8 desembre. La Puríssima.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

“Natzaret”. “Estèril”.

Natzaret  (...un poble de la Galilea anomenat Natzaret)

A pesar de que, segons els Evangelis de Mateu i Lluc, Jesús naixés a Betlem, mai no és anomenat betlemita, sinó natzarè.
Tot i que Jesús algunes vegades és anomenat “fill de David” i que la ciutat de David és Betlem, Jesús no té cap relació amb Betlem més enllà del "fet simbòlic" del seu naixement.

Natzaret, com a poble, no apareix mai en els Escrits de la Bíblia anteriors a Jesús. Però els Evangelis relacionen, a través de la paraula “rebrot”, Betlem i Natzaret. Betlem era la ciutat de David, i va ser a David a qui es va fer la promesa de que, gràcies a un descendent ("rebrot") seu, el seu regne duraria per sempre. La paraula “natzarè” sona igual (en arameu) que una altra paraula que significa “rebrot”. Anomenant Jesús “el natzarè” es vol significar que en ell es compleix la promesa feta a David; promesa que ja havia estat feta a Israel en la persona de Jessè, el pare de David (2Samuel 7:12ss. Isaïes 6:13; Isaïes 11:1ss. Jereremies 23:5ss; Jeremies 33:15. Romans 15:12. Apocalipsi 5:5; 22:16).
Com a Poble, Israel havia estat estimat per Déu, i elegit per portar a tota la Humanitat la Bona Nova dels projectes de Déu.

En l’Evangeli de Joan aquesta connexió entre “rebrot” i “natzarè” es fa més evident relacionant-la amb la imatge de l’hort. Els qui busquen Jesús per detenir-lo, entren a l’hort de Getsemaní i pregunten on és el rebrot (−Qui busqueu? −Jesús natzarè. −Sóc jo.  Joan 18:1ss). El rètol de la Creu recordarà que el sentenciat és “Jesús el natzarè, rei dels Jueus” (Joan 19:19).

I encara més: a prop del Calvari hi havia un (altre) hort (Joan 19,41) on els deixebles "enterraran" el “rebrot” que els homicides havien "tallat" (Lluc 20:14ss). El “rebrot” hi creixerà, de manera que Maria Magdalena el confondrà amb l’hortolà (Joan 20:15).

Estèril. (...ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes).

El contrapunt de l’hort, lloc de gran fertilitat, és l’esterilitat.
Amb dos relats paral·lels, l’Evangeli de Lluc “contraposa” l’esterilitat d’una parella ja anciana, relacionada amb el temple de Jerusalem (Lluc 1:5ss) i la fertilitat d’una noia d’un poble anomenat Natzaret (Lluc 1,26). La intenció d’aquests relats paral·lels és mostrar l’esterilitat de la Religió (temple i sacerdots) i la fecunditat de la nova situació representada per Maria, a qui es diu: tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús (Lluc 1,30).

Amb tot, en aquest cas, l’esterilitat no es contraposa a la fertilitat sinó que les dues mostren el poder de Déu fent que la dona estèril pugui concebre, i que la que no coneixia baró pugui infantar un fill que serà anomenat "Fill de l'Altíssim" (Lluc 1,35).

La capacitat generadora de Maria ve directament de Déu. Per jove i casada que sigui, seria incapaç d’infantar l’Home que Déu ha projectat: Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

L’esterilitat, entesa normalment de la dona, és una constant en la Història del Poble Escollit. S’afirma de Sara, la dona d’Abraham, el gran patriarca del Poble d’Israel (Gènesis 11:30). De Rebeca, la dona d’Isaac (Gènesi 25,21). D’Anna, la mare del gran profeta Samuel, organitzador d’Israel com a Poble (1Samuel 1,5).  D’Elisabet, mare del Precursor. L’esterilitat serveix de llenguatge per posar en evidència que la Humanitat és incapaç per si sola d’engendrar l’Home que Déu ha projectat (Fem l’Home a imatge i semblança nostra (Gènesi 1:26).

Maria estava casada amb Josep. Ell podia fer-la mare d’un "fill de Josep", o, fins i tot, d’un "fill de David", perquè era descendent seu; però no podia fer-la mare d’un fill que fos anomenat fill de l’Altíssim. I aquest és precisament el projecte de Déu sobre Jesús, és a dir, sobre l'Home.