Epifania (Reis)

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

EVANGELI. ( Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,

en temps del rei Herodes,

vingueren d’Orient uns mags i,

en arribar a Jerusalem, preguntaven:

«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?

Hem vist com s’aixecava la seva estrella

i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem

s’inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà tots els grans sacerdots

amb els lletrats del poble

i els preguntava on havia de néixer el Messies.

Ells respongueren:

«A Bet-Lèhem de Judea.

Així ho escriu el profeta:

“Bet-Lèhem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

entre les famílies de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags

i s’informà ben bé del moment

en què s’havia aparegut l’estrella.

Després els encaminà a Bet-Lèhem

amb aquesta recomanació:

«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,

i quan l’haureu trobat,

feu-m’ho saber,

que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei,

es posaren en camí.
Llavors s’adonaren

que l’estrella que havien vist aixecar-se

anava davant d’ells

fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.

La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa,

veieren el nen amb Maria, la seva mare i,

prostrats a terra,

li prestaren el seu homenatge.

Van obrir llavors les seves arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni

que no anessin pas a veure Herodes,

se’n tornaren al seu país
per un altre camí.

“Estrella”.

17. Estrella. (Hem vist com s’aixecava la seva estrella...)

Només els evangelistes Mateu i Lluc construeixen relats de naixement en relació a Jesús. Encara que són dos relats amb personatges totalment diferents, ens comuniquen un missatge semblant. En Lluc, els receptors del missatge són uns Pastors que vetllaven el ramat. No s’hi parla de cap “estrella” sinó d’un àngel i de la glòria del Senyor que els envoltà de llum (Lluc 2,8). En canvi en Mateu, els receptors són uns Mags que han vist una estrella. Només Mateu ens parla d’una estrella (Mateu 2,1).

Com els pastors, també els mags eren gent menyspreada per les elits religioses d’Israel (no tant per la gent senzilla). Els mags, que eren astròlegs, eren considerats idòlatres per la seva dedicació als astres, tinguts per divinitats pels no jueus.

Com Lluc, també Mateu posa el naixement de Jesús enmig de dues categories humanes contraposades. Lluc contraposa l’orgull dels Poderosos (Emperador i governador romans) a la simplicitat dels Pastors; Mateu contraposa el “coneixement” d’Herodes i els seus Savis a la “falsa religió” dels Mags. Però la veritat és que Herodes i els Mestres de la Llei, a pesar de disposar de les Profecies, no “veuen res de res”. Només els Mags, perquè saben llegir les estrelles, s’assabenten del naixement de Jesús i el seu significat.

Mateu es val de una creença popular segons la qual cada persona té la seva estrella. És una manera poètica i ben gràfica d’expressar el sentiment que ens envaeix quan contemplem de nit la immensitat de l’Univers. Un sentiment contradictori: de petitesa i de grandesa. De petitesa perquè som realment molt petits sota un cel estrellat. De grandesa perquè som part de la Immensitat contemplada. Les nostres vides no pul·lulen en el buit, sinó que acompanyen i són acompanyades per tota la varietat, misteri, ordre, claror, bellesa, imprevisió, sorpresa,... de l’Univers. Qui sap contemplar l’embolcall d’una nit estrellada, queda envaït d’un sentiment de pertinença còsmica.  

Cada persona i cada Poble tenen la seva estrella. Però no som una estrella perduda en el mar de les estrelles. Hi ha una Estrella-Guia: l’estrella de la Humanitat. Seguir-la, permet ser actors en el gran teatre del nostre Univers.
L’Estrella de Betlem és una estrella que desapareix quan ens acostem a la Capital, als savis i poderosos que pretenen dirigir les nostres vides. Però reapareix quan busquem amb insistència l’Infant que ha nascut (i que va naixent) per fer-li obsequi dels nostres “tresors” (les nostres capacitats). Als habitants de la Capital els intriga l’estrella de Betlem, perquè han decidit que només la Capital ha de ser l’estrella. Herodes s’inquieta en escoltar els Mags, perquè ell vol ser l’única estrella!
Però els Mags no tornen a Jerusalem un cop trobat l’Infant amb Maria, la seva mare.  
No cal tornar als savis i poderosos un cop trobat el lloc on neix i creix la nova Humanitat, i els qui la van engendrant