EVANGELI. (Lluc 2,1-14). (Missa del Gall)
Per aquells dies,
sortí un edicte de Cèsar August
ordenant que es fes el cens de tot el
món romà.
Era el primer cens de l’imperi,
abans del que es va fer
quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure’s
a la població d’on cadascú descendia.
També Josep,
que era de la casa i la família de David,
va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea,
al poble de David, anomenat
Bet-Lèhem,
per inscriure’s amb Maria, la seva
esposa,
que esperava un fill.
Mentre eren allà
es van complir els dies
i va néixer el seu fill, el primogènit.
Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora,
perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras,
hi havia uns pastors que vetllaven,
guardant de nit el seu ramat.
Els aparegué un àngel del Senyor;
la glòria del Senyor els envoltà de llum,
i es van esglaiar.
Però l’àngel els va dir:
«No tingueu por:
us anuncio una nova
que portarà a tot el poble una gran alegria:
Avui, a la ciutat de David,
us ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Les seves senyes són aquestes:
trobareu un nen en bolquers,
posat en una menjadora».
I una multitud dels exèrcits celestials
s’uní llavors mateix a l’àngel,
lloant Déu i cantant:
«Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra
pau als homes que estima el Senyor».
“Menjadora”.
9. Menjadora. (...l’embolcallà i el posà en una menjadora).
Segons el relat del Naixement
de Jesús en l’Evangeli de Lluc, Maria va posar el Nen en una menjadora.
I als Pastors se’ls diu: Això us servirà de senyal: trobareu un nen en
bolquers, posat en una menjadora (Lluc 2,12). I s’insisteix: Hi anaren,
doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora.
Es fa notar que Maria
posà el Nen en una menjadora “perquè no havien trobat lloc a l’hostal”.
D’aquí s’ha deduït que la gent de Betlem era poc acollidora. Res de més fals!!!
Per entendre bé
aquest relat cal anar més a fons. S’hauria de traduir així: Maria va posar el
Nen en una menjadora perquè (de moment) l’hostal (katalyma, en l’original
grec) no era un lloc per a ell.
Maria és plenament
conscient de qui és el seu fill. Sap que aquell infant, quan decideixi sobre la
seva vida, es farà aliment per als altres. Ho explica el mateix
evangeli de Lluc: Jesús, “arribada l’hora”, encarrega a uns deixebles
que preparin la sala-menjador (katalyma, en l’original grec)
per celebrar-hi el Sopar pasqual. Sorprenentment, els deixebles preparen
el lloc, i no pas l’Anyell pasqual, perquè l’anyell ja
està “preparat”: és Jesús mateix. “Això és el meu cos, entregat per
vosaltres. Feu això, que és el meu memorial”. I havent sopat... “Aquesta
copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres” (Lluc 22:7ss).
Posant Jesús en una menjadora,
Maria ens mostra, ja des del primer moment, que Jesús (l’Home) és aliment,
i ella s’hi associa. Però compte!: de moment li posa “embolicat”, perquè encara
no és la seva hora.
Que la vida humana és “aliment”, ho experimentem
cada dia en les nostres famílies, on, sobretot els pares, és fan aliment
per als fills. “Fer-se aliment” és la manifestació més clara d’un amor
humanitzador nascut de la llibertat. “Fer-se aliment” no significa que ens
puguem devorar els uns als altres. Només per amor i lliurement, convertim
la nostra vida en aliment; i això ens humanitza.
En canvi, devorar els altres és el més contrari a la vida humana, i ens deshumanitza. Els humans hem inventat mil maneres de “devorar” la vida dels altres: esclavitud, servitud, domini, explotació,... “L’home és un llop per a l’home”, ja deien els antics. En els Evangelis aquesta tràgica realitat humana s’expressa fins i tot a través d’un “deixeble”: Judes. Judes, després de prendre el pa, se’n va a vendre’l per trenta monedes de plata (Joan 13:27ss).
Els relats evangèlics no pretenen oferir dades
biogràfiques sobre Jesús sinó que intenten mostrar-nos, en la persona
concreta de Jesús, allò que constitueix l’essència d’una vida veritablement humana.
Som humans en la mesura que, des de la generositat, ens fem aliment
els uns per als altres.
Potser també es vol recalcar aquesta idea quan es destaca que Jesús va néixer a Bet-Lèhem, que vol dir “Casa del pa” (Mateu 2,1. Lluc 2,15).
Potser també es vol recalcar aquesta idea quan es destaca que Jesús va néixer a Bet-Lèhem, que vol dir “Casa del pa” (Mateu 2,1. Lluc 2,15).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada