Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
EVANGELI. (Joan 1,6-8.19-28).
Déu envià
un home que es deia Joan.
Era un
testimoni;
vingué a
donar testimoni de la Llum,
perquè
per ell tothom arribés a la fe.
Ell
mateix no era la Llum;
venia
només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem,
sacerdots
i levites per interrogar-lo,
el
testimoni de Joan fou aquest.
Li
preguntaren: «Qui ets, tu?»
Ell,
sense cap reserva, confessà clarament:
«Jo no
sóc el Messies.»
Li
preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?»
Els diu:
«No el sóc.»
«Ets el
Profeta que esperem?»
Respongué:
«No.»
Li
digueren: «Doncs, qui ets?
Hem de donar
una resposta als qui ens han enviat:
què dius
de tu mateix?»
Digué:
«Sóc una veu que crida en el desert:
“Aplaneu
el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.»
Alguns
dels enviats, que eren fariseus,
li
preguntaren encara:
«Per què
bateges, doncs,
si no ets
el Messies, ni Elies, ni el Profeta?»
Joan els
respongué:
«Jo
batejo només amb aigua,
però, tot
i que no el coneixeu,
ja teniu
entre vosaltres el qui ve després de mi;
jo no sóc
digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània,
a l’altra
banda del Jordà, on Joan batejava.
“Betània” (Bet-Ània).
7. Betània. (Això va passar a Bet-Ània, a l’altra
banda del Jordà).
Betània o Bet-Ània, és una vila
a uns tres quilòmetres de Jerusalem. En parlen els quatre evangelis. Però el
Quart Evangeli situa aquesta vila en dos llocs diferents: un lloc, coincidint
amb els altres Evangelis, és al vessant oriental de la Muntanya de les
Oliveres; l’altre lloc, ben diferent però explícitament indicat, és a
l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
Alguns estudiosos han suposat que es tractaria de dues viles diferents, i que la “Betània” de l’altra banda del Jordà en realitat seria una altra ciutat que tindria un nom semblant.
Alguns estudiosos han suposat que es tractaria de dues viles diferents, i que la “Betània” de l’altra banda del Jordà en realitat seria una altra ciutat que tindria un nom semblant.
No cal “solucionar” el problema
d’aquesta manera. Sabem que els Evangelis no fan Geografia sinó que utilitzen
la geografia com a llenguatge per dir coses que van molt més enllà del
llenguatge utilitzat. Un lloc geogràfic pot ser utilitzat com a llenguatge
a partir del significat del seu nom, de la seva peculiar situació geogràfica,
de la seva significació sociològica,...
En el cas de Betània, és
important el nom i la seva significació religiosa.
Com a nom, Betània ve de “bet” que en arameu vol dir “casa”. Potser s’hi hauria afegit “Ània” (Anna o Ananias). Com que “Anna o Annanies” signifiquen “pietat”, Betània podria significar “casa de pietat”. O casa de repòs. Diferents autors investiguen en aquesta direcció.
Però també és possible que el quart Evangeli “utilitzi” la paraula Betània com un derivat de Bet, d’una manera semblant a com, en la nostra llengua, de “casa” en derivem “casal” o “casalici” per indicar una gran casa, un llinatge important,... És possible que els Evangelis, amb el nom de Betània, vulguin significar el casal de la comunitat dels germans. De fet, a Betània són situats els tres germans Marta, Maria i Llàtzer, amics de Jesús. I Jesús s’hi troba com a casa (Mateu 21,17. Mateu 26,6). En aquest sentit, representaria anticipadament la presència de la "comunitat cristiana" en l'Obra de Jesús.
A Betània els deixebles fan l’experiència de la mort resurrecciosa en un germà: Llàtzer (Joan 11,1ss).
Des de Betània, segons l’Evangeli de Lluc, Jesús “puja al cel” prometent el seu “retorn” (Lluc 24,50). La comunitat cristiana hi fa l'experiència de la "presència per absència" de Jesús.
Potser també es vol insinuar una certa "contraposició" amb el Temple de Jerusalem, considerat normalment com el “casal d’Israel”, però que hauria deixat de ser-ho perquè els sacerdots l’han convertit en un mercat (Joan 2:16) i cova de lladres (Mateu 21:13).
