dijous, 25 de desembre del 2014

Solemnitat de la Mare de Déu




Festa de la Mare de Déu (1 de gener).

Paraules i Parauletes.



EVANGELI. (Lluc 2, 16-21).

En aquell temps,
els pastors anaren a Betlem
i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.
Havent-ho vist amb els propis ulls,
van contar el que els havien dit d’aquell infant,
i tothom qui ho sentia
es meravellava del que deien els pastors.
Maria conservava aquests records en el seu cor
i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,
glorificant Déu
i lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,
quan hagueren de circumcidar-lo,
li posaren el nom de Jesús;
era el nom que havia indicat l’àngel
abans que el concebés la seva mare.

“Pastors”. “De nit”.  “Circumcisió”.
12. Pastors. (...els pastors anaren a Betlem).
En la cultura cristiana els Pastors de Nadal han esdevingut uns personatges simpàtics, amables, romàntics, una mica primitius però molt humans. Posats al pessebre o protagonistes de Els Pastorets, són el contrapunt dels dimonis, els quals sempre acaben vençuts. Aquesta visió idíl·lica dels Pastors de Betlem podria aigualir el missatge revolucionari que ens vol transmetre el relat evangèlic.
Segons els estudiosos, en temps de Jesús els pastors de Palestina, com a grup social, eren gent menyspreada perquè se la considerava menyspreable. Es donava per suposat que el seu contacte permanent amb xais i cabres els feia més pròxims als animals que als humans. No eren propietaris del ramat sinó llogats per conviure amb els xais i cabres, conduir-les i vigilar-les. Gentalla ruda, ignorant, sovint lladres. Cossos a sol i serena, com els anomena poèticament Sagarra en el Poema de Nadal. No tenien nivell ni per ser considerats pecadors, com passava amb els Publicans, gent instruïda, pecadors públics pel seu tracte amb pagans.
El relat del Naixement de Jesús comença parlant dels Poderosos, però acaba parlant dels Pastors.
Comença amb uns decrets de l’Emperador Romà i del governador Quirini, ordenant un “cens de tot el món” (!). El
cens era una exhibició de poder. Era comptar les persones com a propietari privada o com a "ramat" propi.
Però aquesta exhibició de poder farà que el Messies neixi a Betlem, com havien anunciat els profetes. Així, sense saber-ho, el poderós Emperador servia als projectes de Déu en relació a la Humanitat.
Els Pastors, en aquest relat, són el contrapunt de l’Emperador i el seu món. Només ells rebran l’anunci; només ells sabran explicar el significat d’aquell naixement. Ells, els ignorants, passen a ser mestres en humanitat. “Tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors”. Fins i tot la mare de Jesús: “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.
¿Per què només els pastors van rebre l’anunci de l’àngel? La resposta sembla clara: perquè “vetllaven de nit”. Tots els altres dormien. I també per la seva humilitat: guardaven ovelles, mentre els poderosos "comptaven" persones com a xais.

13. Nit.  ( ...de nit vetllaven el ramat).
En els Evangelis “nit” té un significat profund. Significa foscor. Enlloc es diu que Jesús nasqués de nit, però quan es parla dels Pastors és diu que vetllaven de nit. És la nit de la Humanitat.
A la nit són possibles tres actituds:
- acomodar-se a la foscor, i posar-se a dormir.
- aprofitar la foscor per cometre malifetes (“les obres de la nit”).
- vetllar, vora el foc, buscant de veure-hi, tot esperant l’alba.
Judes aprofitarà la nit per entregar Jesús (Joan 13:30). Els soldats aprofitaran la nit per apoderar-se de Jesús (Hi anaren amb llanternes i torxes, Joan 18:3.  És l'hora del poder de les tenebres, Lluc 22:53).
En canvi els Pastors vetllen de nit guardant el ramat (com també el Mags d’Orient observant les estrelles. Mateu 2:2).
La crucifixió de Jesús (de l’Home) provocarà una experiència de nit total en ple migdia (Mateu 27:45). La condemna de l’Home deixa la Humanitat en la foscor total.

Jesús representa la llum. “La glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum”. Per a la Humanitat, només l’Home és la
llum (Joan 1,4s). Sentir-se home i fer humanitat és caminar en la llum i fer les obres de la llum (Joan 12:35ss). Tot altre “absolut” al qual siguin sotmesos els humans, ens retorna a les tenebres. Déu, Pàtria, Nació, Progrés, Democràcia, Llei, Constitució, Ordre, Llibertat, Justícia,... si no són il·luminats des de l’Home, ens deixen en les tenebres.
 
14. Circumcisió (quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús).
La circumcisió era el ritu pel qual un home baró entrava a formar part del poble d’Israel. Un ritu força masclista perquè les dones no el poden rebre. I és que la ciutadania de la dona depenia de la del marit. Al revés de com seria raonable!
Però s’ha de remarcar la significació important d’aquest ritu en el cas de Jesús. Per la circumcisió Jesús és constituït cent per cent jueu. Com a tal, és hereu de les Promeses fetes per Déu a Israel. Així, els Evangelis podran posar en Jesús la “plenitud d’Israel”. I no solament d’Israel. Ens descriuran la seva passió i mort com una “entrega” que Israel fa als Pagans (que som la resta de la Humanitat). El “rebuig” que Israel farà del seu “Messies” serà ocasió de que sigui “entregat” a tota la Humanitat, representada en el Procurador Romà (Mateu 27:1; Marc 15:1; Joan 18:30). És com a ciutadà d’Israel que Jesús hereta les Promeses de Déu, i les universalitza. A la Creu, “hissada fora de Jerusalem”, la “reialesa de Jesús” és oferta a tothom. El cartell ("Jesús Natzarè, rei dels Jueus") era escrit en hebreu, en llatí i en grec (Joan 19:20), perquè estava destinat a tothom. Negat pels primers destinataris, el Rei dels Jueus eixampla la seva reialesa alliberadora a tots els Humans (que acceptin de ser humans) (Mateu 22:3ss, ó Lluc 14:18ss).

L’Evangeli de Lluc ens parla també de la circumcisió de Joan (Lluc 1,59). El significat del ritu és el de sempre: incorporació al Poble Escollit. Però, en el cas de Joan, allò que es destaca no és el ritu sinó la qüestió del nom.  D’alguna manera, en la cultura de l’antic Israel, el nom fa la cosa. Es donava per suposat que un fill havia de continuar la missió del pare; i, per tant, el normal era que portés el seu mateix nom. Però en el cas de Joan cal anar més enllà d’aquesta continuïtat, ja que el pare (Zacaries) representa un final d’etapa. Per això es diu d’ell que era ancià i sense capacitat d’engendrar (Lluc 1,7). La missió de Joan, a pesar de ser fill de Zacaries, serà anunciar ja la nova i definitiva etapa en el procés d’Humanització. La imposició d’un nom nou dóna una nova significació a la seva circumcisió: posa en relleu que la missió del Poble Elegit no queda tancada en la realitat del Poble sinó que està orientada a tota la Humanitat (Lluc 1,67ss).  
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada