Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
EVANGELI. (Lluc 2,22-40).
Passats
els dies que manava la Llei de Moisès
referent
a la purificació,
els pares
de Jesús el portaren a Jerusalem
per
presentar-lo al Senyor,
complint
el que prescriu la Llei,
que tot
noi fill primer sigui consagrat al Senyor.
També
havien d’oferir en sacrifici
«un
parell de tórtores o dos colomins»,
com diu
la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem
un home
que es deia Simeó.
Era un
home just i pietós,
que
esperava l’hora en què Israel seria consolat,
i tenia
en ell l’Esperit Sant.
En una
revelació,
l’Esperit
Sant li havia promès
que no
moriria sense haver vist el Messies del Senyor.
Anà,
doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,
i quan
els pares entraven amb el nen Jesús,
per
complir en ell el que era costum segons la Llei,
Simeó el
prengué en braços
i beneí
Déu dient:
«Ara,
Senyor,
deixeu
que el vostre servent se’n vagi en pau,
com li
havíeu promès.
Els meus
ulls han vist el Salvador
que
preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;
llum que
es reveli a les nacions,
glòria
d’Israel, el vostre poble.»
El seu
pare i la seva mare estaven meravellats
d’això
que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los
Simeó va beneir-los
i digué a
Maria, la seva mare:
«Aquest
noi serà motiu que molts caiguin a Israel
i molts
d’altres s’alcin;
serà una
senyera combatuda,
i a tu
mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;
així es
revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»
Hi havia també una profetessa,
Anna,
filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.
Era
d’edat molt avançada:
havia
viscut set anys amb el seu marit,
però
havia quedat vídua fins aleshores,
als
vuitanta-quatre anys.
Mai no es
movia del temple,
dedicada
nit i dia al culte de Déu
amb
dejunis i oracions.
Ella,
doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,
donava
gràcies a Déu
i parlava
del nen a tots els qui esperaven
el temps
en què Jerusalem seria redimida.
I quan
hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,
se’n
tornaren a Galilea,
al seu
poble de Natzaret.
El noi
creixia i es feia fort,
era
entenimentat
i Déu li havia donat el seu favor.
“Senyera”. “84 anys”.
10. Senyera. (Aquest noi... serà una senyera combatuda).
Senyera ve de senya,
i significa el signe d’un Poble o d’una manera de ser. Sovint s’aixeca enlaire perquè
sigui ben visible per a tothom. Quant més enlaire estigui una senyera, més
combatuda serà per aquells que no accepten allò que representa.
De diferents maneres els Evangelis ens presenten Jesús com la senyera de la plenitud humana. Serà una senyera aixecada enlaire al moment de la seva crucifixió, i amb un rètol clar: “Jesús Natzarè, rei dels Jueus” (Joan 19:20). L’evangeli de Lluc (23:35) recalca que, al moment de la crucifixió, el Poble era allà, mirant-s’ho. L’evangeli de Joan 3,14 posa en boca del mateix Jesús aquestes paraules: Així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
De diferents maneres els Evangelis ens presenten Jesús com la senyera de la plenitud humana. Serà una senyera aixecada enlaire al moment de la seva crucifixió, i amb un rètol clar: “Jesús Natzarè, rei dels Jueus” (Joan 19:20). L’evangeli de Lluc (23:35) recalca que, al moment de la crucifixió, el Poble era allà, mirant-s’ho. L’evangeli de Joan 3,14 posa en boca del mateix Jesús aquestes paraules: Així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
En el relat que hem llegit avui,
Simeó anuncia, interpretant-la, la crucifixió de Jesús. Jesús, enlairat
a la Creu, és per a uns senyera que els mostra la realitat profunda de
l’Home. Però, per als representants del Poder (el Poder és el contra-Home) és
una senyera combatuda. Home i Poder visualitzen dues maneres contràries
de ser: a la Creu, Jesús “exhibeix” que l’Home arriba a ser plenament humà
donant la vida; en canvi per als Poderosos, la Creu és el resultat d’una
sentència. Ho fan dir al Poble: “Nosaltres tenim una Llei,
i segons aquesta Llei (aquest home) ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de
Déu” (Joan 19,7).