Com a nom, Betània ve de “bet” que en arameu vol dir “casa”. Potser s’hi hauria afegit “Ània” (Anna o Ananias). Com que “Anna o Annanies” signifiquen “pietat”, Betània podria significar “casa de pietat”. O casa de repòs. Diferents autors investiguen en aquesta direcció.
Però també és possible que el quart Evangeli “utilitzi” la paraula Betània com un derivat de Bet, d’una manera semblant a com, en la nostra llengua, de “casa” en derivem “casal” o “casalici” per indicar una gran casa, un llinatge important,... És possible que els Evangelis, amb el nom de Betània, vulguin significar el casal de la comunitat dels germans. De fet, a Betània són situats els tres germans Marta, Maria i Llàtzer, amics de Jesús. I Jesús s’hi troba com a casa (Mateu 21,17. Mateu 26,6). En aquest sentit, representaria anticipadament la presència de la "comunitat cristiana" en l'Obra de Jesús.
A Betània els deixebles fan l’experiència de la mort resurrecciosa en un germà: Llàtzer (Joan 11,1ss).
Des de Betània, segons l’Evangeli de Lluc, Jesús “puja al cel” prometent el seu “retorn” (Lluc 24,50). La comunitat cristiana hi fa l'experiència de la "presència per absència" de Jesús.
Potser també es vol insinuar una certa "contraposició" amb el Temple de Jerusalem, considerat normalment com el “casal d’Israel”, però que hauria deixat de ser-ho perquè els sacerdots l’han convertit en un mercat (Joan 2:16) i cova de lladres (Mateu 21:13).
Significació
religiosa.
Però, més enllà de la corrupció del temple, els Evangelis no volen establir cap contraposició entre la “família d’Israel” i la “família cristiana”. No hi ha contraposició sinó continuïtat. El Baptista és jueu, i prepara els camins de Jesús (“primogènit” de la nova família). En el quart Evangeli, la Betània “de l’altra banda del Jordà, on Joan batejava” (Joan 1,28) representaria la casa d’Israel que, passant el Jordà, entra a la Terra Promesa.
No hi ha rivalitat ni oposició entre la Betània del Jordà, casal d’Israel, i la Betània de la Muntanya de les Oliveres, casal dels Germans.
Aquesta no-rivalitat sinó imbricació del “casal d’Israel” i el “casal dels Germans” s’exposa encara més explícitament al començament i al final del Quart Evangeli. Jesús amb els seus deixebles és “invitat” a les Noces de Canà (que evoquen les noces de Déu amb Israel), si bé hi declara que “encara no ha arribat la meva hora” (Joan 2:1ss). Igualment a la Creu, Jesús veié la seva mare (que representa l’Israel fidel) i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava (que representa la nova comunitat o família), digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill.» Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare.» I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva (Joan 19:26).
Però, més enllà de la corrupció del temple, els Evangelis no volen establir cap contraposició entre la “família d’Israel” i la “família cristiana”. No hi ha contraposició sinó continuïtat. El Baptista és jueu, i prepara els camins de Jesús (“primogènit” de la nova família). En el quart Evangeli, la Betània “de l’altra banda del Jordà, on Joan batejava” (Joan 1,28) representaria la casa d’Israel que, passant el Jordà, entra a la Terra Promesa.
No hi ha rivalitat ni oposició entre la Betània del Jordà, casal d’Israel, i la Betània de la Muntanya de les Oliveres, casal dels Germans.
Aquesta no-rivalitat sinó imbricació del “casal d’Israel” i el “casal dels Germans” s’exposa encara més explícitament al començament i al final del Quart Evangeli. Jesús amb els seus deixebles és “invitat” a les Noces de Canà (que evoquen les noces de Déu amb Israel), si bé hi declara que “encara no ha arribat la meva hora” (Joan 2:1ss). Igualment a la Creu, Jesús veié la seva mare (que representa l’Israel fidel) i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava (que representa la nova comunitat o família), digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill.» Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare.» I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva (Joan 19:26).
Aquesta relació entre
el “casal dels Germans” i el “casal d’Israel” expressats amb una
mateixa paraula, “Betània”, era ben convenient i significativa en un moment en
què els deixebles jueus de Jesús eren perseguits per la Sinagoga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada