Advent 2. Any B. Desert. Baptisme.

EVANGELI. (Marc 1,1-8).

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això:

«Jo envio davant teu el profeta missatger

perquè et prepari el camí.

Una veu crida en el desert:

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»

Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió,

per obtenir el perdó dels pecats,

i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea,

amb tota la gent de Jerusalem,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.

El vestit de Joan era de pèl de camell,

es cobria amb una pell a la cintura

i s’alimentava de llagostes i mel boscana.

I predicava així:

«Després de mi ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me

a deslligar-li la corretja del calçat.

Jo us he batejat només amb aigua;

ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

============================

“Desert”. “Baptisme”.

3. Desert.  (...una veu crida en el desert)

Per a l’antic poble d’Israel, el desert era el seu entorn. L’experiència de desert li era molt pròxima. Gestat en un país que per als israelites era un lloc d’esclavitud, anhelen la llibertat com una Terra Promesa “que raja llet i mel”. Però, per arribar a la Terra Promesa han de travessar el desert. La travessa serà difícil sobretot perquè busquen la Llibertat quan encara tenen cor d’esclaus. Havent sortit de l’Esclavitud, quan es troben amb la primera dificultat, tornen a enyorar la "seguretat" del país on eren esclaus. Per això cap d’ells no entrarà a la Terra de Llibertat (Nombres 20,12. 32,13) El seu desert durarà "40 anys", és a dir: tota una generació.

El fragment d'evangeli llegit ens presenta Joan, el Baptista. Ell, en qui es fa present tota la història anterior, està encara al desert. Però ja ha arribat al Jordà. Per passar-lo i entrar a la Terra Promesa, cal submergir-se en les seves aigües (“Baptisme”↓ ).

Joan és el Baptista. Bateja amb aigua. Quan s’acaba el desert, és necessari banyar-se per treure’s la pols i la suor, i recuperar-se del cansament. I sortir de l’aigua refet i renovat per començar com a ciutadà d’un País de Llibertat.

Ningú no arriba a la Llibertat sense passar pel desert que ens purifica fent-nos prescindir de tot allò que no és essencial per a la vida. El desert posa a prova la validesa de l’objectiu buscat: si es busquen només aquelles “llibertats” compatibles amb un cor d’esclaus, o si es busca realment aquella Llibertat que ens fa lliures de debò.

Els Evangelis Sinòptics ens presenten Jesús "superant" el desert. Hi ha experimentat les TEMPTACIONS que experimenta tot ésser humà, i les ha superades. Per això, ara està a punt per a iniciar el REGNE DE DÉU i anunciar-lo a tothom.

Els Evangelis usen un llenguatge geogràfic (de la Terra d'esclavitud -Egipte- a la Terra Promesa -Canaan- passant pel "desert") com una al·legoria del procés d'humanització. Tots els Humans naixem petits i en total dependència (esclavitud). Però tots som cridats a créixer vers una Llibertat plena. El "desert" no és un "lloc" sinó una experiència. El desert desperta les nostres capacitats; i aquestes ens fan capaços de superar les diferents temptacions que van apareixent al llarg de tota la vida. Superant les temptacions, va apareixent en nosaltres la TERRA PROMESA, o millor: el REGNE DE DÉU.

4. Baptisme. (...he batejat amb aigua; ell batejarà amb l’Esperit S.)

Joan es situa al riu Jordà, que marca el límit entre el Desert i la Terra Promesa. Bateja amb aigua. És el ritual de la superació del Desert i d’entrada a la Terra de Llibertat.

Però els Evangelis ens presenten un altre baptisme: el baptisme amb l’Esperit. Jesús diu als deixebles: “Aneu a tots els pobles... batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant”.
Així acaba l’Evangeli de Mateu (Mateu 28,19).

“Bateig” significa “submergir-se”. Joan submergeix en l’aigua per sortir-ne nets i polits. Però el vertader “baptisme” és ser submergits en el Pare, Fill i Esperit; i no pas per "sortir-ne", sinó per participar de la seva mateixa Vida. És un ritual de plenitud. Per ell no s’entra a una “Terra Promesa” de privilegi sinó que hom s’incorpora al Crist, a l’Home, a la Humanitat creada a imatge i semblança de Déu. La Llibertat s’hi fa Comunió. La Terra Promesa es fa “Casa del Pare amb tots els germans”.

Amb ritus explícits o no, tothom ha de passar pel baptisme de Joan (baptisme de transició). Igualment, amb ritus o no, a tothom és ofert el baptisme en l’Esperit que ens submergeix en la Vida de comunió  del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant (Plenitud).