortim (“ressuscitem”) a una nova manera de "viure".

El baptisme de Joan expressava la moguda de molta gent que, no contenta de com anaven les coses, volien un canvi de vida i de societat. Denunciaven una societat que produïa servitud, i no llibertat. Es feien batejar al Jordà en contra de les fonts i piscines sagrades que hi havia al Temple, destinades a purificacions legals gestionades pels sacerdots, i que mai no acabaven de purificar del tot. Al contrari: es feien servir per mantenir unes lleis que feien que la gent es sentís cada dia més impura, i més esclava.

El moviment baptismal de Joan deuria ser una cosa semblant al moviment dels Indignats del 2011. Els Indignats d’aquells temps van veure en Joan un possible líder que els donés cohesió i força.
Però Joan, com a bon profeta, veu més enllà. És conscient de tota l’energia emergent que amaga aquell moviment de protesta. També és conscient de la seva incapacitat per donar-hi sortida. Ell veu que no es tracta de trobar un líder sinó de que cada indignat maduri personalment i ajudi a crear una societat nova, sense necessitat de líders, cabdills o herois que, després, podrien esdevenir nous dominadors. El problema no se soluciona amb líders, sinó amb persones lliures que visquin activament la solidaritat. Una solidaritat oberta a tothom.

 
Per això Joan fa una cosa estranya: bateja, però simultàniament diu a tothom que aquell bateig serveix de ben poca cosa. Jo us batejo només amb aigua, però entre vosaltres ja està aquell “que batejarà amb Esperit Sant”. Només el qui bateja amb Esperit Sant és l’autènticament capaç (prou "poderós") per donar sortida als anhels humans.
No es tracta de cap líder. Joan parla de Jesús, el “poder” del qual no s’imposa sinó que es comunica. És ofert a tothom qui accepti sentir-se fill de Déu i germà de tots els humans. “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” (Marc 1,11). Res tan alliberador ni tan humanitzant.

El baptisme amb aigua és només un ritu: entres al riu per tornar-ne a sortir. Neteja i refresca només per fora; per dintre, res no canvia. En canvi el baptisme amb Esperit significa que l’Esperit fa niu dintre nostre, com els coloms fan niu dintre les cases. Entra per quedar-s’hi i transformar-nos.

El baptisme amb Esperit és la crida i l'oferta de Déu a una actitud de solidaritat total amb la Humanitat. Joan "bateja" Jesús; però el vertader baptisme de Jesús és l'Esperit que davalla cap a ell per fer-hi estada. Aquest baptisme de Jesús és la conseqüència d'haver-se barrejat amb la gent, fent-se seus, per solidaritat, l’esclavitud i el pecat de tots. Aquesta solidaritat total fa que el cel s’esquinci. El cel, entès com un sostre que separava el món de Déu i món dels homes, s’esquinça per a aquells que es fan solidaris de la Humanitat. Aquesta solidaritat és la condició indispensable per rebre el bateig de l'Esperit (Marc 10,38).
La solidaritat humana posa de manifest la solidaritat del cel que "s'esquinça" perquè l'Esperit de Déu davalli sobre la terra (Marc 1,10). "Esquinçar-se" és més que "obrir-se" (com diu Mateu 3,16), perquè comporta que no es pot "tornar a tancar".