La Creu, sobre el Calvari, és la
senyera que permet a tothom saber de quina part està: amb l’Home o contra
l’Home. Estem contra l’Home sempre que intentem sotmetre algú a les nostres senyeres:
el Poder, el Diner, la Llei, la Nació, l’Ordre, ...
11. 84 anys. (... havia quedat vídua fins
aleshores, als 84 anys).
Tots sabem que, sobretot en les
cultures antigues (quan eren poques les ocasions en què s’havia de fer ús de l’exactitud),
els números eren utilitzats per expressar
situacions de la vida personal o col·lectiva. Per exemple: el número “7”
s’usava per indicar una plenitud no definitiva, perquè feia pensar en la “setmana”,
que era un període de temps força apte per fer i acabar una obra (com en el Relat
de la Creació. Gènesi 1,1-31).
Entre els israelites, també el número “12” estava carregat de simbolisme, per allò de les 12 Tribus que formaven el Poble d’Israel.
Entre els israelites, també el número “12” estava carregat de simbolisme, per allò de les 12 Tribus que formaven el Poble d’Israel.
El relat d’avui parla de la
profetessa Anna, i fa notar que, després de viure 7 anys casada, s’havia
quedat viuda fins aleshores, als 84 anys.
84 vol dir 7 vegades 12. Aquest resultat indica també ancianitat, perquè 84 anys, sobretot en aquell temps, eren molts anys! Recalcant aquesta ancianitat amb el número 84, el relat converteix aquesta profetessa en una personificació de la situació d’Israel quan va néixer Jesús. No es diu que Anna (Israel) tingués fills, a pesar d’haver estat casada 7 anys, però s’insisteix que estava dedicada nit i dia al culte de Déu, no pas amb sacrificis com els sacerdots, sinó amb dejunis i pregàries. Apareix com a experta en esperança. Davant Jesús, com si fos el seu fill, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
84 vol dir 7 vegades 12. Aquest resultat indica també ancianitat, perquè 84 anys, sobretot en aquell temps, eren molts anys! Recalcant aquesta ancianitat amb el número 84, el relat converteix aquesta profetessa en una personificació de la situació d’Israel quan va néixer Jesús. No es diu que Anna (Israel) tingués fills, a pesar d’haver estat casada 7 anys, però s’insisteix que estava dedicada nit i dia al culte de Déu, no pas amb sacrificis com els sacerdots, sinó amb dejunis i pregàries. Apareix com a experta en esperança. Davant Jesús, com si fos el seu fill, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
¿De què havia de ser redimida,
Jerusalem? Els 7 anys de matrimoni són una al·lusió directa a l’Aliança
de Déu amb Israel. Una aliança que s’havia trencat. Durant molt temps, la
comunitat d’Israel havia com "enviudat", a pesar de “disposar” del Temple,
els representants del qual no apareixen aquí per res perquè per comptes de ser servidors
del Temple, se n’havien fet amos. Però ara, per als fidels a
l’esperança d’Israel, l’Infant que tenen davant és el senyal (la senyera)
que l’Aliança està a punt de ser renovada. Amb la renovació, Israel acompleix
el seu temps (7 x 12) i la nova aliança queda oberta a tots els homes.
“Llum que es reveli a les nacions”.
Amb els dos ancians del relat
d’avui, Israel acompleix la seva missió en la Humanitat. Amb ells, acaba el temps
d’Israel i comença el temps de la Humanitat (que inclou Israel). “Glòria
d’Israel el vostre Poble”.
Dit amb paraules d’avui:
Cada Poble, d’una manera o altra, se sent elegit per Déu, i va prenent consciència de la seva identitat fins que arriba un moment en què aquesta identitat és entesa com la seva aportació específica a la Humanitat.
En la Humanitat i fent Humanitat, cada Poble troba i descobreix la plenitud de si mateix.
Cada Poble, d’una manera o altra, se sent elegit per Déu, i va prenent consciència de la seva identitat fins que arriba un moment en què aquesta identitat és entesa com la seva aportació específica a la Humanitat.
En la Humanitat i fent Humanitat, cada Poble troba i descobreix la plenitud de si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada